Category Archives: Biografies

Bufasons

El dimarts 18/10/2011, de 12:45 a 13:45, al Teatre Ignasi Bonnin de l’institut Jaume Vicens Vives (Girona) l’alumnat dels crèdits i optatives de música d’ESO i Batxillerat podran gaudir de l’espectacle”Bufem”, a càrrec del músic Xavier Lozano, especialista en instruments de vent i col·laborador de programes de TV3 com “Atrapasons” o “No me la puc treure del cap”.

Continue Reading →

Diàleg de sords

Continuant amb les expressions populars, diàleg de sords fa referència a una conversa entre persones que no s’escolten entre elles perquè o bé cadascuna fa el seu propi monòleg, sense interactuar amb els altres i sense ser receptives al què diuen o pensen els altres, o bé perquè tothom parla al mateix temps, també sense fer cas del què diuen els altres. 

Continue Reading →

Dia de la música

Article de Marta Orts publicat a <http://blocs.xtec.cat/musicarts> el 22/11/2007.

Avui 22 de novembre és santa Cecília, la màrtir cristiana a qui el 1594 el Papa Gregori XIII va nombrar PATRONA DE LA MÚSICA. La diada es correspon amb la data del seu naixement.

Continue Reading →

Ray Charles

ÁLVAREZ, Juan Luis. “Ray Charles. la intensa biografía del padre  del soul llega al cine con Ray“. Magazine La Vanguardia, 30/01/2005. P. 16

“Nunca han estado tan de moda. Las películas basadas en celebridades com aura legendaria y lado oscuro generan expectación y buenos dividendos. (…). Llega la del padre del soul: “Ray”. Después de 15 años intentándolo, el director Taylor Hackford -Oficial y caballero (1982)- no se iba a dejar nada en el tintero a la hora de contar la procelosa vida de Ray Charles. El legendario músico nació en el sur de Estados Unidos durante la Depresión, en una familia pobre que no pudo evitar que a los 5 años el glaucoma le dejara ciego, pero sí logró que se educara en una escuela especial. De ella salió para enfrentarse a un país en el que los negros aún eran segregados, y su ceguera no era precisamente una ayuda. Nunca usó bastón ni perro lazarillo, pero poco después de que el mundo se rindiera ante su talento -a mediados de los cincuenta-, buscó uns “muletas” para la vida mucho más difíciles de abandonar. Sus adicciones a la heroína y al sexo acabaron con relaciones y matrimonios, pero nunca, en 50 años de carrera, le impidieron llegar puntual a los 2.000 conciertos que ofreció. Bautizado “el Genio”, canciones como “Unchain my heart” o “Georgia of my mind” fomentaron un mito bien sustentado: ganó 12 premios Grammy y grabó 75 álbumes. El último, poco antes de morir -el verano pasado-, junto a artistas de la talla de Diana Krall o Elton John. Un trabajo que lleva meses entre los más vendidos del mundo y que, junto al filme sobre su vida y su banda sonora, han demostrado que Charles sigue siendo un mito. Así lo ha interpretado Jamie Foxx, su rostro cinematogràfico, convertido en actor de moda y capaz de pasar 14 horas al día ciego gracias a unes lentillas especials, en el rodaje, para dar más verosimilitud al personaje que le ha hecho ganar, por ahora, un Globo de Oro. Y lo que vendrá.”

AUDICIONS

  • Àudio (2’49″) “Unchain my heart”
  • Àudio (3’52″) “Georgia of my mind”

 

s/a. “Ray, la biografia de l’inventor del soul”. Què fem? La Vanguardia. 28/01-3/02 de 2005, p. 20

Ray (2004), de Taylor Hackford (dir). Drama

“Hi ha dues poderoses raons per anar veure Ray: la interpretació de Jamie Foxx (justament nominada a l’Oscar d’enguany) i la música de Ray Charles. Aquest compositor, cantant i pianista va inventar-se el soul, la banda sonora de la comunitat afroamericana de la segona meitat del segle XX. Escoltar els seus clàssics és sempre un plaer, i més si es transmeten amb la intensitat i convicció de Foxx, que interpreta el músic amb un mimetisme esfereïdorament realista. Foxx fa playback, pero certament sembla que les notes li surtin de l’ànima. L’actor (…) va treballar durant la preproducció al costat del mateix Charles, i sens dubte es va encomanar de la seva vitalitat i geni creatiu.

El film repassa la trajectòria vital i artística del Ray Charles, marcat per la ceguesa, els records traumàtics de la infància, l’esperit de superació , una agitada vida sentimental i un viatge d’anada i tornada a l’infern de la drogodependència. Un biopic típic. (…) A la pel·lícula es mostra més la història d’un mite que l’anàlisi de la seva personalitat. (…)

ESCENES DE LA PEL·LÍCULA

Infància

Vida personal i professional

  • Context (3’27″) de la cançó: “Hit the road, Jack”. Subtitulat en castellà

Vida professional

  1. Audició (2’49″). Subtitulat en anglès
  2. Actuació: “What’d I Say” (3’10″). En anglès