AfriKa d’Ivori*

Dimarts 17 de maig, de 12:00 a 13:00, al Teatre Ignasi Bonnin del nostre institut Jaume Vicens Vives (Girona), assistirem a una audició en directe: “ÀfriKa d’Ivori”. Es tracta d’una combinació de percussió, cançó tradicional i dansa de la música africana. Vídeo.

Els intèrprets d’aquesta audició són integrants d’Àfrika d’ivory: Boris P. Djinhyamon (djembé), Diabate Karnon (xilòfon/balafon), Marcel Youn Zamble (dun-dunba), i Kone Mamadou i Dao David Coulibali (dansa). La companyia la va crear Dao David Coulibali, i la integren ballarins i percussionistes de l’antic Ballet Nacional de Costa de Marfil. el 2000

+ info: dossier pedagògic

Instruments de percussió

En aquesta audició veureu i escoltareu els següents instruments i apreciareu com les persussions corporals són una pràctica molt habitual en la música africana, especialment a l’Àfrica negra.

  • Membranòfons: djembé, dum-dum (format per tres tambors: doundounba, sangban i kenkeni),
  • Idiòfons de so determinat: balafó.

+info: com construir un djembé casolà amb materials de rebuig o d’ús qüotidià.

Algunes caracterísiques de la música

Les cançons tradicionals africanes acostumen a cantar-se en societat, de forma comunitària, perquè la música forma part de la vida quotidiana. Es tracta d’una música de tradició oral, de manera que no s’escriu i, per tant, no es pot llegir; s’apren per imitació.

  • Interpretació.  S’alterna o es combinene les intervencions d’un solista amb les del grup., en la forma que s’anomena pregunta-resposta, la variació i la improvisació sobre una base musical que constitueix el model de referència.
  • Timbre. Els cants africans (veus humanes) s’acompanyen principalment de percussions corporals i d’instruments idiòfons o membranòfons.
  • Ritme. És l’element bàsic de la música africana. S’utilitzen les polirítmies i els obstinats. Per això la dansa és una pràctica que acompanya les cançons, des de danses d’iniciació a danses rituals, passant per danses de guerra i de seducció.
  • Melodia. S’utilitzen cançons d’àmbit reduït, habitualment amb cinc notes.
  • Textura. Habitualment és monòdica, però tambè la polifonia vocal a base d’intervals de 3a.

Influència de la música africana

A l’edat moderna, arran del descobriment d’Amèrica, les lluites entre els nadius i els conqueridors i la necessitat dels colonitzadors d’explotar els recursos naturals del nou continent, van arrassar la població autòctona i va ser necessari importar mà d’obra. Així va ser com va nèixer el tràfic d’esclaus de l’Àfrica negra.

L’esclavitud ja havia estat una pràctica habitual a l’edat antiga. Pels pobles de la Mesopotàmia, Egipte o Roma constituí una forma d’organització econòmica i social: econòmica perquè els esclaus (presoners de guerra, principalment) eren la mà d’obra principal; i social, perquè els esclaus eren una classe social que no tenia cap tipus de drets. Formaven un grup social considerat com una mercaderia, de manera que els seus amos els podien vendre i comprar, segons els seus interessos i necessitats.

Ja abans de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) l’esclavitud es considerava una pràctica reprovable. No obstant això, es podria dir que sense l’arribada dels esclaus negres, la música moderna actual no seria la que és perquè deriva, precisament, dels ritmes i els tipus de cants africansi de la seva fusió amb la música dels europeus arribats al continents americà.

Davant de la vida miserable que havien de portar, privats de llibertat, sense cap tipus de consideració com a persones i havent de treballar en unes condicions infrahumanes, explotats fins a esgotar-los, i allunyats de les seves famílies i desarrelats del seu país, sense mitjans ni possibilitats per poder-hi retornar, els esclaus entonaven cants de plany, els quals van donar lloc a la música de blues. Per altra banda, el treball esgotador va propiaciar que improvisessin cants de treball, a base de pregunta-resposta, que els permetia sincronitzar el moviment per sumar esforços i fer una determinada tasca plegats o per mantenir el ritme que requeria una feina.

Els rituals religiosos de cadascuna de les tribus originàries dels esclaus privinents de diferents llocs de l’Àfrica, es van barrejar amb les pràctiques cristianes que els colonitzadors intentaven imposar-los. Musicalment, els cants d’aquestes religions es van barrejar i així van néixer els espirituals negres i el gospel. Els primers, melòdics i amb un tempo lent; el segon, amb polifonies vocals, ritme viu, i amb un tempo animat i ràpid.

Finalment, els cants rítmics dels africants, en entrar en contacte amb les melodies de cançons traidiconals dels colons europeus, van donar lloc a l’aparició del jazz i, posteriorment, del rock&roll.

Costa d’Ivori

Costa d’Ivori és una república africana situada a la zona occidental del continent. Antigament havia estat colònia francesa però el 1960 va obtenir la seva independència.Actualment, el país pateix la violència derivada de les eleccions electorals del 28 de novembre de 2010. Ell govern derrotat, l’exèrcit i el consell constitucional van rebutjar els resultats electorals i s’han produït conflictes armats amb el nou govern. La situació ha provocat que, per evitar la violència armada, molta gent s’hagi desplaçat a països veïns.

———————————————————————————————————————-

Qüestionari

Comenta l’audició.

  1. Quines arts dinàmiques han estat presents en aquest espectacle?
  2. Diferències entre audició o concert i espectacle.
  3. Quins instruments musicals s’han utilitzat?
  4. Quines característiques tenia la música que has escoltat?
  5. A quin gènere musical classificaries les cançons que ha interpretat la companyia Afrika d’ivori?
  6. A quina ètnia pertanyen els membres del grup Afrika d’ivori? D’on provenen?
  7. T’ha agradat l’espectacle? Explica per què.
  8. Què destacaries de l’espectacle que ens han ofert els components d’Afrika d’ivori?

Comments are closed.

Post Navigation