Paisatges sonors

El so d’un lloc configura la seva identitat i és una dimensió essencial del seu paisatge. Un bosc, una plaça o una festa tenen sons característics que els defineixen i diferencien d’altres entorns similars. Es pot dir que un paisatge sonor és el so (o entorn sonor) d’un paisatge determinat en un moment determinat. De la mateixa manera que el paisatge està en constant evolució, els paisatges sonors també varien al llarg del temps, i a vegades són el reflex d’un instant irrepetible. (Observatori del paisatge de Catalunya. Paisatges sonors, Olot, 2010)

Definició i característiques de paisatge sonor (o soundscape)

Reflexions del creador del projecte del Paisatge Musical del Món (Soundscapes), R. Murray Schafer (Canadà): ”Nunca vi un sonido“. [Conferència del 25/03/2009].

Banc de sons, a ”Canales“. Archivo sonoro.

Parlar dels orígens de l’interès artístic pels sons de l’entorn, més enllà de descripcions instrumentals d’alguna música barroca o romància, és fer-ho dels inicis de la tecnologia d’enregistrament de senyals d’àudio (José Iges, “Soundscapes: una aproximación histórica“)

Nit de campanes. Concert dels campanars del Barri Vell de Girona, 11 de maig del 2016. [Llegiu la notícia]

  • PANELLA, Carme. “Campanes, campanars i campaners”. Prodiemus, 2005 [PDF]
  • “Les campanes”. Costums, Vall del Corb. Enllaç
  • GRAHIT, José. “Una consueta de la Catedral de Girona” (Les campanes de la Catedral de Girona) [PDF]
  • Associació Cultural de Campaners. “Inventari dels campaners d’Espanya”. Campaners. Enllaç