Category Archives: Audicions

“La Traviata de Verdi” i Catalunya Música

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 14/04/2007El passat dia 10 de maig del 2007 es complien els vint anys d’emissions ininterrompudes de Catalunya Música, un canal de música clàssica de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Per això aquesta emissora catalana ha organitzat tota una sèrie d’actes musicals per a celebrar-ho.

Continue Reading →

12 de maig: Festival d’Eurovisió

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 11/05/2007

El musicolòleg belga Carl de Nys (1917-1996) va ser qui proposar que el “Preludi” del Te Deum de Marc-Antonine Charpentier (1643-1704) fos la sintonia del Festival de la cançó d’Eurovisió, un certamen musical que va néixer el 1965 per iniciativa de la Unió Europea de la Ràdio i Televisió.

Continue Reading →

9 de maig, Dia d’Europa

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 09/05/2007

Enguany es celebra el 50è aniversari de la signatura del Tractat de Roma (1957), circumstància que es considera com a fundació de la Comunitat Econòmica Europea. Però no va ser fins el 1985 que es va fixar el 9 de maig com al Dia d’Europa.

L’himne oficial de la Unió Europea es va determinar al 1972. És la part coral del quart moviment (Allegro assai) de la 9a simfonia en re menor op. 125 (1823) de Ludwig van Beethoven. La tria d’aquesta composició fa incidència en els ideals de llibertat, pau i solidaritat entre els pobles a què fa referència el poema de Schiller i que el compositor alemany va reflectir en la seva darrera simfonia.

Continue Reading →

8 de maig: Dia Nacional de les Vies Verdes

 Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> del 08/05/2007

Avui ja fa vuit anys que la FFE (Fundación de los Ferrocarriles Españoles) va convocar la celebració d’aquesta diada dedicada a les Vies Verdes. L’objectiu és difondre les rutes ecoturístiques per a senderistes i ciclistes que segueixen els traçats de recorreguts ferroviaris ja en desús i fer memòria del nostre passat més immediat, un temps en què els trens s’havien convertit en un dels principals avençons (recordem que la primera línia de ferrocarril de l’estat es va inaugurar el 1848 i enllaçava Barcelona amb Mataró). En aquest context en què els trens són els protagonistes, podríem fer esment al primer dels Tres Moviments Simfònics d’Arthur Honnegger (1892-1955) inspirat, precisament, en un tipus de locomotora a vapor anomenada Pacific 231 i que donà títol a aquesta composició.

Continue Reading →

La mort del cigne

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 27/04/2007

Avui 27 d’abril ha mort a Moscou el cèlebre violoncel·lista rus Mstislav Rostopovich (1927-2007). Fa exactament un mes que el músic havia celebrat el seu 80è aniversari. Darrerament, la seva precària salut havia empitjorat, per la qual cosa va haver de cancel·lar alguns dels seus concerts.

El títol que encapçala aquesta notícia d’avui fa referència a dues obres musicals ben diferents: el ballet El llac dels cignes del compositor rus Piotr Illich Txaikovski i El carnaval dels animals (1840-1893), concretament el tema de “El cigne” d’aquesta obra del compositor francès Camille Saint-Saens (1835-1921) que, per altra banda, estan relacionades musicalment entre sí.

Continue Reading →

Strauss: El cavaller de la rosa

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 23/04/2007

Avui 23 d’abril, pot ser un bon moment per parlar de Der Rosenkavalier (1911) del compositor alemany Richard Strauss (1864-1949), escrita a partir d’un llibret d’Hug von Hofmannsthal. Si més no, el títol d’aquesta comèdia musical en tres actes s’escau amb la tradició del lliurament de la rosa.

Continue Reading →

23 d’abril, Dia Internacional del Llibre

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 24/04/2007

El 1995, la UNESCO va declarar el dia 23 d’abril com el Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’autor. Aquesta data coincideix amb el dia de la mort dels escriptors Miguel de Cervantes (1547-1616), William Shakespeare (1564-1616) i de Josep Pla (1897-1981), que havia estat alumne del nostre institut Jaume Vicens Vives quan el centre estava situal al carrer de la Força de Girona.

Relacionant la Música amb la Literatura, avui destaquem el fet que Manuel de Falla (1876-1946) posés música a un dels episodis d’una de les obres més conegudes de Cervantes.

Continue Reading →

Ray Charles

ÁLVAREZ, Juan Luis. “Ray Charles. la intensa biografía del padre  del soul llega al cine con Ray“. Magazine La Vanguardia, 30/01/2005. P. 16

“Nunca han estado tan de moda. Las películas basadas en celebridades com aura legendaria y lado oscuro generan expectación y buenos dividendos. (…). Llega la del padre del soul: “Ray”. Después de 15 años intentándolo, el director Taylor Hackford -Oficial y caballero (1982)- no se iba a dejar nada en el tintero a la hora de contar la procelosa vida de Ray Charles. El legendario músico nació en el sur de Estados Unidos durante la Depresión, en una familia pobre que no pudo evitar que a los 5 años el glaucoma le dejara ciego, pero sí logró que se educara en una escuela especial. De ella salió para enfrentarse a un país en el que los negros aún eran segregados, y su ceguera no era precisamente una ayuda. Nunca usó bastón ni perro lazarillo, pero poco después de que el mundo se rindiera ante su talento -a mediados de los cincuenta-, buscó uns “muletas” para la vida mucho más difíciles de abandonar. Sus adicciones a la heroína y al sexo acabaron con relaciones y matrimonios, pero nunca, en 50 años de carrera, le impidieron llegar puntual a los 2.000 conciertos que ofreció. Bautizado “el Genio”, canciones como “Unchain my heart” o “Georgia of my mind” fomentaron un mito bien sustentado: ganó 12 premios Grammy y grabó 75 álbumes. El último, poco antes de morir -el verano pasado-, junto a artistas de la talla de Diana Krall o Elton John. Un trabajo que lleva meses entre los más vendidos del mundo y que, junto al filme sobre su vida y su banda sonora, han demostrado que Charles sigue siendo un mito. Así lo ha interpretado Jamie Foxx, su rostro cinematogràfico, convertido en actor de moda y capaz de pasar 14 horas al día ciego gracias a unes lentillas especials, en el rodaje, para dar más verosimilitud al personaje que le ha hecho ganar, por ahora, un Globo de Oro. Y lo que vendrá.”

AUDICIONS

  • Àudio (2’49″) “Unchain my heart”
  • Àudio (3’52″) “Georgia of my mind”

 

s/a. “Ray, la biografia de l’inventor del soul”. Què fem? La Vanguardia. 28/01-3/02 de 2005, p. 20

Ray (2004), de Taylor Hackford (dir). Drama

“Hi ha dues poderoses raons per anar veure Ray: la interpretació de Jamie Foxx (justament nominada a l’Oscar d’enguany) i la música de Ray Charles. Aquest compositor, cantant i pianista va inventar-se el soul, la banda sonora de la comunitat afroamericana de la segona meitat del segle XX. Escoltar els seus clàssics és sempre un plaer, i més si es transmeten amb la intensitat i convicció de Foxx, que interpreta el músic amb un mimetisme esfereïdorament realista. Foxx fa playback, pero certament sembla que les notes li surtin de l’ànima. L’actor (…) va treballar durant la preproducció al costat del mateix Charles, i sens dubte es va encomanar de la seva vitalitat i geni creatiu.

El film repassa la trajectòria vital i artística del Ray Charles, marcat per la ceguesa, els records traumàtics de la infància, l’esperit de superació , una agitada vida sentimental i un viatge d’anada i tornada a l’infern de la drogodependència. Un biopic típic. (…) A la pel·lícula es mostra més la història d’un mite que l’anàlisi de la seva personalitat. (…)

ESCENES DE LA PEL·LÍCULA

Infància

Vida personal i professional

  • Context (3’27″) de la cançó: “Hit the road, Jack”. Subtitulat en castellà

Vida professional

  1. Audició (2’49″). Subtitulat en anglès
  2. Actuació: “What’d I Say” (3’10″). En anglès

Ravel. L’enfant et les sortilèges

Font documental:

  1. Programa de mà. Gran Teatre del Liceu, 22/02/2004
  2. Full informatiu. Gran Teatre del Liceu, febrer 2004

Fantasia lírica en un acte. (1) “És, de fet, una pantomima pròxima al ballet (s’estrenà amb coreografia de Georges Balanchine)”. (2)

  • Llibret: Colette
  • Música: Maurice Ravel
  • Estrena:

Continue Reading →

Montsalvatge. Babel 46 (òpera)

Fonts documentals:

  • Programa de mà. Gran Teatre del Liceu, 22/02/2004
  • Full informatiu. Gran Teatre del Liceu, febrer 2004
  • Web Xavier Montsalvatge, compositor
  • PDF. “Recuperación de un clásico del s. XX: Babel 46, con 37 años de retraso”. La Vanguardia, 9/02/2004

Òpera  en quatre episodis en dos actes.

LLIBRET I MÚSICA: Xavier Montsalvatge. Segons la procedència dels personatges, el text combina el català , castellà, anglès, francès, portuguès, italià  i algunes frases en hebreu o en alemany.

Xavier Montsalvatge va escriure uns Papers autobiogràfics (1991) en què parla de les circumstàncies en què va compondre Babel 46. “El Gran Teatre del Liceu va crear un premi per a òpera nacional. Un dels meus projectes de futur era escriure una òpera i el concurs del Liceu em va animar a escriure-la sense més espera. Abans de pensar en el tema em vaig plantejar un ingrat dilema. Una òpera en català? Això, en aquella època, equivalia en principi a acontentar-me amb una difusió restringida [...]. En castellà? No em venia de gust ni tampoc m’imaginava que pogués fer res de notable sense anar a parar als paràmetres de la sarsuela. Donant-hi voltes se’m va acudir escriure un argument en set llengües diferents que podria titular-se ben bé Babel. L’acudit va anar madurant i vaig trobar una elucubració que em podia servir i que a més a més podia acabar amb un final reflexiu. Gairebé com una tesi. [...]. Vaig tenir problemes, dubtes i algun desànim i tot a mesura que feia avançar la partitura, que vaig acabar a marxes forçades amb un entusiasme inusitat.  Em vaig assabentar d’una cosa que em va semblar de bon auguri: tots els membres del jurat eren molt amics meus. Durant set dies que es van reunir, algú pròxim a un d’ells em comunicava confidencialment el vaivé de les deliberacions. -Només s’hi han presentat sis obres… la teva desperta la màxima atenció… no tens rival… t’has imposat… Però va arribar la decisió: el premi es va declarar desert. No hi va haver ningú que alcés la veu a favor meu. Vaig tenir el natural disgust [...]. Però la tribulació em va durar poc [...] no més enllà d’una nit de mal humor. L’endemà vaig rellegir la partitura i em va fer la sensació -no sé si il·lusòria- de no haver-me equivocat.” (Font: Full informatiu. Gran Teatre del Liceu, febrer 2004)

ESTRENA

Va ser presentada al 1er Concurs d’òpera convocat pel Gran Teatre del Liceu l’any 1967. El premi fou declarat desert. Es va estrenar  el 1994 en el Festival de Cadaqués en una adaptació per a orquestra reduïda, poc abans de ser representada l’agost del mateix 1994 en la versió original per a gran orquestra en el Festival de Peralada. El 2004 es va representar al Gran Teatre del Liceu (Barcelona) +info

Antoni Ros Marbà, director de la representació del 2004, i que curiosament va ser jurat del concurs al que Montsalvatge va presentar “Babel 46” diu: “No recuerdo cómo se declaró desierto, pero está claro que no estuvo a la altura de las circustancias al no ver las magníficas cualidades de la obra de Montsalvatge. Es una pieza muy bien estructurada y orquestada, en la línea del posverismo, con ecos de Puccini y Menotti, y a la vez muy mediterránea, con gran sentido dramático y melódico, muy al estilo de Montsalvatge, un clásico de la música española y europea del siglo XX.” (font)

Continue Reading →