03. Edat mitjana (1)

 

 

            

+ info: “La música a l’edat mitjana”, d’Arteguias

Còdex

A l’Edat Mitjana, en els monestirs es copiaven, es traduïen i s’il·lustraven textos i partitures de l’època o, fins i tot, de l’antiguitat. El lloc on es feien aquestes tasques s’anomenava scriptorium.

Veieu un fragment de la pel·lícula “El nombre de la Rosa” (1986, de Jean-Jacques Annaud, basada en una novel·la d’Umberto Eco de 1980) en la que es veu com el frare franciscà Guillem de Baskerville (Sean Connery) visita l’scriptorium del monestir benedictí italià on s’han allotjat.

+ info: Monestir benedictí de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà)

 Cant gregorià

+info: “Les mans com a llenguatge” (la mà de Guido i la notació sil·làbica), post de musicarts.

+ info 

“Puer natus est nobis”

Introït de la missa de Nadal

Introït: cant inicial de la missa. Consisteix en una antífona alternada amb un o més versets de salm. (GEC)

Parts de la missa: ordinari i propi. El Propi són les parts variables de la missa, perquè canvien segons la celebració litúrgica. L’ordinari són les parts fixes, és a dir, que són comunes a totes les misses, excepte les de Difunts i les de Setmana Santa. + info 1 / + info 2

Cantigas a Santa Maria

Aquest còdex del s. XIII és un cançoner que recull de 427 cançons dedicades a la Verge Maria (la “Santa Dama”) escrites en llengua galaico-portuguesa.

Veieu la reproducció del text original (textos i partitures)

Autor. Cort d’Alfons X el Savi (“El rey face un libro, non por que el escriba con sus manos, más porque compone las razones del e las emienda, e igua, e enderesça, e muestra la manera de como se deban fazer“)

Temàtica. Textos i audicions (midi). Veieu Contingut 1 i Contingut 2

Miniatures. Moltes de les il·lustracions d’aquest manuscrit hi trobem músics i instruments.

“Santa Maria, Stela do dia”

MONODIA i POLIFONIA

Llibre Vermell de Montserrat

A finals del s. XIV, un monjo de l’abadia de Montserrat va copiar alguns dels cants (textura monòdica i polifònica) i danses (cançons-dansa) que els pelegrins cantaven en el recinte monàstic per tal de d’atorgar-los el caràcter pietós que requeria el lloc, circumstància que queda reflectida en els conselles que es donen en els folis preliminars del document.”Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l’església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s’han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota.”

El nom del còdex. El monestir de Montserrat tenia un scriptorium la producció del qual va desaparèixer l’any 1812 a causa d’un incendi provocat per les tropes franceses de Napoleó Bonaparte. No obstant, es van aconseguir salvar alguns folis que van ser enquadernats amb vellut vermell, d’aquí el nom del còdex.

Contingut. El manuscrit està integrat per 23 folis amb textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l’anomenat Cançoner Montserratí. Hi trobem 10 composicions vocals d’autor anònim dedicades gairebé en la seva totalitat a la Verge, algunes en llatí i altres en català antic.

Els textos de les composicions vocals del cançoner són en llatí i en català antic, i la textura musical amb que es van escriure és majoritàriament polifònica, encara que hi ha alguna composició monòdica.

Algunes de les obres que conté:

“O virgo splendens”

Època: Ars antiqua

Es tracta d’una antífona escrita a l’uníson (textura monòdica) però que pot ser interpretada a dues o més veus en forma de cànon (textura polifònica). Està escrita en notació quadrada gregoriana, sense mensuració. La seva sonoritat té un regust arcaitzant i fa l’efecte de reverberació.

“Stella Splendens”

Època: Ars nova

Cançó-dansa (virelai) a dues veus (polifonia) amb text en llatí el qual fa referència a la societat de l’època enumerant homes i dones de totes les classe socials i condicions.