12. Avantguardes

1a i 2a guerra mundial

  • GARRIGA, Rocío. “Espacios resonantes: del paisaje sonor de las trincheras a la escucha del silencio (…)”, a Miscelánea.  Espacio, tiempo y forma. Serie VII Historia del arte, núm. 4, año 2016 . pp. 531-547. PDF

“(…) Las dos posguerras del siglo XX han constituido –en términos estéticos– momentos decisivos para el silencio en las artes, la sociedad y la cultura. (…) En los años que siguieron al conflicto, las vanguardias reelaboraron el silencio asociado al trauma vivido con cierta inmediatez, impregnando no sólo el mundo de la actividad cultural, sino también a la sociedad en general, con nuevas propuestas y otras reflexiones, se innovaba en los discursos y despuntaban otras formas de expresar.

El mundo jamás ha conocido ruido tan fuerte como el que produce la guerra actual. No hay estrépito comparable a esta tormenta de tanques, cañones y aviones bombarderos. Una sola de estas jornadas truena más que todas las batallas sumadas de la Historia. (Samuel Ros)

Després de la 2a Guerra Mundial

John Cage

(Los Angeles, 5/09/1912 – Nova York, 12/08/1992)

“Pioner de la música aleatòria, la música electrònica i de la utilització no estàndard dels instruments  musicals tradicionals, com la creació del piano preparat. Cage va ser una de les principals figures de l’avantguarda de la post-guerra. També va tenir un paper important en el desenvolupament de la dansa moderna, especialment a partir de la col·laboració amb el ballarí i coreògraf Merce Cunningham, que esdevindria la seva parella sentimental fins a la seva mort”. (VQP)

Articles d’ampliació:

Música electroacústica

“La música electroacústica és un tipus de composició musical que combina enregistraments i interpretacions instrumentals en directe, amb sons generats amb mitjans electrònics. Aquest tipus de fer musical va començar a desenvolupar-se als anys immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial, gràcies al notable avanç de l’electrònica i la seva aplicació als diferents àmbits científics. Va surgir com a posició unificadora entre la música electrònica que se venia desenvolupant-se a Colònia, (Alemanya) durant els anys de 1950 (la que utilitzava pràcticament tan sols sons generats electrònicament) i la música concreta, encara que a poc a poc se va anant convertint en un terme general que agrupa a l’electrònica en viu, la tape music (música en cinta), i qualsevol altra música o tendència que pugui combinar sons de l’entorn acústic natural, siguin convencionalment musicals o no, amb uns altres generats de manera electrònica mitjançant oscil·ladors, ordinadors, etc. Quan s’utilitzen exclusivament sistemes digitals també s’anomenen música cibernètica“. (VQP)

Articles d’ampliació:

  • CÁDIZ, Rodrigo, F. “Estrategias auditivas, perceptuales y analíticas en la música electroacústica”. Resonancias. Revista de investigación musical, vol. 7, num. 13, novembre 2003, pp. 47-65: PDF