Ma Mère l’Oye

En plenes festes nadalenques, unes diades tradicionalment marcades per l’intercanvi de bons desitjos, us volem fer arribar els nostres amb l’obra Ma Mère l’Oye de Maurice Ravel, una suite musical basada en contes populars. Pensem que la màgia i la fantasia amb la què ens parla poden obrir-nos una via que ens permeti imaginar un món més just i solidari que podríem intentar construir entre tots!

Com diu la cançó tradicional, “A vint-i-cinc de desembre… ha nascut el Jesuset…”  i avui, com una altra cara de la mateixa moneda, fa 72 anys que el compositor  Maurice Ravel va morir. Dues realitats que El naixement i la mort són dues realitats vinculades a la mateixa vida, en un cicle que ens permet créixer i desenvolupar-nos en un camí ple d’aprenentatges i coneixences però, sobretot, que ens fa descobrir-nos com a persones.

Música

Ma Mère l’Oye (1908-1910)

de Joseph Maurice Ravel (1875-1937)

Juntament amb Claude Debussy, Maurice Ravel va ser un dels màxims representants de l’Impressionisme francès.

+ info: sobre Ravel i el seu estil compostiu

Es tracta d’una suite del compositor francès Maurice Ravel. L’obra està basada contes populars recollits per diversos autors:

  • Pavane de la Belle au bois dormant i Petit Poucet, en els contes Charles Perrault -de qui parlarem més endavant en aquest mateix article-. Cal dir que el subtítol del recull de contes (Histoires ou contes du temps passé, avec des moralités: les contes de ma mère l’Oye ) d’aquest escriptor francès, va donar peu a Ravel a denominar la seva obra musical.
  • Laideronnette, Impératrice des pagodes, de Marie-Catherine, Condesa de Aulnoy
  • Les entretiens de la Belle et de la Bête, basat en el conte La Bella i la Bèstia segons la versió de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont (1711-1780). + info: conte i versions

Sense utilitzar la veu (ni parlada ni cantada), el compositor  suggereix, descriu i evoca els contes seleccionats.Originàriament, Ravel va compondre Ma mère l’Oye per a piano a quatre mans  (1908) i la va dedicar als germans Mimmie i Jean Godebsky. Posteriorment en va fer una versió per a piano sol: més tard en va fer la instrumentació per a orquestra (1911), i finalment en va fer la versió per a ballet (1912), per encàrrec d’una companyia de ballet francesa que volia fer front a l’èxit dels ballets russos de Diaguilev als que Stravinski posava música. El 1912 el mateix empresari rus li va encarregar la música per al ballet Dafnis i Cloe.

SUITE PER A PIANO a quatre mans

Ma Mére lOye: cinq pièces enfantines

  1. Pavane de la Belle au Bois dormant. Lent + info: fragment de la partitura. Piano 1
  2. Petit Poucet. Très modéré
  3. Laideronette, impératrice des pagode. Mouvt. de marche. Partitura: Piano 1  – Piano 2
  4. Les entretiens de la Belle et la Bête. Mouvt. de valse très modéré
  5. Le Jardin féeriqu. Lent et grave

Vídeo 1: Moviments (1), (2) i (3). Piano a quatre mansVídeo 2: Moviments (4) i (5). Piano a quatre mans

SUITE ORQUESTRAL

+ info: “Guia d’orquestra” (programa de Catalunya Ràdio)

Per a la música del ballet Ma Mère L’Oye, el compositor hi va afegir altres moviments per poder donar unitat als contes i donar-los una unitat, de manera que ens explicaria la història de la Bella Dorment, i els diferents moviments de l’obra vindrien a ser com els somnis que té quan la punxada amb la filosa la fa caure en un son profund.

  1. Moviment nou: Prélude (Preludi per introduir el ballet). A la primera part del preludi, el compositor ens situa en el bosc on transcórre l’acció, i ho fa suggerint i imitant els sons que s’hi produeixen, com els cants dels ocells i els corns de caça dels caçadors. A la segona part del preludi, ens anticipa tres dels temes dels contes que se sentiran posteriorment. Aquest recurs ajuda a unificar l’obra que, originalment, era un recull de cinc peces independents, que es corresponien a cinc contes sense cap relació entre ells.
  2. Moviment nou: Danse du rouet et Scène (Dansa de la filosa). És la descripció musical de la part del conte abans que la Bella-dorment s’adormi. Utilitza el tercer recurs imitatiu: l’ús de recursos musicals als que associem un objecte o situació. Mitjançant un ritme continu o repetitiu i ràpid, suggereig el moviment de la filosa. Aquest recurs requereix de la complicitat del públic, que coneix l’obra o que el mateix títol del moviment el situa a l’escena.
  3. Pavane de la belle au bois dormant (Pavana de la Bella-dorment del bosc). Pavana era una dansa antiga de caràcter lent i acostumava a posar-se a l’inici d’un grup de danses. Amb aquest recurs, el compositor ens situa en el passat i ens indica que la història de la que tracta la suite és també molt antiga, com ho són tots els contes i llegendes de tradició oral. Quan la princesa s’ha punxat amb la filosa, es queda màgicament adormida. A partir d’aquí es succeeixen un seguit d’escenes que representen els somnis que té la Bella-dorment i que prenent com a referència els contes que havia escoltat en la seva infantesa. Vídeo: Orquestra de RTVE
  4. Les entretiens de la Belle et de la Bête (Conversa entre la Bella i la Bèstia). Aquí, el compositor primer descriu els dos protagonistes per separat amb una música i un instrument representatiu per a cadascun: clarinet (Bella) i contrafagot (Bèstia).Quan ja els ha presentat, supersosa els dos temes suggerint que es posen a ballar. Àudio: Orquestra de la Universitat de Columbia. Vídeo: Orquestra de RTVE
  5. Petit Poucet (En Polzet). Com que no coneix el camí, el protagonista camina pel bosc tirant  molles de pa per poder retornar a casa seva. El petits bocins de pa es descriuem musicalment amb intervals de tercera ascendent, cada vegada més en una tessitura més aguda. Per suggerir la caminada, Ravel utilitza un moviment continu, però no és una marxa, perquè aleshores donaria la impressió que va molt segur i que sap on trepitja. Aquí es tracta de descriure que camina dubitatiu, per això la melodia és discontínua. Mentre s’endinsa en el bosc, els ocells se li vant menjant els bocins de pa i Ravel ho indica amb sons que imiten els seus refilets. Una cadència final a càrreg de l’arpa i la celesta enllacen aquesta escena amb la següent. Àudio: Orquestra de la Universitat de Columbia. Vídeo: Orquestra de RTVE
  6. Laideronnette, impératrice des pagodes (Laideronnette, l’emperadriu de les pagodes). El conte passa a la Xina i per transportar-nos-hi musicalment, Ravel imita les melodies (escala pentatònica)  i els instruments orientals (mitjançant el xilòfon i la celesta). Inicialment, el piccolo  entona el tema d’una melodia amb notes de l’escala pentatònica. Àudio: Orquestra de la Universitat de Columbia. Vídeo: Orquestra de RTVE
  7. Le jardin féerique (El bosc de les fades o El jardí meravellós). Aquest moviment posa fi al somni de la princesa, que musicalment acaba amb un apoteòsic tutti, precedit per un ampli crescendo. Àudio: Orquestra de la Universitat de Columbia. Vídeo: Orquestra de RTVE

Literatura

Les contes de ma mère l’oye (1697)

de Charles Perrault (1628-1703)

+ info: Text íntegre (en francès)+ info: Text íntegre (en castellà)

El 1697, l’escriptor francès va publicar un recull de vuit contes amb el títol: Histoires ou contes du temps passé, avec des moralités: les contes de ma mère l’Oye. Es tracta de la transcripció de contes populars, basats en contes populars.

  1. La Belle au bois dormant. El 1812 els germans Grimm, Jacob (1785 – 1863) i Wilhelm (1786 – 1859), van popularitzar amb el títol “La Bella Dorment” (Dornröschen). + info (en francès).  El 1890, el compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski va posar música a aquest conte en forma de ballet en tres actes, i el va titular La Bella Dorment.
  2. Le Petit Chaperon rouge (La caputxeta vermella) + info (en català). El 1857, els germans Grimm també van recollir aquest conte popular conegut arreu d’Europa i el van titular Rotkäppchen. El desenllaç d’una versió i l’altra és diferent.
  3. La Barbe bleue (Barba blava). + info: argument del conte (en català). El 1911, el compositor hongarès Béla Bartók (1881-1945) en va fer l’òpera en un sol acte titulada El castell de Barba-Blava.
  4. Le Maître chat ou le Chat botté (El gat amb botes) + info: argument del conte (en català). El  1948, el compositor gironí Xavier Montsalvatge (1912-2002) va compondre la seva primera òpera a partir del llibret de Néstor Luján, inspirat en aquest conte.
  5. Les Fées (Les fades)
  6. Cendrillon ou la petite pantoufle de verre. El compositor italià Giachino Rossini (1792-1868) va fer l’òpera La Cenerentola, ossia la bontà in trionfo.
  7. Riquet à la houppe.
  8. Le Petit Poucet (El petit Polzet).

One Thought on “Ma Mère l’Oye

  1. sara casadevall on 2010/01/12 at 23:24 said:

    Gràcies!!!!
    Sàpigues que per aquest món més just, més solidari i més lliure que tots volem treballarem tots junts perquè ens el mereixem!

Post Navigation