Fem història?

Comencem un nou curs ple de novetats. L’any passat, en el nostre institut Jaume Vicens Vives (Girona), iniciàvem el Projecte eduCAT 1×1 amb els estudiants de 1r d’ESO. Enguany, l’ús normalitat dels ordinadors personals a les aules ordinàries serà una realitat tant a 1r d’ESO com a 2n. Això ha suposat equipar les aules amb una infraestructura tècnica adequada. Aquest any, a més, comptem amb equipament equivalents a les Pissarres Digitals Interactives (PDI).

Evolució de la notació musical

Des de l’escritura manuscrita a l’electrònica ha estat necessari un procés tecnològic, amb noves possibilitats i eines a l’abast. Ara es poden editar documents que permeten una alta qualitat d’impressió, fet que fa que saber utilitzar programes d’edició de textos  resulti gairebé imprescindible per poder difondre a Internet o en versió en paper les pròpies produccions com les còpies d’altres.

Pel què fa l’escriptura musical, veiem algunes dades sobre la seva evolució abans de posar-nos a parlar de programes d’edició de partitures com el MuseScore, el muscTime o el Finale perquè, al capdavall, hem de saber a quins paràmetres del so (altura, durada, intensitat i timbre) fan referència els signes musicals utilitzats (notes, figures musicals, compàs, etc.). Veurem en aquesta pinzellada inicial a l’evolució de la notació musical que no sempre han estat els mateixos.

Prehistòria

25.000 anys a.C., aparició de l’homo sapiens (fruit del procés d’hominització dels primats).

No s’ha trobat cap tipus de notació musical, però sí restes d’instruments musicals molt primitius, com una flauta d’ós. + info

Edat antiga

s. VIII a. C. – s. V d. C. | Any 3.000 a. C., invenció de l’escriptura.

  • Civilitzacions: de l’Orient Pròxim (Mesopotàmia, Egipte, Hatti, Assiria, Pèrsia), de la franja mediterrània oriental (Grècia, Roma i Hispània), de l’Amèrica Precolombina (maies, azteques, entre altres) i de l’Orient Llunyà (Xina i Índia)

POBLES DE LA MESOPOTÀMIA (Orient mitjà) I EGITPTE (Àfrica)

  • Suport per l’escriptura: pedra -pintada o pedra- (+ info: exemple d’un jeroglífic tallat a la pedra) i posteriorment papir.
  • Tipus d’escriptura: la més coneguda, la jeroglífica (utilitzada en momunents) a base d’ideogrames. + info
  • No s’ha trobat notació musical, però si restes d’instruments musicals i relleus, escultures i pintures murals de músics i escenes socials o religioses en les que la música hi era present (instrumentistes, cantants i ballarins).

+ info: La escritura y la cultura (Egipte)

GRÈCIA  Suport de l’escriptura: pedra i papir.  Notació musical: notació alfabètica

  • Exemple de partitura musical: columna funerària de pedra de Seikilos (Àsia menor, prop de l’actual Tralles). És el primer document íntegre corresponent a una partitura musical. Hi ha escrit un epitafi, amb la lletra de la cançó i indicacions sobre la melodia (en notació alfabètica) i el ritme. Pel contingut del text, es tracta d’una cançó bàquica, que convida a gaudir de la vida. + info

Edat mitjana

s. V-XV | 476, caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.

  • Suport de l’escriptura: pergamí.
  • Evolució de la notació musical:
  1. Notació alfabètica (herència de Grècia a través de Roma), utilitzada en tractats i textos teòrics.
  2. Notació neumàtica (s. VII). Recurs memorístic per recordar el disseny melòdic, però sense possibilitat d’indicar exactament ni l’altura i ni la durada dels sons)
  3. A partir del s. X es van començar a utilitzar línies (d’1 fins a 10) per indicar l’altura de les notes. Va ser en el s. X es va generalitzar l’ús del tetragrama, una invenció atribuïda al monjo benedictí Guido d’Arezzo. (Observació: el pentagrama no es va utilitzar fins el s. XVI, en l’edat moderna)
  4. Notació sil·làbica (s. X). A partir de la primera síl·laba de cada vers dedicat a Sant Joan, cantades en una altura successivament més aguda que es corresponia a l’escala musical en sentit ascendent, Guido d’Arezzo va donar nom a les notes: ut (que més endavant es canvià per “do”), re, mi…
  5. Notació quadrada (s. XII) sobre un tetragrama, com a evolució dels neumes, però aquesta nova notació permetia indicar l’altura exacta dels sons.
  6. Notació mensural (s. XIII). Amb l’aparició de la polifonia va ser necessari un sistema de notació que permetés indicar la durada exacta de les notes.
Al començament de l’Edat mitjana, els monjos cantaven de memòria els cants litúrgics que havien après. Amb la divulgació dels còdex i el desenvolupament de l’escriptura musical, van començar a utilitzar cantorals on podien llegir la lletra i la música (partitura) dels càntics religiosos.

Edat moderna

s. XV- 1a meitat XVIII |1453, invenció de la  (Johannes Gutenberg) | 1492, descobriment d’Amèrica (Cristòfol Colon) | 1517, Reforma Protestant (Martí Luter)

  • Escriptura musical: notació mensural blanca (s. XV) i pentagrama (s. XVI)
  • Partitures segons els períodes artístics:
  1. + info: exemples de partitures impreses segons l’època del Renaixement (s. XV)
  2. + info: exemple de partitura manuscruta de Bach per a orquestra. Barroc (aprox. 1600, naixement de l’òpera-1750, mort de J. S. Bach)

Edat contemporània

s. 2a meitat XVIII- … |1776, Independència dels EEUU | 1789, Revolució francesa (lema: “igualtat, llibertat i fraternitat”) | Revolució industrial

  • Escriptura musical: compassos (s. XVII), indicacions de tempo (s. XVIII), noves grafies (s. XX-XXI)
  • Partitures segons els períodes artístics:
  1. + info: exemple de partitura manuscrita de Mozart per a conjunt de cambra. Classicisme (s. XVIII-XIX)
  2. Exemple de partitura manuscrita de Chopin i compara-la amb la versió impresa. Romanticisme (s. XIX)
  3. + info: article “El grafismo musical en la frontera de los lenguajes artísticos”, d’Isaac Diego García Fernánde.

+ info 1: Història de la notació musical occidental i grafies musicals actuals (llenguatge musical convencional) (PDF)

+ info 2: La notación [musical]. Evolució fins a la notació moderna actual. (PDF)

Comments are closed.

Post Navigation