Category Archives: Audicions

GERSHWIN. Un americà a París

1928: poema simfònic de G. Gershwin per LA PhilHarmonic, Gustavo Dudamel (dir), 2014.

  • Escena 1 (0.01-3.13). Primer contacte amb la ciutat de París: els carrers principals, els bistrot, els barris emblemàtics de la ciutat (Montmartre, Pîgalle…). els parcs i jardins (Tuileries), els monuments…
    • (3.14-4.36)
    • 4.37-5.57)
    • (5.58-7.41)
  • Escena 2 (7.42- 13.10). Nostàgia del seu país: tema de blues. Comença amb eun solo de trompeta, amb els saxos com a contrapunt tímbric, acompanyat de les seccions de corda i percussions.
  • Escena 3 (13.10-15.55 ). Balls de moda: xarleston, ragtime i swing. S’inicia el amb solo de trompeta.
    • (15.56-16.30).
  • Escena 4 (16.30-18.47). Comiat de París. El clarinet inicia la reexposició del tema principal de l’obra.

1951: pel·lícula de Vincenn Minelli (dir) protagonitzada pel ballarí i coreògraf Gene Kelly. Final

DOCUMENTACIÓ

PALACIOS, F. “Un americano en París”. Conciertos escolares. Fundación Caja Madrid 2003-2004 [PDF]

SUSTERSIC, G. “Coreografía cinematográfica: Un amerciano en París”. El espectador imaginario, a http://www.elespectadorimaginario.com/coreografia-cinematografica-un-americano-en-paris/

KETELBEY. En un mercat persa

En un mercat persa (1920), d’Albert Ketelbey (Anglaterra, 1875-1959)

  1. Versió per a orquestra (5′ 51″): audició amb imatges que presenten els diferents personatges que apareixen.
  2. Versió per a orquestra (7′ 23″): audició comentada
  3. Versió de Jazz de l’Acker Bilk Band en un enregistrament de 1962
  4. Versió per a conjunt instrumental d’harmòniques i percussions (7′ 34″)
  5. Partitura per a flauta (2/4 i signes de repetició).
  6. +info: sobre l’autor i l’obra
  7. +info (1′ 27″): fragment inicial de la pel·lícula Esther, reina de Pèrsia.
  8. +info (12′): documental sobre Pèrsia.

EXERCICIS I ACTIVITATS

  1. Copia la partitura del tema del mendicants a la teva llibreta.
  2. Aprèn a tocar la melodia del tema dels mendicats amb la flauta.
  3. Compara l’audició de les versions musicals i fes-ne el teu comentari. Fixa’t en els instruments que s’utilitzen i el tempo* en què s’executa cadascuna.
  4. Compara el mercat i els personatges de la pel·lícula Esther amb els que descriu Albert Kételbey en la seva obra En un mercat persa.
  5. Fes un resum del documental sobre Pèrsia.
  6. Compara la història real (documental sobre Pèrsia), la pel·lícula Esther i l’obra d’Albert Ketelbey, “En un mercat persa”. Fixa’t en on transcórre la història (lloc i època) i els personatges.

STRAUSS. Till Eulenpiegel, op. 28

Till Eulenspiegel’s lustige Streiche, nach alter Schelmenweise, in Rondeauform (1895) és un poema simfònic en forma de rondó basat en aquest personatge de la tradició alemanya.

Moneda acunyada amb motiu del seu 500è aniversari

Till Eulenspiegel, d’eulen (òliba o mussol) i spiegel (mirall), és el sobrenom (“Mirall de les òlibes”) que es donà a Till, un personatge que provablement va existir en el s. XIV. Les seves aventures -reals o atribuïdes- van passar de la tradició oral a l’escrita quan el 1500 se’n va fer la primera versió impresa.

El centre del poble de Mölln (Alemanya), ciutat on es creu que va morir Till Eulenspiegel a causa de la Peste Negra.

Àudioguia

A partir d’aquest vídeo.

00:25 (0:01) Introducció

SECCIÓ DE CORDA. L’inici de l’obra pren el caràcter rondallístic: “Hi havia una vegada…”, de manera que Strauss ens indica que es tracta d’una obra de gènere programàtic. CLARINET

00:45 (00:17) Presentació del tema o descripció de Till

A1 A2 TROMPA – A3 OBOÈS – A4 CLARINET – A5 FAGOT – CORDA – CLARINET
El compositor repeteix cinc vegades el tema que correspon a Till. Això ens dóna una idea del caràcter camaleònic del personatge.

  • T1 i T2. Les dues primeres repeticions del tema són gairebé idèntiques. És perquè ens quedi clara la melodia i el ritme que defineixen el tema de Till que s’anirà repetint al llarg de la composició en forma de leitmotiv. Ens suggereix un personatge despreocupat i alegre, alhora que sarcàstic i burlesc. Se’l presenta segur i amb aplom.
  • T3. OBOÈS. La tercera presentació del tema té un timbre diferent i les notes ràpides del final indiquen que és un personatge astut que ha de sortir per cames de les situacions en les que es troba. Les corredisses, doncs, seran un altre element característic de Till. Això ens indica que és un personatge àgil i ràpid.
  • T4. CLARINET. La quarta versió del tema té més tensió i suggereix l’actitud d’atenció i vigilia constant a la què Till ha de mantenir-se per no ser apressat.
  • T5. FAGOT. La darrera versió, el tema té un caràcter més teatral, cosa que indica el vessant camaleònic i enginyós de Till, capaç de representar més d’un personatge, imitant el posant i les maneres d’un o altre, segons les circumstàncies.
  • CORDA
  • CLARINET. El disseny joganer de la darrera melodia de la presentació de Till ens descriu el caràcter del personatge.

01:34 (01:12) Aventura 1. En el mercat

Till camina sigilós entremig de la gent i les parades. A vegades atrapa alguna mercaderia i s’escapuleix ràpidament; d’altres, amb el seu do de paraula, distreu i entabana la venedora mentre li manlleva algun gènere. Quan els mercaders s’adonen que els ha robat, comencen a perseguir-lo i Till ha de córrer i amagar-se perquè no l’atrapin. El cop de PLATS i les CARRAQUES marquen l’inici de la persecució. En no veure’s descobert, Till es mofa dels seus perseguidors que passen de llarg del seu amagatall. Aprofita el seu avantatge per preparar una estratègia que li permeti sortir-se’n.

04:14 (03:55) Aventura 2. Prèdica

Till es disfressa de sacerdot i surt amb pas cerimoniós. Tot i haver-se camuflat, el motiu del CLARINET ens recorda la veritable personalitat de l’impostor. Per això, immers en el seu paper, utilitza un to amable i bones paraules per fer prèdiques moralitzants a l’auditori. Però en entreveure els seus perseguidors que no deixen de buscar-lo, Till pressent l’amenaça i no se sent segur. Strauss ho explica amb el timbre de les TROMPETES AMB SORDINA. De nou, el CLARINET i després l’OBOÈ, ens presenten un Till que no es dóna per vençut i prepara una nova estratègia.

05:58 (05:46) Aventura 3. El joc de la seducció

Till intenta seduir una noia però ell mateix cau en el seu engany i s’acaba enamorant. El seu és un sentiment apassionat i no suporta que ella el rebutgi. Aleshores se sent ofès i clama venjança. L’ennuig li dura poca estona i torna a pensar-ne una de nova.

07:10 (06:59) Aventura 4. Entabanant nobles cavallers

Apareixen uns nobles cavallers en escena. Till es mofa del posat solemne i seriós, i s’afegeix a la seva conversa. La seva seguretat, aplom i presència, juntament amb el seu discurs, fan que prengui protagonisme i que s’imposi als seus interlocutors, als qui acaba entabanant.

08:46 (08:31) Passatge de transició

Till es cansa del seu paper de persona respectable i seriosa. Està content del tipus de vida que porta, lliure i despreocupat, sense lligams i aspiracions que vagin més enllà de gaudir del moment. Pressent que alguna cosa no va bé, però fa com si no res.

09:59 (09:40) REEXPOSICIÓ

Tornem a sentir temes de l’exposició. Till se sent victoriós perquè ha aconseguit sortir-se’n dels embolics on s’ha ficat. Les seves aventures s’han explicat arreu i és el que l’ha fet un personatge conegut. Se sent satisfet. A vegades, però, intueix que hi ha alguna cosa que l’amenaça i no el permet acabar de sentir-se segur del què fa.

12:29 (12:08) Captura de Till

El redoble de la CAIXA suggereix la captura. L’actitud dels jutges i del botxí contrasten amb la de Till qui, amb la soga al coll, encara gosa expressar-se en to burleta. No s’apenedeix ni tampoc assumeix els càrrecs que l’imputen. Finalment, Till és condemnat a morir en el patíbul. Penjat de la corda, és com si es resistís a abandonar-se al destí.

14:24 (14:00) EPÍLEG

Després d’un silencia de dóna dramatisme a l’escena, la música té un caràcter nostàlgic, com de record. No hem d’oblidar que aquesta composició és un poema simfònic basat en històries de tradició oral. De sobte, de nou l’alegria que caracteritza Till, un personatge que perviu en la memòria col·lectiva del poble alemany i que s’ha estès arreu gràcies.

Anàlisi del tema

Analitza la partitura del tema de Till:

  1. Elements rítmics: compàs, número de compassos, figures rítmiques, signes de perllongació…
  2. Elements melòdics: notes, armadura, alteracions accidentals, àmbit,
  3. Elements de dinàmica: canvis sobtats d’intensitat, canvis graduals d’intensitat, indicació de tempo…
  4. Elements d’interpretació: picat, legato, apoiatura…

Fonts documentals

Nadal de pel·lícula

Text i fotos: Marta Orts

Ahir 16/12/2011, la Girona Banda Band (GBB), dirigida per Sam Atencia, va oferir un concert al Teatre Ignasi Bonnín del nostre Institut Jaume Vicens Vives (JVV).

Continue Reading →

Concert de presentació disc “Essència popular”

El proper 21 de desembre, a les 19:30 a l’Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, PRODIEMUS us convida al concert de presentació del disc “Essència popular” del compositor i pianista Antoni Tolmos. El disc és una co-producció de Tolmusic i Prodiemus, i compta amb la participació de Marta Orts en la documentació i comentaris de les variacions i improvisacions pianístiques de les cançons tradicionals catalanes a partir de les quals Tolmos en fa una versió personal que no us deixarà indiferents.

Feu CLIC sobre la invitació per veure’n els detalls.

*Va, pensiero…

Gràcies a Sigrid, per estar sempre al cas de les coses interessants que es publiquen a la xarxa. I a Emilio, per compartir, també, les seves troballes.

Probablement, “Va pensiero sull’ali dórate” (Pensament, vola sobre ales daurades) és el cor més conegut de l’òpera Nabucco del compositor italià Giuseppe Verdi (1813-1901).La història de l’òpera està basada en l’Antic Testament. Es situa a l’any 560 a.C.,  a Jerusalem i Babilònia.

Segons un salm de l’Antic Testament que inspira el llibret de l’òpera, en aquesta escena els esclaus hebreus són a Babilònia, presoners. Amb els seus cants, resen i demanen la llibertat. Enyoren la seva pàtria.

Continue Reading →

AfriKa d’Ivori*

Dimarts 17 de maig, de 12:00 a 13:00, al Teatre Ignasi Bonnin del nostre institut Jaume Vicens Vives (Girona), assistirem a una audició en directe: “ÀfriKa d’Ivori”. Es tracta d’una combinació de percussió, cançó tradicional i dansa de la música africana. Vídeo.

Continue Reading →

Girona Banda Band

Ahir divendres 17 de desembre, en el nostre institut Jaume Vicens Vives (Girona) hem gaudit d’una iniciativa de la Girona Banda Band (bé, suposo que gràcies a l’impuls d’un dels seus membres…): començar a celebrar el Nadal amb música!!!

Continue Reading →

Records vius, moments vitals

 A la memòria d’en Maga.

Avui el Teatre Ignasi Bonnin del nostre institut Jaume Vicens Vives (Girona) ha gaudit d’un magnífic concert a càrrec de la  Girona Banda Band. Quan hi anava, he pensat amb en José Javier Magariños Ramón (Maga) que va morir el passat diumenge, 12 de Desembre. M’han vingut a la memòria molts moments entranyables. Sobretot, he recordat les converses sobre música i cinema. Retinc en la meva memòria com el seu esguard afable emergia més enllà d’un bigoti intens, per damunt del qual albiraven uns ulls vitals i amatents.

Continue Reading →

Música i poesia

Recital de Nadal a càrrec de Paraula de Poeta

Dia: dijous, 23 de desembre
Hora: 20:00 h.
Lloc: Auditori Josep Viader, a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.
Repertori: poemes de Màrius Torres, “El poema de Nadal” de Josep M. de Sagarra amb música de Chopin, Lizt, Ravel, Debussy, Mompou… i música vocal: ària antiga de Stradella, una cançó catalana de Xavier Turull i “Canción de cuna para dormir a un negrito” de Montsalvatge.
Intèrprets:  Eugènia Carbó i Salvador Roca (rapsodes), Gemma Coma-Alabert (mezzosoprano) i Àngels Alabert (piano)

Continue Reading →