sobre musicArts

Tout est musique; un tableau, un paysage, un livre, un voyage ne valent que si l’on entend leur musique (J. de Bourbon Busset, 1912-2001)

música + Arts

Com que pensem que els coneixements en general i el de la música en particular resulten més significatius si s’aborden des d’una perspectiva interdisciplinària, apostem per la interconnexió entre les disciplines artístiques. Però també, en una contextualització del fet artístic dins la societat i la cultura que l’ha creat. Per això és imprescindible una visió polièdrica de la música.

música + Orts

En francès, el verb que indica tocar o fer música és jouer, però també vol dir jugar. Aquesta doble accepció ens fa pensar gairebé en un sentit metafòric.

I parlant de divertimenti,  els jocs de paraules ens sedueixen. Vet aquí la combinació dels mots que ens han servit per denominar aquest web Arts (la música és un art) i Orts (Marta Orts és l’autora d’aquest entorn web).

I és que els jocs tenen una organització, unes regles que són les que regeixen l’activitat. Semblantment, per tal de combinar el sons i els silencis en el temps i donar sentit al discurs sonor, el músic ha de conèixer el elements que la configuren (ritme, melodia, dinàmica, timbre, textura, forma, etc.) i articular-los segons sigui la seva intenció comunicativa i artísica.

Els jocs poden tenir un caràcter individual o social. En qualsevol cas, la interactivitat (amb un mateix o amb els altres) és una de les característiques dels jocs; també de la música, com en qualsevol altra forma de comunicació en què l’emissor (intèrpret) espera -necessita- una resposta del receptor (públic) per constatar si el missatge (execució d’una composició musical) li ha arribar i l’ha commogut o no.

Els jocs poden ser educatius o merament d’entreteniment, però sempre tenen un component lúdic i sovint, creatiu. Posen en funcionament destreses físiques, mentals o psíquiques que ens afinen les habilitats i ens fan sentir desperts, ben vius, alhora que ens alliberen de les cabòries i ens mantenen absorts en el què estem fent, gaudint-ne, entrant en un estat que el psicòleg Mihalyi Csikszentmihalyi anomena “flow”.