05. Renaixement

L’època: cultura i societat

  • Entra a l’aplicatiu interactiu i endinsa’t en l’època del Renaixement.
  • Les innovacions i millores tècniques de Johannes Gutenberg (1398-1468) milloren la impremta gràcies a la qual els llibres i les partitures ja no s’havien de copiar a mà (com passava a l’Edat Mitjana). L’avantatge era que a partir d’una planxa original es podien fer diverses còpies.

Polifonia

En el Renaixement predomina la polifonia vocal, i la polifonia instrumental segueix els models de les agrupacions corals mixtes (tessitura i organització).

+ info: jugueu amb les veu d’aquesta polifonia a capella.

Instruments del Renaixement

+info.

Qüestionari

A partir de la informació d’aquest web, busca les imatges dels instruments del Renaixement, classifica’ls per famílies i fes-ne un mural electrònic o un dossier en PDF.

Notació musical

Notació blanca. Al Renaixement, la notació quadrada sobre tetragrama (Edat Mitjana) passa a ser notació blanca.

+info (tema avançat): evolució de la notació musical

Tablatura. Sistema de notació musical que indica la posició dels dits sobre l’instrument per tal de poder interpretar una obra musical. En el cas dels instruments de corda, els dits s’indiquen amb els números 1 al 5, que es col·loquen sobre les línies que representen les cordes. No ho confongueu amb el tetragrama ni el pentagrama!Per exemple, en el cas de la guitarra, la tablatura tindrà sis línies (una per a cada corda). Veieu-ho en aquest vídeo.

Compositors i obres

+ info: les quatre veus d’una polifonia renaixentista.

Desprez, Josquin

El nom Josquin prové del seu nom original en holandès, Josken (diminutiu de Josep). Va ser un compositor franco-flamenc del renaixement.

  • + info: com era (segons un dibuix de l’època)
  • + info. biografia i formes musicals.

Il grillo (madrigal a quatre veus).

Mille regretz

Guerrero, Francisco

  • + info: article publicat a musicarts

Victoria, Tomás Luís

  • + info: article publicat a musicarts

Biografia (Àvila, 1548 – Madrid, 1611). Va anar a estudiar a Roma on va ser deixeble de Giovanni Pierluigi da Palestrina (Palestrina -Roma-, 1525 – Roma, 1594), a qui succeí com a Mestre de Capella al Collegium Romanum. A Itàlia aconseguí gran prestigi i fou reclamat per la cort espanyola per a exercir el càrrec de mestre de capella personal de l’emperadriu Maria (filla de Carles V) i d’organista al convent de les Descalzas Reales a Madrid. La seva producció musical és fonamentalment religiosa i és respectuosa amb les directrius marcades pel Concili de Trento (1545-1563). És un autor representatiu de la música litúrgica espanyola de la Contrareforma catòlica

Cronologia de l’època de Victoria: Context històric-cultura.

Repertori: Partitures corals de Tomás Luís de Victoria: transcripció polifònica

Audicions i partitures

Ave Maria (motet a 4 veus). Aquesta obra de textura polifònica comença amb un motiu monòdic extret d’un tema gregorià.

Missa de difunts

  • Officium Defunctorum (missa de difunts o rèquiem): “Tadet animam meam” (matines) – Introitus – Kyrie – Graduale – Offertorium – Sanctus & Benedictus – Agnus Dei – Communio – “Versa est in luctum” (motet funerari) – Responsori.

Camerata Fiorentina

Formes musicals

  • Formes profanes (o civils): madrigal
  • Formes religioses: motet
  Neix l’òpera gràcies a l’impuls de la Camerata Fiorentina.

  • “Orfeo” de Monteverdi

Danses del Renaixement

+ info: danses del renaixement: pavana, gallarda

Pavana. + info: text i partitura per cor mixte[youtube width="425" height="355"]http://www.youtube.com/watch?v=JE3W2yd4TcE[/youtube]
Gallarda (anglès galliard, france gaillarde)[youtube width="425" height="355"]http://es.youtube.com/watch?v=4kkOFeecoFA[/youtube]

[youtube width="425" height="355"]http://es.youtube.com/watch?v=IEk-Tq2i4V8[/youtube]
Tourdion (Le vin clairet). Anònim. En francès. +info sobre l’obra

Altres danses:

  • Allemande
  • Corrente
  • Zarabanda
  • Giga
  • Minuet
  • Gavota
  • Bourrée
  • Rigodón
  • Paspié
  • Chacona
  • Pasacalle