ESPAÑOL. “La música de les esferes”

Aquest poema “La música de les esferes” de Quim Español forma part del seu llibre 70 poemes (2007) editat per Edicions de 1984. Reprodueixo aquest poema amb el permís explícit de l’autor i de l’editorial, als qui agraeixo aquesta autorització.

Escolta, amic, la nit, escolta les esferes

i el bruel inaudible del vent de l’univers.

No sentiràs la música de l’engranatge còsmic,

però si escoltes bé la nit preliminar,

si escoltes amb l’oïda palpitant,

sentiràs, allà lluny, el sord retruny dels quàsars,

l’etern lament d’Andròmeda perduda,

el crit glaçat del Cigne boreal.

I de cop brollarà, inaudit, suavíssim,

un cant que ve de més enllà del temps.

Llavors, deixa’t portar: navegaràs per sempre

com nauta de la nit esgarriada

sense terra ni edat, ni cap desassossec.

logo-edicionsde1984-mini.JPG

______________________________________________________________

Vocabulari

Andròmeda: constel·laciógalaxiamitologia

Cigne boreal

Cosmos

Quàsar

Nauta

______________________________________________________________

Què s’ha dit dels poemes de Quim Español

+ info: Gil, Lluís. “Lectures. Quim Español va llegir els seus poemes”. Dins: Club de lectura de Sant Narcís [bloc] 17/10/2007

El meu comentari a aquest post va ser: … a propòsit de la presentació del nou llibre de poemes d’en Quim Español al Centre Cívic de Sant Narcís [Girona]. Va ser tota una experiència! Sentir-lo llegir (re-crear) els seus poemes (seleccionats acuradament per l’ocasió) i escoltar les explicacions sobre com es construeix un poema va ser una lliçó magistral. Ara, en llegir i rellegir el seu poemari sembla que sigui la seva veu la que els doni vida; sembla com si la paraula escrita es transmutés i esdevingués oral. Tot un prodigi de l’experiència viscuda i sentida més enllà de la percepció auditiva. (12/11/2007)

+ info: Curbet, Quim. “Quim Español, la felicitat calmada”. Dins: De paraula [bloc] 02/05/2007

Qui coneix en Quim sap molt bé que els seus silencis són gairebé tan valuosos com les seves paraules, uns silencis que he après a apreciar i a respectar.

+ info: Bagué, Gerard. “Quim Español publica un poemario sobre lado oculto de la infancia”. Dins: El País [on-line] 03/01/1999

Sus conocimientos multidisciplinarios de las artes le han llevado a estudiar paralelismos poco explorados entre la arquitectura, la música y la poesía.

______________________________________________________________

Entrevista a Quim Español

per Marcel Bayés Bernà, a propòsit del Taller literari que el poeta va impartir els dies 3 i 10 de febrer a l’alumnat de l’IES Jaume Vicens Vives de Girona. Entrevista publicada a la revista del centre: Metastasi curs 1998-1999, pp. 8 i 9.

Quim Español, tot i ser un arquitecte reconegut i premiat, és també un conegut i important poeta. Com a arquitecte va rebre el “Premio Nacional de Arquitectura” (premi extraordinari de doctorat) i és professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Com a poeta ha indagat uns paral·lelismes molt poc explorats entre poesia, música i arquitectura que ha exposat en diversos seminaris. Ultralleugers, el seu primer llibre de poemes, va obtenir l’any 1994 el Premi Carles Riba. Més recentment, l’any 1998, va guanyar el premi Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona.

- Vosté és arquitecte, un home de ciències. A quina edat i com li va venir l’interès per la poesia?

- Home, des de fa molts anys, des de sempre. El meu pare recitava moltes poesies quan jo era petit; després vaig tenir l’ocasió de conèixer un professor i poeta excepcional, en José M, Valverde. Ens trobàvem cada setmana a casa seva i allà apreníem a escriure i, a més, ell ens llegia poseia. L’entrada al món de la poesia jo crec que es fa quan algú et llegeix bé poesia, i això és el que em va passar a mi. [...]

- Es refia molt de la inspiració a l’hora d’escriure o va treballant els seus poemes dia a dia?

- Vaig treballant els meus poemes dia a dia. Això de la inspiració no sé pas què és. Cal recordar una cosa que va dir un escriptor català que era: “Deixa’m anar a treballar, no fos cas que vingués la musa i em trobés fent el gandul”.

- Quina relació tenen l’arquitectura i la poesia?

- Són activitats molt diferents perquè els materials que s’utilitzen també són molt diferents, però curiosament hi ha punts de contacte encara que no ho sembli. [...]  Precisament perquè són dues activitats relacionades amb l’art, hi ha estructures internes de l’arquitectura i de la poesia que s’assemblen encara que poden ser molt allunyades perquè els materials són diferents. S’assemblen també els mecanismes mentals de l’acte creador.

- Li és fàcil compaginar la seva feina de professor d’arquitectura amb la de poeta? Té temps suficient per escriure els seus poemes o li agradaria disposar-ne de més?

- Bé, no sé qui deia que era com una mena de drapaire del temps. Quan les coses t’interessen, trobes temps a tot arreu (al tren, els diumenges…). De fet, treballar en poesia es pot fer simultàniament a treballar en arquitectura. Quan tens el projecte a punt de fer (el projecte d’un poema, per exemple) el cervell et treballa de manera automàtica, encara que tu no te n’adonis, d’una manera inconscient.

[...]

- Avui en dia sembla que la gent cada cop llegeix menys poesia. Quin creu vostè que és el futur de la poesia?

- No ho sé, hi ha coses molt contradictòries. Per una banda, no es llegeix poesia (tot i que se mai se n’hagi llegit gaire); però per l’altra banda, als festivals de poesia cada cop hi ha més gent, que és una cosa molt estranya.  Jo procuro pensar que és una cosa positiva [...]. És una cosa positiva en el sentit que la gent li agrada escoltar quan es llegeix bé poesia. Si això fos així, ja seria mlt bo, perquè no és tan important llegir poesia com que algú te la llegeixi bé i sàpigues escoltar la música de la poesia i, a més, el seu contingut. Si això és així, aquests festivals van molt bé. [...]

- Quins són els seus autors preferits o qui li han influït més?

- Una cosa són els preferits i una altra, els que influeixen. Els preferits no solen influir. Són massa grans com per pensar que pots fer com ells, i els mantens a distància, però te’n diré un parell. Per exemple: Rilke i Neruda.