06. Barroc

 ”… El barroc és un període artístic que es relaciona amb la fastuositat cortesana i eclesiàstica, amb l’excés formal i la frivolitat decorativa, una visió certament restringida si tenim en compte que va ser una època caracteritzada també per l’exercici de la raó a més de per la devoció, pel coneixement de l’antiguitat clàssica a més de pel pes de la vida dels sants i per la representació naturalista del món, a més de per la bellesa ideal. Sens dubte, un moviment complex i contradictori però amb identitat pròpia on conviurien el gust pel plaer dels sentits i també per l’ascetisme místic. Els productes artístics d’aquesta etapa servirien principalment a la causa monàrquica i a la jerarquia catòlica. Les corts absolutistes dels Àustria i dels primers Borbons, temerosos de Déu però convençuts de la pròpia condició divina, acollirien artistes significats que tindrien com a missió enaltir el poder dels estaments reials, noble i eclesiàstic.(…) Mentre a l’Espanya del segle XVII es desenvolupen tots els actius esmentats anteriorment en matèria d’art i de coneixement, el segle XVIII, en ple reformisme borbònic, esdevenia un període de transició cultural i, per tant, artístic. Es consolidava així l’expressivitat màxima del barroc en l’estil rococó, estètica que seria rebutjada per un neoclassicisme àvid de posar ordre als excessos decorativistes i del qua es derivaria l’incipient moviment romàntic. (…)”

 SALA, Lluïsa. “Les llums i les ombres del segle XVIII”. Bon Art, 135 (2011):72.

Veiem el Barroc segons els països i els compositors.

França

La pel·lícula Tous les matins du monde (1991) d’Alain Corneau està basada en la novel·la del mateix títol de l’escriptor francès Pascal Quignard (1948) sobre la vida del compositor Marin Marais.

+ info: fragments de l’assaig i moments de la pel·lícula.

Marin Marais (París, 1656 – 1728) va ser intèrprets de viola de gamba, compositor i director d’orquestra. Va ser deixeble de Jeam-Baptiste Lully i de Monsieur Sainte-Colombe. El 1676 va entrar a formar part de l’orquestra de la cort del rei Lluís XIV de França.

Com a banda sonora d’aquesta producció francesa es va utilitzar, majoritàriament, música preexistent de compositors francesos del s. XVII-XVIII vinculats a la cort del rei Lluís XIV com:

  • Jean-Baptiste Lully (1632-1687), violinista i ballarí, que, de fet, es deia Giovanni Battista Lully perquè havia nascut a Florència, encara que de ben petit va anar a França, on hi va viure i morir.
  • Jean Sainte-Colombe (aprox. 1640-1700), mestre de viola de gamba.
  • Marin Marais (1656-1728), violagambista, deixeble de Lully i de Sainte-Colombe.
  • François Couperin (1668-1733), organista i clavecinista.

En el seu moment, Lully va escriure la Marxa per a la cerimònia dels turcs per a ser interpretada en el transcurs de la comèdia Le bourgeois gentilhome (1670) de l’escriptor Jean-Baptiste Poquelin -Molière- (1622-1673), una sàtira sobre un comerciant que aspira a la condició de noble.

En la pel·lícula Tous les matins du monde s’utilitza com a música preexistent perquè pertany a l’època en què van viure els compositors Marin Marais i Jean Sainte-Colombe, els protagonistes de la història.

En el següent clip de vídeo d’aquesta pel·lícula apareixen Sainte-Colombe amb la seva filla moribunda, i Marin Marais (que està dirigint Marxa per a la cerimònia dels turcs de Lully amb l’orquestra de la cort del rei Lluís XIV).

[youtube width="425" height="355"]http://www.youtube.com/watch?v=grbq6AoquhI[/youtube]

La viola de gamba

La viola de gamba és un instrument de corda fregada. S’assembla al violoncel però amb una diferència, i és que la viola de gamba es toca recolzant-se a les cames. Té 6 cordes afinades per terceres i quartes, i 7 trasts en el batedor. Hi ha varis tipus de viola de gamba; les violes més petites s’aguanten damunt dels genolls i les més grans entre els genolls.

En aquest altre clip de vídeo podreu veure i escoltar la peça per a viola de gamba que Marin Marais va dedicar a la filla del seu mestre, titulada La Rêveuse (La somniadora), quan eren joves i s’estimaven.

[youtube width="425" height="355"]http://www.youtube.com/watch?v=hwyg_08Qskg[/youtube]


La direcció de l’orquestra en temps del barroc

La pel·lícula Le roi danse (2000) de Gérard Corbiau -que en la versió espanyola es va traduir com a “La pasión del rey”-, també s’utilitza música preexistent, en aquest cas de Lully. El tema hi convida perquè que tracta sobre la relació entre el rei Lluís XIV, el seu mestre de cambra Lully, el compositor italià que va introduir l’òpera a la cort francesa, i el dramaturg Molière amb qui va crear fastuosos espectacles escènics per al rei. És a dir, en ser un biopic, s’utilitza la música de l’època com a recurs per a situar històricament la narració.

Ja has vist en el primer clip de vídeo com es dirigia l’orquestra en temps del barroc. Ara mira aquest altre de Le roi danse i veuràs què li va passar a Lully quan dirigia…

[youtube width="425" height="355"]http://www.youtube.com/watch?v=mkMMNq7r2Zo[/youtube]

Actualment, el director d’una orquestra acostuma a dirigir-la amb una batuta. Has vist que, en el barroc, s’utiitzava una barra llarga, pesada i, fins i tot, perillosa. Però saps de quina altra manera es podia dirigir l’orquestra?

La cort francesa, la música i la dansa

Vegeu altres escenes de la pel·lícula Le roi danse on es recreen espectacles en els que el mateix rei LluísXIV hi participava com a ballarí principal.

Escena 1

[youtube width="425" height="355"]http://www.youtube.com/watch?v=629g63S9z-E[/youtube]

Escena 2

[youtube width="425" height="355"]http://www.youtube.com/watch?v=BMvpvDjFvHA[/youtube]

Escena 3

[youtube width="425" height="355"]http://www.youtube.com/watch?v=aGrZGFYZG18[/youtube]

Sabem que el cinema és un art i, per tant, les pel·lícules històriques i les biografies, per més reals que semblin, no són un reportatge ni un documental real, sinó una recreació. I si no, vegeu els següents vídeos:

+ info: Making Off (1)

+ info: Making off (2)

Hi ha més pel·lícules que recreen l’ambient fastuós de la cort del rei francès Lluís XIV i personatges de la seva època amb els que es va relacionar d’una manera o altra. Per exemple, la pel·lícula Vatel (200) de Roland Joffe, amb música d’Ennio Morricone i protagonitzada per Gerard Depardieu i Uma Thurman, és un biopic sobre el xef francès François Vatel (1631-1671), conegut en l’àmbit gastronòmic per ser el creador de la crema de Chantilly. Vegeu l’escena dels preparatius d’un banquet al castell de Chantilly en honor al rei Lluís XIV i com, a més de tenir cura de la cuina, Vatel també s’encarregà de l’espectacle que havia d’acomanyar l’esdeveniment.

[youtube width="425" height="355"]http://www.youtube.com/watch?v=IdqCKoZ2XxI[/youtube]

Itàlia

La pel·lícula Farinelli: il castrato (1994), un biopic del cantant italià Carlo Broschi (1705-1782), també va estar dirigida per Gérard Corbiau. El soprano, que va estar a la cort del rei espanyol Felip V, era contemporani del compositor i organista Haendel.

+ info: castrato

+ info: castració

+ info: la veu dels castrato

[youtube width="425" height="355"]http://www.youtube.com/watch?v=NWMOmBohlTE[/youtube]

La veu dels castrato va ser molt apreciada en temps del Barroc.

+ info: “Castrats per amor a l’art”

Alemanya

La música barroca arriba a la seva culminació amb Johann Sebastian Bach.

+info: Què és el concerto grosso? Veieu amb aquest exemple: Concert de Brandemburg núm. 2  de J. S. Bach.Seguiu en un musicograma el moviment d’una de les seves obres més conegudes, la Toccata i Fuga en re m.

+ info: a acusticAweb, de David Casadevall

[youtube width="425" height="355"]http://www.youtube.com/watch?v=ipzR9bhei_o[/youtube]