Més que paraules

A la foto, “Imaginay Books” de la sèrie de joies contemporànies titulada In Principio erat Verbum et Verbum erat Deum  de Montserrat Lacomba. Les obres estaran exposades fins el 28 d’aquest mes a l’exposició “Lo Poético” (joies contemporànies), a la galeria Siesta de Barcelona.

En relació a aquesta sèrie de joies, l’autora explica al seu web Mar de color de rosa que “des de les civilitzacions més antigues ens hem comunicat a través de signes gràfics. Ara, amb les formes abstractes del nostre alfabet, compartim informacions  però també, a vegades, el propi signe esdevé motiu d’interès”.

L’artista pretén “enaltir la tipografia com a element poètic i el llibre com a símbol del coneixement”. Tot un homenatge al llibre, a les paraules, als autors. Molt escaient per a celebrar un Sant Jordi diferent.

Sobre l’artista

Gironina d’adopció, la seva vida de Montserrat Lacomba (1958, El Vendrell, Tarragona) transcorre a cavall entre Girona i Formentera. Té el seu taller al barri vell de Girona, molt a prop de Sant Nicolau i Sant Pere de Galligants, un espai on les pedres d’uns murs històrics emmarquen les làmines de metall que l’artista tracta curosament per acolorir i donar una plasticitat que les fa úniques. Els filats de coure o de teixit són el contrapunt lineal al munt de peces de formes i mides diverses que omplen capces i capcetes on classifica els materials. Les tenalles i altres eines són com una extensió de les mans creadores de l’artista, imprescindibles per poder tallar i donar forma als materials que de manera imaginativa -a vegades agosarada o fins i tot inversemblant- es converteixen en joies úniques i personals.

Jo diria que la Montserrat és una d’aquelles persones que treballa amb i pel què li agrada, i que fa que les coses que passen per les seves mans prenguin un nou significat. I és que de l’enfilat de peces (tallades curosament amb formes suggerents) en sorgeixen veritables joies, contemporànies per la concepció i pels materials utilitzats, i precioses per ser el què són (joies) i per la bellesa tant de la seva concepció com pel què representen.

Coneixent la Montserrat, diríem que el seu somriure encomanadís i la seva mirada afable són el tret d’identitat amb el impregna unes joies que han estat creades per lluir-les en un cos lliure de prejudicis, amb un esperit lliure i obert a un mar insòlit (per què no, la Mediterrània), al Mar de Color de Rosa.

Comments are closed.

Post Navigation