Nadal de pel·lícula

Text i fotos: Marta Orts

Ahir 16/12/2011, la Girona Banda Band (GBB), dirigida per Sam Atencia, va oferir un concert al Teatre Ignasi Bonnín del nostre Institut Jaume Vicens Vives (JVV).

Aquest és el segon any que ho fa i, en aquesta ocasió, Artur Antúnez (amic, company de feina i clarinetista de la formació) em va demanar que presentés l’actuació després que, evidentment, la directora del centre Elisabet Saguer ho fes de manera institucional.

Aquí us deixo el text complet l’extracte del qual vaig dir per presentar el repertori que ens van oferir.

No sé si l’Artur m’ho va proposar per assegurar-se que vindria a escoltar-los… però el que no sap és que hi hauria fet cap igualment perquè després de l’actuació de l’any passat no m’hauria volgut perdre la d’aquest!

Enguany, la formació va ser dirigida per Sam Atencia, saxofonista i compositor barceloní, perquè el seu titular, Lluís Yera, fa uns mesos que està de baixa. Per això, si m’ho permeteu, aprofito l’ocasió per felicitar-lo per la tasca que està fent des dels seus inicis (ara ja fa gairebé més de sis anys) al capdavant de la banda. Semblantment, la tasca d’Atencia en aquest període (ni que sigui breu), ha estat igualment fructífera.

REPRESENTACIÓ DEL VIVES A LA GBB

Pels qui no ho sabeu, el nostre company Artur Antúnez forma part de la secció de vent-fusta de la Girona Banda Band des de que es va constituir, i sempre en parla amb molt d’entusiasme. Si tenim en compte la seva condició de professor i cap d’estudis del Vives, em penso que encara li plau més comprovar que entre els seixanta músics d’aquesta formació instrumental hi ha alumnes de l’institut, d’altres que ho han estat, i algun que aviat ho serà (Martina Parella Navinés, oboè); i fins i tot n’hi ha que són parents d’alumnes del Vives! Així que, per un motiu o altre, es podria dir que en aquest institut la Girona Banda Band se sent com a casa seva. O això és el que voldríem! 

Li vam demanar que “passés llista” i que ens facilités dades fiables per no haver-nos de refiar el dia del concert d’haver d’estar més pendents dels recomptes que no pas de la música. I així ho ha fet. Aquí teniu les dades.

a) Alumnes actuals del JVV:

  1. Blanch, Gerard   (2n ESO). Va substituir en Roman, el primer trompa de la GBB, perquè en aquests moments està treballant a Alemanya.
  2. Culubret Bosch, Quim (2n ESO), clarinet.
  3. Fernández Bogaz, Begoña (IOC), saxo tenor.
  4. López Rojas, Patricia (2n Batx), saxo alt.
  5. Madrenys Planas, Albert (3r ESO),oboè.
  6. Martín Álvarez, Pablo (3r ESO), trombó convidat.
  7. Prades Hugas, Maria (1r Batx), clarinet.

b) Ex-alumnes del JVV:

  1. Antúnez Vitales, Artur (clarinet)
  2. Ávarez Villa, Aureli (clarinet)
  3. Cañigueral Viñas, Dani (trompeta)
  4. Mora, Amadeu (flauta travessera)
  5. Saguer Canadell, Joan (saxo tenor)
  6. Sànchez, Isaac (percussió)

I per completar aquestes vinculacions entre el nostre institut i la Girona Banda Band, volem remarcar que hi ha onze alumnes del JVV amb familiars que toquen a la GBB, vuit alumnes que hi han tocat,i dotze instrumentistes de la GBB que tenen parents a l’Institut Jaume Vicens Vives.

RELLEU GENERACIONAL

 

L’encert d’aquesta agrupació instrumental és el relleu generacional, perquè mima especialment el planter de joves músics i permet que vagin agafant protagonisme –com diu l’Artur–, i es creïn formacions que treballen de manera paral·lela a la gran formació, però sense desvincular-se’n. Ens referim a la Girona Banda Brass (GiBaBrass, quintet de vent que ens van presentar l’any passat), o la Xarabanda que vam escoltar abans del concert pels passadissos amenitzant una estona les classes de nocturn. Semblantment, al matí, els alumnes de l’institut Cèlia Vicens Roig (1B ESO), Isabel Mier Nadal (1D ESO), Albert Planellas Gonzalez (3B ESO), Marina Planellas Gonzalez (4C ESO) i Amal Quevedo Fernández (4C ESO), juntament amb altresjoves  membres de la la Big Band Jove de Girona, dirigida per Dani Alonso, va omplir de música el pati interior, davant del bar-menjador, entre els dos pavellons de l’institut  (espai conegut popularment com el “Pati d’Armes”). I a la tarda, la música encomanadissa de la Xarabanda, com la del flautista de Hamelín, ens va fet seguir els músics com si ens hagués posseït un encanteri. Però no, no era això, era el ritme i la sonoritat el que atreia grans i petits. I quan dic petits, vull dir nens com la Roser o en Cesc -fills de dues professores del Vives-, que no tenen més de cinc anys.

Tan se val si eren nadales o no, el cas ha estat trobar una fórmula festiva per acomiadar els darrers dies lectius de l’any perquè arriba un nou Nadal, com també ho anuncien les creatives instal·lacions dels alumnes de 2n i 3r d’ESO realitzades a l’Àrea de Visual i Plàstica, les garlandes de les baranes i les bigues, o les fulles vermelles de les poinseties que decoren la Rambla Dolors Condom.

EL REPERTORI

Fa uns dies que em comentaven que les obres que ha triat la Girona Banda Band per aquest concert els agraden a tots. Això sempre és una garantia perquè la seva interpretació traspuï un ambient de complicitat i bonhomia que es fa encomanadís.

Centrant-nos en el repertori que ens oferiran, a priori podria semblar que els temes no tenen cap lligam entre ells. Però no és així. Sense excepció, totes les obres estan vinculades al cinema i al Nadal. M’explico.

Tradicionalment, per Nadal es celebra el triomf de la llum sobre la foscor, de manera que “L’alba”, el tema inicial del poema simfònic Així parlà Zarathustra de Richard Strauss, és un tema apropiat per il·lustrar-ho. I més encara després que Stanley Kubrick l’utilitzés en la seva pel·lícula 2001: una odissea a l’espai. Des d’aleshores, l’associació entre les imatges i la música emfatitza el missatge del text original de Nietzsche en el que es va inspirar Strauss: la idea del despertar a una nova consciència. Així que, incorporar “Nessun Dorma”, (és a dir, “Que ningú dormi!”), ha estat un encert, perquè aquesta ària de tenor de l’opera Turandot de Puccini ens convida a la vigília, a restar desperts i atents per conèixer… per saber… per descobrir… o també per superar els límits i, amb el poder dels records i el pensament, crear una nova realitat, com a la pel·lícula Mar adentro d’Amenábar.

En aquest sentit, estem acostumats a què en el cinema, els límits entre el que es desitja o somnia i la realitat es desdibuixin i, per uns moments, tot sigui possible. Com en el Nadal.

Certament, els herois i els superhomes existeixen –com pretenia Nietzche i subratllava Strauss–, però també els homes i dones corrents que lluiten contra les forces de la natura o contra monstres malignes, com a Jurassic Park (música de John Williams); o les persones excepcionals o valentes que es sobreposen al seu destí, com a les pel·lícules de Tarzan,  Gladiator (música de Hans Zimmer) i Titànic (música de James Horner); o els éssers antropomòrfics que posen de manifest que el que fa que l’home tingui aquesta condició és, precisament, la seva capacitat d’estimar, com a La Bella i la Bèstia (música d’Alana Menkel)

Però els protagonistes de les pel·lícules no sempre lluiten en solitari, ni sempre són els més bells, ni els més respectats –com és el cas dels capità Jack Sparrow, de la tetralogia de Pirates del Carib (música de Hans Zimmer)–. A vegades, gràcies al treball en col·laboració amb altres co-protagonistes, assoleixen objectius comuns (com a la Girona Banda Band), perquè el tot és molt més que la suma de les parts! 

I per emfatitzar encara més el missatge nadalenc, en aquest concert no hi podien faltar cançons tan com “White Christmas”, “Jingle Bell Rock” o “Jingle Bells”.  

White Christmas” i  Jingle Bell Rock” són dues cançons de de la dècada dels 50 que han donat nom a pel·lícules en les que han format part de la seva banda sonora o, com el cas de la segona, en produccions tan diferents com Arma letal o Chicas malas i, actualment (com ja haureu escoltat) en un anunci de televisió.

Per deixar constància que l’esperit nadalenc s’escampa més enllà d’aquestes diades direm que, originàriament, el tradicional Jingle Bells” no era una nadala. Però tot i que el text no fa referència a cap element del cicle de Nadal, els repics dels cascavells s’han associat als dels rens del trineu del Pare Noel. D’aquí que s’hagi convertit en un clàssic nadalenc.

I per acabar, una curiositat.Avui, 16 de desembre, fa 46 anys que aquesta cançó es va retransmetre des de l’espai. Els dos astronautes nord-americans de la missió Gemini-6 la van interpretar amb una harmònica i uns cascavells després d’enviar un comunicat en el que irònicament informaven que estaven divisant una mena d’objecte volador no identificat que venia del nord en direcció sud… que l’objecte volador estava format per diversos mòduls, amb un de més gran a la cua on es trobava el pilot, un home amb barba blanca, vestit de vermell…

Un?… Però si jo, des d’aquí, en veig molts d’homes vestits de vermell [em referia, és clar, a la camisa vermella dels músics de la Girona Banda Band]… Potser és que, a cada llar, a cada cor, hi ha un Pare Noel o una Mare Noel?

—————————————————————————————————————–

ALGUNES DADES SOBRE EL REPERTORI

 

 

    • Tema de la pel·lícula d’animació Disney de 1991: The Beauty and the Beas (La Bella i la Bèstia), amb música d’Alan Menken, que no només obtingué els Òscar a la millor cançó i a la millor banda sonora, sinó també el Globus d’Or per a les mateixes nominacions.

 

 

    • Tema “You’ll be in my heart” de Phil Collins de la versió Disney de 1999 de Tarzan, cançó que obtingué el Globus d’Or a la millor cançó d’aquell any.

 

    • Temes de Hans Zimmer per a les pel·lícules Piratas del CaribeGladiator, que el 2001 obtingué el Globus d’Or a la millor banda sonora. Aquest és un compositor molt versàtil, que ha fet d’altres bandes sonores com: “El rey león” o “El Código da Vinci”.

 

    • Tema de John Williamsde la pel·lícula de ciència ficció i d’aventures Jurassic Park, de 1993. Aquest compositor és l’autor de música de pel·lícules d’aventures amb d’herois com Anakin Skywalker de la saga de La Guerra de les Galàxies, Superman, Harry Potter i, darrerament, Tintín.

 

    • Tema de la pel·lícula Titanic (1997), un drama romàntic basat en un fet històric. La música, de James Horner, també obtingué l’Òscar a la millor cançó i a la millor banda sonora. Aquest és un compositor molt versàtil, autor de bandes sonores de pel·lícules tan diverses com El nom de la rosa (1986), amb Sean Connery com a protagonista; La tempesta perfecta (2000), amb Georges Clooney; o Avatar (2009), entre moltes d’altres.

 

    • “White Christmas”, una nadala Irving Berlin escrita el 1942 que es va popularitzar Bing Crosby sobretot gràcies a formar part de la banda sonora de la pel·lícula del mateix títol (1954).

 

    • “Jingle Bells”, és una una cançó de 1857 que l’organista James Pierpoint va compondre per al nens i nenes de l’Escola Dominical de Boston amb motiu del dia d’Acció de Gràcies (al novembre).

 

  • “Jingle Bell Rock”, una cançó de Joseph Carleton Beal (1900–1967) i James Ross Boothe (1917–1976), que Bobby Helm va popularitzar el 1957.

Comments are closed.

Post Navigation