María y yo

En el marc dels actes relacionats amb el Dia Mundial de l’Autisme (2 d’abril), a Girona, el divendres 25 de març es va projectar a l’Auditori de la Caixa la pel·lícula “María y yo” (2010), un documental de Félix Fernàndez de Castro basat en el còmic del mateix títol del dibuixant Miguel Gallardo. + info: trailer i fitxa tècnica de la pel·lícula.L’acte va culminar amb un sorteig benèfic entre els assistents del quadre “El naixement de l’autisme” de Joana Burset.

El fet que la recepció dels assistents anés a càrrec d’alguns joves de 1r d’ESO de l’institut Jaume Vicens Vives (Girona) -una acció desinteressada en un acte solidari- crec que és una bona mostra de l’esperit cívic dels nostres joves.

“María y yo”

María tiene catorce años, una sonrisa contagiosa, un sentido del humor especial… y tiene autismo.” (Miguel Gallardo)

El pare de María, Miguel Gallardo, explica que va tardar un mes i mig en escriure el llibre-còmic (2007), però tretze anys en poder-ho fer i parlar de la seva filla. El llibre ha estat guardonat amb el Premi Nacional del Còmic de Catalunya 2008.+info: sobre el llibre.+info: pàgines del còmic.

Una de les maneres amb què Miguel Gallardo es relaciona amb la seva filla María és a través dels seus dibuixos en quaderns i llibretes que María mira i remira una i altra vegada. Són el testimoni gràfic de les persones que entren i passen per la seva vida, de les coses que fa i del què viu amb ella, cares, noms i objectes que María reconeix i a través dels quals es comunica.

Cuando una persona entra en su vida, nunca se va.” (Miguel Gallardo)

Detecció precoç de l’autisme

A la pel·lícula “María y yo”, els seus pares expliquen que quan Maria era un nadó no reaccionava a les cançons. Aquest és un símptoma del TEA o Transtorns de l’Espectre Autista, però aleshores no hi havia cap mena de qüestionari  que permetés detectar aquest trastorn. Conseqüentment, tampoc es podia diagnosticar i intervenir per tractar-lo. Sabem que en qualsevol trastorn físic o psíquic i en qualsevol malaltia, la detecció precoç és important. Així doncs, quan abans es sospiti que un infant pateix un TEA, abans se’l podrà ajudar a reforçar conductes, estimular-lo a nivell motriu, etc.

La persona autista no pot organitzar ni comprendre la informació que transmeten els sentits.” (FECCA)

Ara, un dels indicadors dels qüestionaris de pediatria que permeten sospitar si un nadó pot patir un TEA és, precisament, si reacciona davant d’estímuls sonors. Evidentment, aquest no és l’únic, perquè aquest indicador, per sí sol, també podria indicar que pateix sordera.

La investigació neuropsicològica és capbdal per conèixer les causes del TEA. En la mesura que es coneguin, es podrà fer una diagnosi i una intervenció més acurada. En aquest sentit, la Fundació Mas Casadevall convoca una beca per a la investigació de l’autisme i del  TEA o Trastorns de l’Espectre Autista als EEUU. (La denominació TEA fa referència a què hi ha diferents tipus d’autisme).

+info: convocatòria 2011
+info: Fundació Autisme Mas Casadevall.

Caos vs. ordre

Per a les persones amb TEA, els diferents estímuls que els arriben de l’entorn els generen confusió; són una mena de soroll molt molest que els atabala i desorienta. Segons Miguel Gallardo, es com estar mirant i escoltant vint televisor alhora, amb vint canals diferents simultàniament. Aleshores reaccionen tancant-se sobre sí mateixes, fent conductes repetitives, centrant-se en una sola cosa. Per sortir d’aquest caos, cal ajudar-los amb rutines i un horari fix: els dóna tranquil·litat. Com diu Miguel Gallardo, aquest ordre extern, les persones que interactuen diàriament amb elles, teixeixen una xarxa que les protegeix i els dóna seguretat davant d’un món que les desconcerta i neguiteja.

El primer que agrada és la situació, l’ordre -tot està ben posat-, el donar, l’ambient familiar, la interrelació entre l’interior i l’exterior: s’entra i es surt amb normalitat.” (Ferran Roque, Director Territorial de Girona de Benestar i Família, parlant de Mas Casadevall a la presentació de la pel·lícula “María y yo”).

A Mas Casadevall (Pla de l’Estany, Banyoles), és important educar una conducta independent en persones que pateixen el síndrome del TEA. Per això els residents treballen en tallers: manteniment de la finca, granja, horta, ceràmica, espelmes, paper i manipulat, i cuina-restaurant. Vénen els seus productes en fires artesanals i mercats, i mantenen un restaurant obert al públic els dies laborables, a l’hora de dinar.

Tal com observà Ferran Roque, cal que l’administració faci possible la millora de la qualitat de vida de les persones amb malaltia mental i amb dependència (i també de les famílies), perquè té l’obligació d’integrar totes les persones que formen la societat.

Junts per fer molt més

Aquest és el lema de la Federació Catalana d’Autisme i Asperger, formada per unes deu entitats entre les quals hi ha la Fundació Mas Casadevall.

Hi ha organitzacions a nivell local, provincial, nacional i mundial, i totes treballen per ajudar les persones amb TEA i les seves famílies.

El proper dissabte 2 d’abril, i durant tot l’any, podem contribuir econòmicament per fer possibles investigacions neuropsicològiques que permetin trobar la clau per què un nen neix amb el TEA; per formar professionals que ajudin les persones afectades amb aquest trastorn greu i ajudar-les a millorar el seu dèficit en les capacitats intel·lectuals i d’autonomia personal; per obrir i mantenir centres on se’ls pugui acollir, tractar i ensenyar al llarg de tota la vida i no només en un tram de les seves vides; per conèixer com millorar les interaccions socials dels afectats amb les seves famílies i les de l’entorn… JUNTS ÉS POSSIBLE.

Comments are closed.

Post Navigation