Records vius, moments vitals

 A la memòria d’en Maga.

Avui el Teatre Ignasi Bonnin del nostre institut Jaume Vicens Vives (Girona) ha gaudit d’un magnífic concert a càrrec de la  Girona Banda Band. Quan hi anava, he pensat amb en José Javier Magariños Ramón (Maga) que va morir el passat diumenge, 12 de Desembre. M’han vingut a la memòria molts moments entranyables. Sobretot, he recordat les converses sobre música i cinema. Retinc en la meva memòria com el seu esguard afable emergia més enllà d’un bigoti intens, per damunt del qual albiraven uns ulls vitals i amatents.

Com va dir Josep Quintanas en el seu funeral (1), “militava a les barricades de la inquietud cultural, de l’erudició, de la curiositat per saber, per conèixer. Sense fronteres. (…) Tot l’interessava i sabia de tot. El podia apassionar una òpera o un plat de cuina; la lírica d’Ovidi o les subordinades substantives, els darrers avenços de la tecnologia, o les dificultats personals d’un alumne.”

I això enriquia substancialment la seva conversa. Amb ell, jo sempre n’aprenia una de nova. Era un plaer escoltar-lo i notar com el seu entusiasme t’anava envaint.

En Maga era del parer –com jo mateixa- que calia explotar les possibilitats del nostre teatre, i com a cap d’estudis de l’institut Jaume Vicens Vives va voler engegar el que ell anomenava –si no recordo malament- els “dimecres culturals”. A mi em va encarregar –per dir-ho d’alguna manera- la part musical. De fet, me’n va parlar i jo m’hi vaig sentir molt identificada. Tot just era un projecte embrionari però m’hi vaig abocar de ple, no només per donar-li el suport i ajut que, en compartir amb mi aquelles idees, de fet em demanava, sinó perquè jo també hi creia fermament. Es tractava d’oferir una activitat cultural diversa (música, teatre, poesia, cinema…) a tota la comunitat educativa (alumnes, pares, professorat, ex-alumnes, amics i coneguts) fora de l’horari lectiu. Qui sap, potser amb el temps, seria un dia a la setmana però, de moment, un dia al trimestre (no fos cas). Ho plantejava com unes trobades d’intercanvi -ara tenim els forums, els blogs, el Facebook i molts més espais virtuals- en les que es poguessin ampliar els horitzons culturals i en les que tothom s’hi sentís a gust, mirant-nos els ulls i veient-los les cares (ara també, amb les webcam). Pensava que el públic hi pogués participar amb comentaris, aportacions, preguntes… per establir un veritable diàleg entre tots els assistents, de manera personal i presencial (que no virtual). I va ser així com vam començar a treballar-hi. Malauradament, per circumstàncies que se m’escapen, el projecte no va prosperar.

Entendreu, doncs, que la iniciativa del concert de la Girona Banda Band m’hagi fet reviure el projecte dels “dimecres culturals” al Vives.

Sabia -i sé- per experiència que muntar qualsevol espectacle, actuació, acte públic o similar requereix temps i esforç. No no hi feia res, ens semblava que calia fer-ho, i més encara si es tractava d’un projecte com aquell. A més, tot plegat requeria entusiasme i interès per tirar-ho endavant, i a en Maga no n’hi faltava. Fins i tot n’hi sobrava, perquè ho compartia i era encomanadís. Avui, la Girona Banda Band  m’ho ha recordat.

Al migdia, quan marxava després d’un matí havent classes, un munt de cadires del bar-menjador escolar s’apilonaven al passadis (la nostra Rambla Dolors Condom). En preguntar-li a en Juli -que era qui les traginava- si  és que havia arribat una partida nova per substituir-les, m’ha dit que els de la banda necessitaven més de 50 cadires!

Els músics han hagut de traginar, també, els seus intruments. Alguns són de fàcil portar, però d’altres… la tuba, les timbales, el teclat… I a tot això cal sumar-hi els faristols, el cablejat pels micròfons -pel taller didàctic de presentació dels instruments-, etc. i, per descomptat, la mobilització de tota una banda de músics amateurs i professionals, apassionats per la música. És clar que tot aquest desplegament seria inútil sense les hores d’assaig individual de cada instrumentista, les hores d’assaig plegats o per seccions i, evidentment, sense l’assistència d’un públic que -segons el meu parer- ha donat el caliu necessari en aquesta freda nit d’hivern, un públic que ha deixat la comoditat de casa seva per compartir plegats una estona de bona música. (I no ho dic perquè les butaques del teatre no en siguin de còmodes!)

Segurament, el caràcter festiu d’aquestes diades amb les que el concert pretenia donar el tret de sortida i el to humorístic de la posada en escena no siguin escaients amb el fet que fa pocs dies que en Maga ens hagi deixat, però penso que, precisament, aquesta contradicció, honra la seva memòria perquè, com digué Quintanas (1), era un home “amb unes ganes infinites de viure i amb un radical pessimisme vital”.

Més o menys, el projecte dels “dimecres culturals” coincidí amb l’època que impulsà la creació d’un equip de bàsquet en el nostre institut. Sortosament, aquest projecte sí que va reexir.

 “Gràcies a la tenacitat i l’entusiasme d’en Javier, des de fa més de deu anys els alumnes del Jaume Vicens Vives disposen d’un club de bàsquet propi. Quan no li tocava atabalar-s’hi. Quan no significava cap descompte d’hores. Sols compromís, maldecaps i dissabtes amunt i avall.” (1). Josep Quintanas

Provablement hi tingués a veure el fet que el basquet era quelcom que resultava indissociable del seu cognom, tal com ho explica Imma Merino (2):

“Vaig anar a l’institut d’Olot. Allà hi va arribar Javier Magariños, que era de Madrid i tenia un cognom que els aficionats al bàsquet vam relacionar amb el Polideportivo Antonio Magariños, però sense imaginar que el fundador de l’Estudiantes fos, certament, el seu pare”.

Gràcies a la Girona Banda Band he tingut el rampell necessari per escriure tot això. És una manera d’acomiadar en Maga, amb el convenciment que el seu esperit serà sempre present cada vegada que gaudeixi d’iniciatives com aquesta en el nostre Teatre Ignasi Bonnin. Així que no li dic “adéu”, sinó “fins aviat, Maga“…

Hi ha paraules que surten del cor, i aquests ho són.

(1) +info
(2) +info

 

Comments are closed.

Post Navigation