LEWIS. Les cròniques de Nàrnia. El nebot del mag

LEWIS, C. S. Les cròniques de Nàrnia. El nebot del mag. Barcelona: Estrella Polar, 2014

Capítol 9: La fundació de Nàrnia

El lleó es passejava amunt i avall per la terra deserta, tot entonant la nova cançó. Era molt més dolça i més cadenciosa que el càntic amb què havia invocat els estels i el sol; era una música suau com un murmuri. I mentre ell caminava i cantava, la vall s’anava tornant verda per l’herba que hi creixia. S’estenia des d’on s’estava el lleó com un estany. Muntava pels vessants dels pujols com una onada. Al cap d’uns minuts, s’escampava per les faldes de les muntanyes distants, tot fent que aquell món novell fos cada vegada més plaent. Ara se sentia que aquell ventijol esbullava l’herba. (p. 143)

Tota l’estona el lleó entonava la cançó i continuava passejant sense parar amunt i avall. (…) La Polly trobava la cançó cada vegada més interessant, perquè considerava que començava de veure la relació entre la música i les coses que s’esdevenien.  Quan va brotar una filera d’avets de color verd fosc en una serralada a gairebé un centenar de metres de distància, va tenir la impressió que estaven vinculats amb una sèrie de prolongades notes agudes que el lleó havia entonat un segon abans. I quan la fera va engegar un enfilall de notes més agudes, no es va sorprendre de veure apraèixer sobtadament primaveres grogues per tot arreu. Aií, amb una emoció indescriptible, estigué contemplant segura que totes les coses sorgien (com deia ella) “del cap del lleó”. Quan escoltàveu la seva cançó sentíeu les coses que imaginava; quan miràveu al vostre voltant, les vèieu materialitzar-se. (p. 146-147)

Comments are closed.

Post Navigation