Category Archives: Públic/oients

La gestió cultural: de la teoria a la pràctica

GIL, Joan. “La gestió cultural: de la teoria a la pràctica”. BonArt, núm. 123. Desembre 2010, p. 80

(…) Tan difícil és concretar i donar una definició de cultural com ho és fer-ho de la gestió cultural. Metre que cultura apel·la a allò simbòlic, a la identitat, al patrimoni, a l’accessibilitat, als drets, a l’educació, a la cooperació internacional, a la multiculturalitat…. gestió podria definir-se com l’administració de recursos amb una finalitat concreta. Podríem dir que la gestió cultural és la materialització de les idees artístiques, per la qual cosa és l’encarregada de planificar i gestionar el projecte fins a aconseguir que sigui una realitat amb un objectiu clar: oferir un producte o servei satisfactori que arribi al màxim nombre de públic/consumidors. El rol dels creadors queda enquadrat en el pensament i en la creació, mentre que el rol dels gestors culturals se circumscriu a saber interpretar el projecte/proposta de l’artista per fer-lo possible. (…)

La gestió cultural és de fet igual a la de qualsevol altra bé de l’economia, encara que un seguit d’especificitats fan de la gestió cultural una tècnica de gestió amb un segell personal. La missió del gestor cultural no pot modificar o fer més comercial l’obra -com en d’altres sectors-, sinó que ha de trobar el canal/mercat adequat per materialitzar-la, tenint en compte, això sí, les variables de tota gestió. Una altra especificitat del sector cultural és el seu alt nivell d’intervenció pública (…).

La cultura sempre ha estat associada a les arts clàssiques: música, arts escèniques, arts plàstiques, museologia, projectes expositius, etc. Avui més que mai en la cultura es produeixen relacions i implicacions que abans eren inimaginables: relacions amb la indústria, la ciència, la comunicació, l’oci i l’entreteniment, i un llarg etcètera que fan que aquesta professió, a més de ser creativa, sigui de vital importància a l’hora de realitzar qualsevol proposta original. (…) Cada projecte és únic i, per tant, les estratègies emprades en la seva elaboració dependran en cada moment de múltiples factors que caldrà tenir en compte.

En la gestió cultural ja no val tenir una gran idea, sinó que el que compta és saber posar-la en pràctica, plantejant estratègies i complint objectius. D’aquesta manera, el gestor cultural ha d’intervenir en gairebé totes les fases del cicle; des de l’inici del concepte i de la idea fons a la seva materialització, tot controlant i dirigint tot el procés d’execució: creació, producció, distribució, comunicació i difusió.

La intervenció del gestor pot ser ben diversa, tenint en en compte que en els darrers any han aparegut nous àmbits culturals que han fet replantejar els conceptes de cultura i de gestió; a més dels que pertanyen a la cultura més tradicional. Des de les arts plàstiques i visuals, passant per les arts escèniques, la música, la literatura, el patrimoni, la cultura popular i tradicional; i també per les arts audiovisuals, les arts sonores, les noves escenes teatrals, fons a arribar als sectors vinculats a les cultures emergents com ara el turisme, la ciència, la tècnica, l’esport, l’urbanisme, els mitjans de comunicació… el ventall és tan extens com ho és avui l’acció cultural. Cal tenir en compte que en el mateix sector conviuen activitats quasi artesanals amb produccions reservades només per a les noves tecnologies, d’aquí l’ampli ventall d’actuació. En definitiva, gestionar la cultura vol dir, entre altres coses, gestionar els serveis culturals i és en aquest aspecte on el gestor cultural ha de situar-se com a intermediari entre els fenomens expressius/creatius i la societat.

*Va, pensiero…

Gràcies a Sigrid, per estar sempre al cas de les coses interessants que es publiquen a la xarxa. I a Emilio, per compartir, també, les seves troballes.

Probablement, “Va pensiero sull’ali dórate” (Pensament, vola sobre ales daurades) és el cor més conegut de l’òpera Nabucco del compositor italià Giuseppe Verdi (1813-1901).La història de l’òpera està basada en l’Antic Testament. Es situa a l’any 560 a.C.,  a Jerusalem i Babilònia.

Segons un salm de l’Antic Testament que inspira el llibret de l’òpera, en aquesta escena els esclaus hebreus són a Babilònia, presoners. Amb els seus cants, resen i demanen la llibertat. Enyoren la seva pàtria.

Continue Reading →

XVII Trobada de Corals

Demà, els alumnes de les optatives de Música 1r i 2n d’ESO i de 1r de Batxillerat del nostre institut Jaume Vicens Vives participaran a la trobada anual de Corals d’Educació Secundària de Catalunya que enguany es realitzarà a Manresa.
+info: participació de l’institut Jaume Vicens Vives (Girona) en altres edicions. (Foto: XI Trobada, a Girona).
Aquesta serà la XVII edició i l’organitzen el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, l’Ajuntament de Manresa, els Serveis Territorials del Departament a la Catalunya Central i els Serveis Educatius del Bages amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada

Continue Reading →

La força de l’equip

  

Davant de catàstrofes com la que malauradament està vivint aquest moments el Japó, observem que en les tasques des rescat de les víctimes és imprescindible el treball en equip; també ho és per socórrer i atendre els ferits i els supervivents.

Continue Reading →

La prisa y el silencio

de Luis Racionero. Extracte de l’article publicat a Cultural. La Vanguardia, 13/05/2010, p. 15.

“.. El lujo máximo de la época fantástica en que vive Europa desde la revolución industrial es parar. Estarse quieto. No seguir corriendo.Estamos en la civilización de la prisa y nuestro lujo empieza a ser el sosiego. Nos evadimos en la acción, borrachos de actividad, la resaca es quedarse quietos y no hacer nada…

Continue Reading →

Els silencis després de Portabella

CAMPS, Eudald. “Els silencis després de Portabella”. Bonart núm. 127, maig 2010, p. 23

La imatge inaugural de la darrera pel·lícula de ficció de Pere Portabella (Figueres, 1927), El silenci abans de Bach (2007, 102 mim.), la protagonitzava una pianola espectral que recorria, al sinuós ritme de la música de Bach, les estances no menys espectrals d’una mena de galeria d’art sense cap accident físic a banda de la blancor de les seves parets i del so deliciós però mecànic de l’artefacte musical.  L’espai despullat era transitat i al mateix temps omplert per Les variacions Goldberg, una de les obres mestres del músic d’Eisenach, que ha servit, des de Glen Gould fins a Joaquín Achúcarro, perquè els grans pianistes mostrin la seva versió més excel·lent.

Continue Reading →

Festa de la música

El proper 21 de juny, coincidint amb l’arribada de l’estiu, es celebra la Festa internacional de la música.

Continue Reading →

75 anys del naixement del rei del rock

  El 8 de gener es celebrava el 75è aniversari del naixement d’Elvis Presley (1935-1977), un cantant que, per molts és el rey del rock.Va interpretar temes de blues i country, i una fusió d’ambdós estils anomenada rockabilly, fins arribar al rock and roll.

La seva carrera com a cantant el van dur al cinema, on va ser protagonista de pel·lícules de gènere musical.

 

Continue Reading →

La dissidència. L’artista maleït

ALSINA, Mercè. “La dissidència. L’artista maleït”. Bonart, núm. 122. Desembre 2009, pp. 38-39

Al llarg de la història, moviments com el gòtic, el manierisme o el barroc van contestar als models autoritaris, absolutistes, dogmàtics i religiosos de les ideologies dominants de l’època i en van transformar els cànons. La influència del pensament modern en les transformacions de l’ordre social, polític i econòmic, a més de l’expansió d’un model homogeni en el món occidental basat en el progrés, van tenir importants repercussions en les pràctiques de coneixement de la realitats sustentades en els valors espirituals i de les creences. Els artistes maleïts, en tant que dissidents del pensament oficial, contesten a les transformacions fetes en nom de la raó i la instauració del model burgès. En el conflicte, la modernitat s’esquerda per deixar pas a la postmodernitat després de la II Guerra Mundial. (…) La fragmentació i la diversitat seran les noves claus per interpretar i expressar la realitat, que deixa de ser monolítica.

Continue Reading →

30 anys de tot cor

  Avui, coincidint amb el 30è aniversari del Cor Maragall i el tradicional concert de Tot Sants, cantaires i excantaires han homenatjat Àngels Alabert, la seva fundadora i directora.  

Continue Reading →