Les mans com a llenguatge*

En la seva pel·lícula “Encuentros en la tercera fase” (1977), el director Steven Spielberg va deixar clar que les mans podien ser un llenguatge alternatiu a les paraules.+info: veieu l’escena (al final del track)

Deixant de banda la ciència ficció, tenim l’alfabet dactilogràfic universal (el llenguatge dels sords-muts) i altres sistemes de comunicació amb el llenguatge dels signes com la quironomia i la fonomímia, dos sistemes de llenguatge musical visual.

Quironomia: “és la utilització de moviments manuals per part del director, per significar els elements rítmics de l’obra musical i els seus diferents matisos, a fi d’aconseguir la més perfecta interpretació.” (Viquipèdia). “Art d’indicar amb la mà el ritme i la línia d’una melodia. Practicat antigament (pantomima), el seu ús ha perdurat en el gregorià.” (GEC).

A l’Antic Egipte: “En la iconografía egipcia (sobre todo del Imperio Antiguo) aparece una peculiar forma de dirigir que a su vez es común a otras culturas como Israel, Bizancio, China, Japón, India, Tíbet o Mesopotamia, y que pervivió en la liturgia de la Edad Media. Aparecen unos músicos que realizan distintas posiciones de signos moviendo las manos y los brazos.” +info: ampliarla informació.

Fonomímia. Mètode d’ensenyament musical en què cada nota musical s’associa a una posició o gest de la mà. Entres altres, el van utilitzar pedagogs com Zoltan Kodàly.+info: vídeo de demostració.

L’art a les mans

A banda d’una utilitat pràctica, les mans poden servir per a l’expressió artística. per exemple, les ombres xineses amb les mans són una bona mostra de la plasticitat de les mans i de la seva utilització per recrear formes d’animals, des de mamífers, rèptils o aus.

  

+info: aprèn a fer ombres amb les mans.

Jugant amb les formes i posicions però també utilitzant un altre recurs com la pintura corporal, l’artista Guido Daniele crea veritables escultures vives amb les mans.





La Mà de Guido

Guido d’Arezzo (995-1050). Monjo benedictí al que se li atribueix la invenció de la memorització del so de les notes a partir d’aquest himne dedicat a Sant Joan:

UT queant laxis
REsonare fibris
MIra gestorum
FAmuli tuorum
SOLve polluti
LAbii reatum
Sancte Iohannes
Vídeo-Àudio. Escolta’l sencer.
+info: veieu i escolteu l’entonació de les notes segons la posició a la Mà de Guido.Vídeo: demostració actual de com s’utilitzava la Mà de Guido. Veieu la posició a la mà i escolteu les notes de la melodia del cant gregorià “Ut queant laxis”, l’himne a Sant Joan a partir del qual Guido, utilitzant la primera síl·laba de cada vers, va donar nom a les notes (ut, re, mi, fa, sol, la).

 ———————————————————————————————————————-

Qüestionari

Mira aquest vídeo, un anunci de Telefònica proporcionat per Josep Alcalà, 2n ESO / 2010-2011.

  1. Quins recursos visuals utilitza aquest anunci?
  2. Et sembla que tenen alguna similitud amb la Mà de Guido?
  3. I amb la fonomímia de Kodàly?
  4. Per què?

Comments are closed.

Post Navigation