Body Music – Body Percussion

Cronologia de les dades biogràfiques dels fundadors de mètodes d’educació musical o de sensiblització musical que utilitzen les percussions corporals i el moviment per a introduir i aprofundir en aspectes de la música i desenvolupar aspectes psicomotrius.

Mètode Dalcroze. Eurítmia

Émile Jaques-Dalcroze (Àustria, 1865-Suïssa, 1950)

Émile Jaques-Dalcroze, compositor y educador, fue el pionero en la enseñanza de la Euritmia, término usado para designar la representación de ritmos musicales por movimientos del cuerpo, en miras a desarrollar las facultades musicales de los estudiantes, generalmente como una base para el posterior estudio de un instrumento para despertar el sentido de la música y para despertar el sentido de la música y para todas las otras artes “rítmicas” al traducir el sonido a movimientos físicos. (Font: Centro de Estudios Jaques-Dalcroze)

  1. Pulsació. Ritme i moviment

Mètode Orff-Schulwerk

Carl Orff (Alemanya, 1895-1982) +info

1930. Orff va començar a experimentar el mètode que porta el seu nom i que, també, es coneix com a Orff-Schulwerk (de “treball escolar d’Orff”, en alemany). El 1932 va començar una sèrie de publicacions per difondre’l.

La combinación entre música, movimiento y lenguaje, como los tres pilares fundamentales de esta forma de enseñanza, enriquecen la experiencia de aprendizaje. Y es, precisamente, la síntesis y la combinación entre ellos lo que hacen que se llegue a un conocimiento más profundo del hecho musical. (Font)

  1. Cànon. Sense desplaçaments.
  2. Polirítmies. Amb desplaçaments

Mètode Bapne

Javier Romero Naranjo. Universitat d’Alacant.

2006 (?). El Mètode Bapne es basa en percussions coporals i amb objectes amb intervenció de la dansa i la paraula per tal de treballar sistemàticament la psicomotricitat rítmica per tal de desenvolupar les Intel·ligències Múltiples.  +info

La palabra BAPNE es un acrónimo conformado por las palabras: Biomecánica, Anatomía, Psicología, Neurociencia y Etnomusicología. Gracias al aporte conjunto de todas estas disciplinas se focalizan todos los ejercicios en el desarrollo de las Inteligencias Múltiples a través de la didáctica de la percusión corporal.”

Fonamentació psicològica

El Método BAPNE no es un método musical, es un método de estimulación cognitiva para el desarrollo de la atención, memoria y concentración, cuyo instrumento es la percusión corporal. Las actividades de este método se articulan bajo la teoría de las inteligencias múltiples (Gardner, 1983) con el objetivo de estimular todos los lóbulos del cerebro. La finalidad no es aprender las notas musicales, su duración o la lectura de una partitura, sino estimular el cerebro gracias a los beneficios del ritmo con la neurociencia. (Font)

Fonamentació didàctica: coordinació i dissociació

La secuenciación didáctica de los contenidos en la formación del método BAPNE es muy metódica, por lo que se sistematizan principalmente sobre una base biomecánica y neurológica (mediante la activación de todos los lóbulos cerebrales), cuya finalidad es desarrollar una independencia de las extremidades inferiores frente a las superiores y la verbalización de forma conjunta. (Font)

  • Metodologia de Yamaha (Japó)
  • Metodologia de Thilde Lorenz (Àustria)
  • Metodologia de Peter Bruenger (Alemània)
  • Metodologia de Keith Terry (EEUU)
  • Mètode TaKeTiNa (1970) del compositor austríac Reinhard Flatischler.

Publicacions relacionades:

  • ROMERO, F. Javier (2013). “Criterios de evaluación en la didáctica de la percusión corporal. Método BAPNE”. Educación, identidad y ciudadanía, vol 31. núm. 1 [PDF]
  • ROMERO, F.J. i A.A. (s/a). “Percusión corporal y depresión. Aproximación metodológica según el método BAPNE” [PDF]

Polirítmies. Ritmes i melodies

  • africanes: Ghana, Zàmbia, Sudàfrica i Senegal
  • brasilenyes
  • índies
  • flamenc
  • altres.

Ritmes i percussions

  • Rock
  • Funky 1 (coordinació extremitats superiors i inferiors, a temps i a contratemps) – Funky 2 
  • Samba
  • Hip-Hop, Reggae, Mambo  i d’altres.

Mètode SSM

Santi Serratosa (Roda de Ter -Osona-), bateria de Gossos

2012. El nom del mètode és l’acrònim de Senyalització – Seqüenciació – Música. Utilitza la percussió corporal com a eina pedagògica i musico-terapèutica. El seu creador, Santi Serratosa, també és el director de la SSM BigHand, branca artística del mètode.

La percussió corporal és, com bé diu el nom, fer música amb el propi cos, amb el qual pots fer gairebé tot, perquè realment tot s’hi val i tot està permès. Hi ha coses molt característiques i que tots coneixem com és el picar de mans, però llavors pots picar de diferents maneres, pots utilitzar totes les parts del cos. (Font)

[A la SSM BigHand], la música ve pensada com si fossin cançons; els arranjaments estan pensats i estructurats com si fossin cançons. El que passa és que hi ha tota aquesta part de moviment que porta la percussió corporal que et fa pensar la cançó més aviat com si fos coreografiada. (Font)

  • Vídeo 1 (5/01/2013, amb Mariona Castells). Asseguts
  • Vídeo 2 (17/12/2013, SSM BigHand)
  • Vídeo 3 (5/06/2014, amb Mariona Castells). Drets i coreografia a l’espai

Alguns espectacles

  1. Keith Terry i Evie Ladin
  2. Stomp. Mans i peus
  3. Mayumaná. Percussions corporals i amb objectes
  4. The Percussion Show
  5. SSM BigHand 2 (17/12/2013)