el D_EFECTE barroc

MORENO, Beatriz G. “el D_EFECTE barroc”. BonArt, núm. 134, desembre 2010. p. 15

 

Qualsevol “defecte artístic” rau en la construcció d’uns mites i en la posterior legitimació com a valors eterns i inqüestionables de la cultura i l’art.

(…) No hauríem de perdre de vista que tota obra d’art és política, potser no pel seu contingut o la seva forma, però sí en tant que està inscrita dins d’un sistema cultural i polític.

No s’ha de ser un expert en història de l’art per comprovar com, al llarg de la història, aristocràcia, Església i burgesia han actuat de benefactors de les arts. Han costejat les despeses de les que avui són acceptades coma grans obres mestres i, a partir d’aquestes, s’ha forjat el mite de l’artista i de les formes que es poden considerar, o no, art. (…)

El D_EFECTE barroc, exposició comissariada per Jorge Luis Marzo i Tere Badia al CCCB [Centre de Cultura Contemporània de Barcelona], desemmascara el mite hispà, creat sustentat i difós a través d’una forma artística, la del barroc. L’exposició documenta la utilització del barroc com un estil homogeneïtzador que actuà com a instrument per administrar la memòria. Així, queden al descobert els mites i els dispositius estratègics al servei d’aquesta construcció nacional,els quals s’imposen com a forma de legitimació.

Llavors, com podem considerar l’art com una expressió independent (…)? El defecte del barroc, com el de qualsevol altre estil o tendència artística -romànic, romàntic, informalista…- rau, com s’apunta en el text del catàleg, en “la il·lusió i el foment de la miopia, que pot arribar a constituir-se en obra d’art i també en negoci d’oculistes”.

Per això no es tracta de continuar construint imatges i universos que emmascarin les estructures caduques heretades. Tots els mites nacionals parteixen gairebé de les mateixes premisses i es funden per similar procediments, cada un amb diverses formes d’establir-se.

Els discursos que treballen des de la intertextualitat, o a partir de la suspensió de les ramificacions legals i culturals de tota institució o poder, ofereixen la possibilitat de crear narratives alternatives, no amb la finalitat de substitució d’uns significats per uns altres, sinó per impedir la cristal·lització d’uns valors que es pressuposen eterns per a la cultural i l’art.

+info: [catàleg PDF]  El d_efecto barroco. Diputació de Barcelona, 2010. (51 pagines)

+info: sobre l’exposició al CCCB [Centre de Cultura Contemporània de Barcelona]

Comments are closed.

Post Navigation