Category Archives: Literatura

STRAUSS. Till Eulenpiegel, op. 28

Till Eulenspiegel’s lustige Streiche, nach alter Schelmenweise, in Rondeauform (1895) és un poema simfònic en forma de rondó basat en aquest personatge de la tradició alemanya.

Moneda acunyada amb motiu del seu 500è aniversari

Till Eulenspiegel, d’eulen (òliba o mussol) i spiegel (mirall), és el sobrenom (“Mirall de les òlibes”) que es donà a Till, un personatge que provablement va existir en el s. XIV. Les seves aventures -reals o atribuïdes- van passar de la tradició oral a l’escrita quan el 1500 se’n va fer la primera versió impresa.

El centre del poble de Mölln (Alemanya), ciutat on es creu que va morir Till Eulenspiegel a causa de la Peste Negra.

Àudioguia

A partir d’aquest vídeo.

00:25 (0:01) Introducció

SECCIÓ DE CORDA. L’inici de l’obra pren el caràcter rondallístic: “Hi havia una vegada…”, de manera que Strauss ens indica que es tracta d’una obra de gènere programàtic. CLARINET

00:45 (00:17) Presentació del tema o descripció de Till

A1 A2 TROMPA – A3 OBOÈS – A4 CLARINET – A5 FAGOT – CORDA – CLARINET
El compositor repeteix cinc vegades el tema que correspon a Till. Això ens dóna una idea del caràcter camaleònic del personatge.

  • T1 i T2. Les dues primeres repeticions del tema són gairebé idèntiques. És perquè ens quedi clara la melodia i el ritme que defineixen el tema de Till que s’anirà repetint al llarg de la composició en forma de leitmotiv. Ens suggereix un personatge despreocupat i alegre, alhora que sarcàstic i burlesc. Se’l presenta segur i amb aplom.
  • T3. OBOÈS. La tercera presentació del tema té un timbre diferent i les notes ràpides del final indiquen que és un personatge astut que ha de sortir per cames de les situacions en les que es troba. Les corredisses, doncs, seran un altre element característic de Till. Això ens indica que és un personatge àgil i ràpid.
  • T4. CLARINET. La quarta versió del tema té més tensió i suggereix l’actitud d’atenció i vigilia constant a la què Till ha de mantenir-se per no ser apressat.
  • T5. FAGOT. La darrera versió, el tema té un caràcter més teatral, cosa que indica el vessant camaleònic i enginyós de Till, capaç de representar més d’un personatge, imitant el posant i les maneres d’un o altre, segons les circumstàncies.
  • CORDA
  • CLARINET. El disseny joganer de la darrera melodia de la presentació de Till ens descriu el caràcter del personatge.

01:34 (01:12) Aventura 1. En el mercat

Till camina sigilós entremig de la gent i les parades. A vegades atrapa alguna mercaderia i s’escapuleix ràpidament; d’altres, amb el seu do de paraula, distreu i entabana la venedora mentre li manlleva algun gènere. Quan els mercaders s’adonen que els ha robat, comencen a perseguir-lo i Till ha de córrer i amagar-se perquè no l’atrapin. El cop de PLATS i les CARRAQUES marquen l’inici de la persecució. En no veure’s descobert, Till es mofa dels seus perseguidors que passen de llarg del seu amagatall. Aprofita el seu avantatge per preparar una estratègia que li permeti sortir-se’n.

04:14 (03:55) Aventura 2. Prèdica

Till es disfressa de sacerdot i surt amb pas cerimoniós. Tot i haver-se camuflat, el motiu del CLARINET ens recorda la veritable personalitat de l’impostor. Per això, immers en el seu paper, utilitza un to amable i bones paraules per fer prèdiques moralitzants a l’auditori. Però en entreveure els seus perseguidors que no deixen de buscar-lo, Till pressent l’amenaça i no se sent segur. Strauss ho explica amb el timbre de les TROMPETES AMB SORDINA. De nou, el CLARINET i després l’OBOÈ, ens presenten un Till que no es dóna per vençut i prepara una nova estratègia.

05:58 (05:46) Aventura 3. El joc de la seducció

Till intenta seduir una noia però ell mateix cau en el seu engany i s’acaba enamorant. El seu és un sentiment apassionat i no suporta que ella el rebutgi. Aleshores se sent ofès i clama venjança. L’ennuig li dura poca estona i torna a pensar-ne una de nova.

07:10 (06:59) Aventura 4. Entabanant nobles cavallers

Apareixen uns nobles cavallers en escena. Till es mofa del posat solemne i seriós, i s’afegeix a la seva conversa. La seva seguretat, aplom i presència, juntament amb el seu discurs, fan que prengui protagonisme i que s’imposi als seus interlocutors, als qui acaba entabanant.

08:46 (08:31) Passatge de transició

Till es cansa del seu paper de persona respectable i seriosa. Està content del tipus de vida que porta, lliure i despreocupat, sense lligams i aspiracions que vagin més enllà de gaudir del moment. Pressent que alguna cosa no va bé, però fa com si no res.

09:59 (09:40) REEXPOSICIÓ

Tornem a sentir temes de l’exposició. Till se sent victoriós perquè ha aconseguit sortir-se’n dels embolics on s’ha ficat. Les seves aventures s’han explicat arreu i és el que l’ha fet un personatge conegut. Se sent satisfet. A vegades, però, intueix que hi ha alguna cosa que l’amenaça i no el permet acabar de sentir-se segur del què fa.

12:29 (12:08) Captura de Till

El redoble de la CAIXA suggereix la captura. L’actitud dels jutges i del botxí contrasten amb la de Till qui, amb la soga al coll, encara gosa expressar-se en to burleta. No s’apenedeix ni tampoc assumeix els càrrecs que l’imputen. Finalment, Till és condemnat a morir en el patíbul. Penjat de la corda, és com si es resistís a abandonar-se al destí.

14:24 (14:00) EPÍLEG

Després d’un silencia de dóna dramatisme a l’escena, la música té un caràcter nostàlgic, com de record. No hem d’oblidar que aquesta composició és un poema simfònic basat en històries de tradició oral. De sobte, de nou l’alegria que caracteritza Till, un personatge que perviu en la memòria col·lectiva del poble alemany i que s’ha estès arreu gràcies.

Anàlisi del tema

Analitza la partitura del tema de Till:

  1. Elements rítmics: compàs, número de compassos, figures rítmiques, signes de perllongació…
  2. Elements melòdics: notes, armadura, alteracions accidentals, àmbit,
  3. Elements de dinàmica: canvis sobtats d’intensitat, canvis graduals d’intensitat, indicació de tempo…
  4. Elements d’interpretació: picat, legato, apoiatura…

Fonts documentals

LEWIS. Les cròniques de Nàrnia. El nebot del mag

LEWIS, C. S. Les cròniques de Nàrnia. El nebot del mag. Barcelona: Estrella Polar, 2014

Capítol 9: La fundació de Nàrnia

El lleó es passejava amunt i avall per la terra deserta, tot entonant la nova cançó. Era molt més dolça i més cadenciosa que el càntic amb què havia invocat els estels i el sol; era una música suau com un murmuri. I mentre ell caminava i cantava, la vall s’anava tornant verda per l’herba que hi creixia. S’estenia des d’on s’estava el lleó com un estany. Muntava pels vessants dels pujols com una onada. Al cap d’uns minuts, s’escampava per les faldes de les muntanyes distants, tot fent que aquell món novell fos cada vegada més plaent. Ara se sentia que aquell ventijol esbullava l’herba. (p. 143)

Tota l’estona el lleó entonava la cançó i continuava passejant sense parar amunt i avall. (…) La Polly trobava la cançó cada vegada més interessant, perquè considerava que començava de veure la relació entre la música i les coses que s’esdevenien.  Quan va brotar una filera d’avets de color verd fosc en una serralada a gairebé un centenar de metres de distància, va tenir la impressió que estaven vinculats amb una sèrie de prolongades notes agudes que el lleó havia entonat un segon abans. I quan la fera va engegar un enfilall de notes més agudes, no es va sorprendre de veure apraèixer sobtadament primaveres grogues per tot arreu. Aií, amb una emoció indescriptible, estigué contemplant segura que totes les coses sorgien (com deia ella) “del cap del lleó”. Quan escoltàveu la seva cançó sentíeu les coses que imaginava; quan miràveu al vostre voltant, les vèieu materialitzar-se. (p. 146-147)

KINNEY. En Rodrick mana

KINNEY, Jeff. En Rodrick mana, vol. 2, col. Diari del Greg (9 volums). Barcelona: Estrella Polar.

ARGUMENT. Rodrick, el germà del protagonista (Gregory, Greg), toca la bateria en un grup: “Bolkers kagats”.

FRAGMENT SELECCIONAT

Exctret de: En Rodrick mana, vol 3 de la col·lecció “Diari del Greg” (p. 13, 26-27)

I sobre no em deixava seure al davant. Deia que el clor faria malbé el seient, tot i que la seva camioneta té com a mínim quinze anys. En realitat, la camioneta del Rodrick no té seients al darrera. Per això m’havia de ficar allí, enmig de tot el material del grup. I cada vegada que la camioneta s’aturava, jo havia de resar perquè no em caigués la bateria del Rodrick al cap. (…)

La mare ha decidit que en Rodrick em reculli després de l’escola, igual que com feia després dels entrenaments de la piscina. M’imagino que no va aprendre res de l’altra experiència però jo si. Per això, quan m’ha recollit avui, li he demanat que anés tranquil amb els frens. En Rodrick ha dit “OK”, però ha fet una volta immensa per trobar totes les estúpides esquenes d’ase que limiten la velocitat.

RUSSELL. KFT! Ha nascut una friqui del pop

RUSSELL, Rachel Renée. KFT! Ha nascut una friqui del pop. Col. Diari d’una penjada, vol. 3 (7 volums). Barcelona: Estrella Polar. (2011, 1a ed. en català). 2013, 6a ed.

ARGUMENT. Hi ha un concurs de música i la protagonista (Nikki) fa un grup per participar-hi.

Captura - 020215 - 11:01:48

PEACOCK, Shane. L’ull del corb

PEACOCK, Shane. L’ull del corb. Col. El jove Sherlock, vol. 1. Barcelona: Castellnou, 2010

ARGUMENT. La Rosa, mare de Sherlock Holmes, el porta a escoltar una òpera. En sortir es troben un mort i ell comença a investigar. La trama s’embolica i el culpen i el tanquen a la presó. Una noia l’ajuda perquè es creu la seva versió de què és innocent.

FRAGMENT SELECCIONAT (pp. 63, 65-67)

Vol que vagin junts a l’òpera. Hi han anat moltíssimes vegades. La mare l’hi ha dut sempre, que ell recordi. Està comvençut que ja l’hi duia en braços, cap a la part del darrere de la Royal Opera House a Covent Graden, molt a prop de Trafalgar Square. Enmig de les ombres s’esmunyen cap al racó de la Rose, un lloc on el compartiment del carbó dóna al carrer a a través d’una reixeta. Allí es poden asseure a la gatzoneta i escoltar la música com si fossin dins el recinte. Mentre el noi escolta, ella li va explicant la història de cada òpera (…).

Abans que les grans portes es tanquin darrere l’última distingida parella, la Rose estira el seu fill pel braç i travessen el carrer. S’escapoleixen cap a la banda nord e l’Opera House i s’esmunyen sota una escaleta de ferro forjat situada a la part posterior de l’enorme edifici. L’escaleta mena a una entrada secreta, utilitzada per les estrelles del cant. La porteta fosca està camuflada amb heura, i el compartiment del carbó, amagat sota les escales, ofereix un portell resguardat. És com si estiguessin a primera fila. S’arrauleixen asseguts a terra. (…) La música comença. A ella se li escapa un xiscle. És La garsa lladre. (…) Primer retruny l’obertura amb el redoblar dels tambors, el so d’una execució: l’execució d’una noia. Però la Rosa no diu res. Espera. Llavors, sospira.

“Els violins”. – Parlen -diu sovint- de les tragèdies de la vida. Ella en diu “la terra dels violins”. És on se’n va quan els sent. En Sherlock sap de què parla. Ell també ho pot sentir. Són uns instruments únics. Els violins són tristos: són punyents; diuen la veritat. Quan la melodia és lenta, et fan plorar. Quan és ràpida, t’esperonen, t’empenyen i et llancen al camp de batalla de la vida.

- Para-para-pap-para… Para-pap-para pap-para…

La Rosa taral·leja dolçament, al compàs del remolí de cordes, el so de la garsa que solca el cel com una fletxa, en direcció al seu tresor. La mare va explicant la història, la seva musical i dolça veu per sobre les precioses notes. En Sherlock es pot fer una idea de l’espectacular interior del teatre: l’escenari il·luminat, els pisos de llotges, els luxosos seients de vellut vermell, les magestuoses aranyes de plata. I també es pot imaginar la història. (…) La Rose Holmes mai no en revela el final. El noi sap què passarà, però ella no deixa anar mai una sola paraula per molts cops que escoltin l’òpera. S’arrauleixen en la foscor fins que sona la última nota. Llavors marxen com si fossin lladregots, caminant entre les ombres fins a Bow Street i després, riu avall fins a casa.

Més que paraules

A la foto, “Imaginay Books” de la sèrie de joies contemporànies titulada In Principio erat Verbum et Verbum erat Deum  de Montserrat Lacomba. Les obres estaran exposades fins el 28 d’aquest mes a l’exposició “Lo Poético” (joies contemporànies), a la galeria Siesta de Barcelona.

Continue Reading →

Música i poesia

Recital de Nadal a càrrec de Paraula de Poeta

Dia: dijous, 23 de desembre
Hora: 20:00 h.
Lloc: Auditori Josep Viader, a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.
Repertori: poemes de Màrius Torres, “El poema de Nadal” de Josep M. de Sagarra amb música de Chopin, Lizt, Ravel, Debussy, Mompou… i música vocal: ària antiga de Stradella, una cançó catalana de Xavier Turull i “Canción de cuna para dormir a un negrito” de Montsalvatge.
Intèrprets:  Eugènia Carbó i Salvador Roca (rapsodes), Gemma Coma-Alabert (mezzosoprano) i Àngels Alabert (piano)

Continue Reading →

L’Alquimista musical*

  (…) Un dia, en sentir el cant dels ocells, el xiulet que feia el vent en passar entre el fullatge dels arbres i la remor de l’aigua d’un rierol que passava prop de la casa, es va sentir inspirat i començà a barrinar una nova fórmula que expressés tot el que sentia en aquell moment. (…)

Continue Reading →

Feliç diada de Sant Jordi

«És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important».

(Capítol 21 del conte El Petit Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry)

Avui, diada de Sant Jordi, el dia dels llibres i les roses, el volem celebrar amb una referència literària que ha tingut també el seu ressò musical: el conte de l’aviador francès Antonine de Saint-Exupéry, El Petit Príncep, publicat el 1943.

+ info: Conte El Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry.

Ha estat un dels més traduïts arreu del món i se n’han fet diferents adaptacions musicals:

  • 1964: òpera del compositor rus Lev Konstantinovich Knipper (1898-1974)
  • 2002: Le Petit Prince, òpera del compositor Riccardo Cocciante (n. 1946) + info: web del compositor. Hi podreu trobar un spot amb moments dels assajos del muntatge musical.
  • 2003: Der Kleine Prinz, òpera del compositor alemany Nikolaus Schapfl. +info: web del compositor. Hi podreu escoltar un fragment d’aquesta obra.

Ma Mère l’Oye

En plenes festes nadalenques, unes diades tradicionalment marcades per l’intercanvi de bons desitjos, us volem fer arribar els nostres amb l’obra Ma Mère l’Oye de Maurice Ravel, una suite musical basada en contes populars. Pensem que la màgia i la fantasia amb la què ens parla poden obrir-nos una via que ens permeti imaginar un món més just i solidari que podríem intentar construir entre tots!

Continue Reading →