PCIH 2010

Entre el 15 i el 19 de novembre de 2010, a Nairobi (Kènia), els 24 Estats membres del Comitè de la Salvaguarda del Patrimoni Cultural de la UNESCO han evaluat  51 candidatures de patrimoni representatitu cultural i van declarar, entre altres, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (PCIH) les manifestacions catalanes següents: +info

  1. els Castells (“les torres humanes”) A propòsit del reconeixement dels Castells, Xavier Sabaté, delegat del govern al Camp de Tarragona va declarar que els Castells “simbolitzen esforços comuns de maneres de pensar i de ser diferents que s’uneixen amb un sol objectiu” +info: Fitxa de la UNESCO
  2. el Cant de la Sibil·la de Mallorca (2010), dramatització del cant profètic medieval de la nit de Nadal que actualment perviu a Mallorca i a l’Alguer (Sardenya). +info: Fitxa de la UNESCO

Els Castells

En un món cada vegada més individualista, els Castells requereixen la conjunció  d’una sèrie de valors, com la solidaritat, la integració, la cultura de l’esforç i l’acceptació de les persones pel què son. No són importants ni la condició social, ni el color de la pell, ni l’edat, ni el gènere; l’importat és el treball en equip, la perseverància, l’enginy i la valtentia” (Ernest Benach, President del Parlament, en el discurs davant el comitè reunit a Kènia) +info

Els castells són una mena de torre humana, d’altura i constitució variable, que són tradicionals al Camp de Tarragona.+info: història dels Castells

Si voleu formar part d’una colla castellera sense moure’s de casa, mireu AQUÍ.  Però si el que voleu és formar-ne part activa, podeu informar-vos a la UdG. +info: els Xoriguers de la Universitat de Girona.

La música que es toca mentre s’aixequen i es descarreguen els Castells són: les gralles i els timbals (o tabals), i diferencien els tocs segons el tipus de castells que es fa.

+info: la música i els castells (interactiu)

+info: Vocabulari dels castellers

Entreu al “Tutorial” de la web dels Castellers i aprendreu moltes coses sobre el món dels castells: les parts d’un castell, els diferents tipus de castelles que hi ha, la música i els instruments, escoltar els seus tocs, etc.

El Cant de la Sibil·la

A l’antiguitat grega, una sibil·la era una sacerdotessa amb dots d’entedivnar el futur, d’aquí que el cant (drama litúrgic) que rep el seu nom tingui un caràcter profètic, i tracta sobre la fi del món. +info: text

Vídeo: entrevista amb Maria del Mar Bonet.

“… parla de coses tant actuals com la corrupció de la gent poderosa, dels fenòmens naturals i del Judici Final, de la por. I també hi ha un acosa molt tendra, de demanar a la Verge Maria, al final del cant, que tingui pena per la gent humana, que intercedeixi …”

Sembla ser que prové d’un acròstic, un text grec del s. IV atribuït a la sibil·la eritrea, que San Agustí (354-430) va traduir al llatí i el va incloure al seu llibre “La ciutat de Déu”. A partir del s. X, el text del Cant de la Sibil·la es troba en diferents indrets de la Mediterrània i tot i que inicialment es cantava en llatí, en el s. XIII hi ha versions en català i en altres llengües romàniques, i els seu melodisme pren el caràcter del cant gregorià.

Des de l’època medieval, el Cant de la Sibil·la es representa la nit de Nadal, just abans de la la celebració eucarística, la que coneixem popularment com la Missa del Gall. Tradicionalment el cantava una dona, però també ho podia fer un nen o una nena.

PCIH 2010 i la música

En relació a la música, tenim altres manifestacions que també han estat considerades aquest 2010 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat:

  1. flamenco +info
  2. bar’ah (danses guerreres dels beduins) i dansa del sud d’Oman +info
  3. cants i balls dels encantadors de serps de l’Índia +info
  4. khöömei,  forma de cant de les muntanyes Altai, a l’oest de Mongòlia +info
  5. angklung, instrument musical ‘Indonèsia +info
  6. kumiodori,  art escènic japonès de l’arxipèlag d’Okinawa +info
  7. dansa chhau, art escènico tradicional de l’est de l’Índia +info
  8. danza de las tijeras de Perú +info
  9. huaconada, dansa ritual del poble de Mito, província de Concepción, Perú +info
  10. magham, música dels bakhshis de la provincia del Jorasán, Iran +info
  11. l’òpera de Pekin, Xina +info
  12. la pirekua, cant tradicional dels indígenes p’urhépechas de l’estat de Michoacan (Mèxic) +info
  13. els sutartinés, cants lituans polifònics +info
  14. sprangprëssioun, procesó amb danses d’Echternach, Luxemburg +info
  15. músiques de marimba i cants tradicionals del Pacífic Sur de Colòmbia +info
La UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència i la cultura), dins d’una perspectiva global del què passa al món, i amb l’objectiu de respectar la diversitat cultural, no només determina com a “patrimoni cultural de la humanitat” les manifestacions tangibles (com els monumenst i objectes que s’han conservat al llarg del temps), sinó que també hi engloba les tradicions i manifestacions culturals de grups humans d’arreu del món que es transmeten de forma oral de pares a fills, de generació en generació, des dels avantpassats als seus descendents, de manera que els trets caracteríscs de cada comunitat es mantenen. Precisament pel seu caràcter immaterial i per la forma de transmissió, cal preservar-los; d’altra manera podrien arribar a desaparéixer.

PCIH català

Pel que fa a altres manifestacions culturals catalanes, la UNESCO també té reconegudes les següents:

  1. Obra de Gaudí (1984 i 2005)
  2. Monestir de Poblet (1991)
  3. Palau de la Música Catalana (º997)
  4. Hospital de Sant Pau de Barcelona (1997)
  5. Jaciments catalans d’art rupestre dels vessant mediterrani de la península Ibèrica (1998)
  6. Conjunt arqueològic de Tarragona (2000)
  7. Esglésies romàniques de la Vall de Boí (2000)
  8. Patum de Berga (2005)
  9. Castells (2010)
  10. Cant de la Sibil·la de Mallorga (2010)

En la valoración de la candidatura, la Unesco destaca que los castells “son percibidos por los catalanes como parte integrante de su identidad cultural, transmitida de generación en generación y proporcionan a los miembros de la comunidad un sentido de continuidad, cohesión social y solidaridad” .

Fonts d’informació

+info: web oficial UNESCO

+info: “La unesco reconoce a los castells y al flamenco como Patrimonio de la Humanidad”. La Vanguardia, 16/11/2010

+info: Terraza, Santi.”Una tradición com más de 200 años de historia”. La Vanguardia, 16/11/2010

Comments are closed.

Post Navigation