So-Silenci

Inevitablement, en parlar del so (sons, pròpiament) hem de parlar del silenci que l’ha de precedir. Tant l’un com l’altre, com dues cares d’una moneda, són inseparables.

Si entenem el so en un sentit ampli, hauriem de parlar no només dels que s’utilitza a nivell musical (i no només els sons determinats i afinables que reconeixem com a “notes”), sinó tot aquell espectre que configura l’espai, és a dir, els paisatges sonors (rurals o urbans, naturals o dissenyats per l’home). I dins d’aquest context, també caldria parlar de contaminació acústica. 

  1. NOGUÉ, Joan. “Espacios de silencio”. Culturas-La Vanguardia, 10/08/2005, pp. 16-17. Enllaç a la transcripció de l’article al blog.
  2. “El silencio”. El Correo de la Unesco.  [Monogràfic] Maig 1996. Enllaç a la transcripció d’alguns articles.