Diàleg de sords

Continuant amb les expressions populars, diàleg de sords fa referència a una conversa entre persones que no s’escolten entre elles perquè o bé cadascuna fa el seu propi monòleg, sense interactuar amb els altres i sense ser receptives al què diuen o pensen els altres, o bé perquè tothom parla al mateix temps, també sense fer cas del què diuen els altres. 

De fet, ja es diu que el pitjor sord és el que no vol escoltar“. Malauradament, ambdues expressions ens permeten aproximar-nos a una realitat fatídica per un músic.

La sordesa i la parla

A priori podem pensar que, com que no poden escoltar, els sords tampoc poden parlar. És cert que no poden controlar els sons que emeten i, per tant, no aprenen a parlar, i com que no poden sentir què diuen els seus interlocutors, tampoc poden respondre a les seves preguntes ni relacionar-s’hi a nivell oral. Però la realitat n’és una altra. Els sords poden mantenir converses… amb les mans! Precisament, hi ha un web argentí sobre el món dels sords que es diu “Manos que hablan”. Molt escaient, oi?

Les persones sordes utilitzen un llenguatge gestual (i, per tant, de caràcter visual -no oral-) perquè han après un codi que associa les lletres de l’alfabet amb posicions de dits i mans. És l’alfabet dactilològic. +info: La dactilologia, què és i tipus.

Tot i la intenció de que sigui universal, hi ha diferents llengües per signes, segons el territori (nacional o estatal), però també segons el context social i cultural de les persones que l’utilitzen. Compareu les dues imatges següents. A la imatge de la dreta, l’alfabet dactilològic català. (Feu CLIC sobre la imatge per ampliar-la)

    

Això suposa que han de lletrejar cada paraula amb una seqüència de gestos manuals. Aquest recurs l’utilitzen per referir-se a paraules que expressen idees que no tenen cap altra manera de representar-se visualment. I és que els sords, s’expressen també per gestos manuals que es refereixen a conceptes, paraules, expressions o frases fetes. +info: “Mira què dic”.

+info: al web “Tenim un/a alumne/a sord/a a l’aula” trobareu com funciona l’oïda i quines són les causes de la sordesa

Músics sords

Hi havia un acudit d’aquells en forma de pregunta que deia: Quin és el “colmo” d’un director d’orquestra?… Que se li espatlli la trompa d’Eustaqui!

Trompa d’Eustaqui (a la imatge, marcada amb una fletxa blava. (Feu CLIC sobre la imatge per ampliar-la).
+ info: el per què del nom, quina funció té i, a nivell quotidià, què l’afecta.

L’oïda és un òrgan complex que converteix les vibracions (o canvis de pressió) de l’aire en impulsos nerviosos per tal que el cervell els pugui processar i captar en forma sonora. Però també ens permet mantenir l’equilibri, ser conscients de la direcció del moviment, saber si estem quiets o no respecte a nosaltres mateixos o respecte l’entorn -com en el cas d’estar dins d’un vehicle,  de si som nosaltres o l’aparell qui es desplaça-. A nivell artístic, doncs, és imprescindible pels músics i pels ballarins.

Al llarg de la història de la música hi ha hagut compositors que s’han quedat sords i, tot i això, han continuat escrivint música perquè, com a músics professionals, no els cal escoltar físicament els sons perquè són capaços de sentir-los mentalment: se’ls imaginen. És quelcom semblant com quan llegim mentalment (lectura silenciosa) sense pronunciar les paraules. Tot i no pronunciar les paraules amb la veu,van sonant en el nostre cervell. També ens passa -sobretot en novel·les o narracions- que a mesura que avancem en la lectura ens vénen a la ment imatges del què llegim i així, com es diu popularment, construïm les nostres pròpies pel·lícules.

Todos creen que vivo en el silencio, pero no es verdad. Tengo la cabeza repleta de sonidos y lo único que me alivia es escribirlos.” (Beethoven a “Copying Beethoven” pel·lícula de 2006 del director Agnieszka Holland)

Certament, per un músic, el fet de quedar-se sord és molt tràgic, perquè no poden percebre els sons, la matèria primera de la que està feta la música. I tal com escrigué Beethoven, fins i tot les resulta inconfessable, precisament perquè se’ls suposa una oïda magnífica i dotada especialment.

“… Por dos años, he evitado casi toda reunión social, porque me es imposible decirle a la gente <hable mas fuerte, estoy sordo>… Si yo perteneciera a cualquier otra profesión esto seria más fácil, pero en la mía, el hecho es algo aterrador…” (Beethoven) +info: la sordesa de Beethoven.

Actualment hi ha diferents aparells que ajuden a pal·liar una capacitat auditiva deficient, però a l’època de Beethoven, s’utilitzaven una mena de trompetetes com les de la foto, que servien d’amplificadors. (Feu CLIC a sobre per ampliar-la).

Malgrat la seva sordesa, va escriure una de les composicions més famoses de la literatura musical: la novena simfonia “coral”.

Un dels compositors més coneguts que han quedat sords és Beethoven, però n’hi ha hagut d’altres: Gabriel Fauré, Bedřich Smetana, etc.

Comments are closed.

Post Navigation