Category Archives: Folklore/tradicions

Nit de campanes

Nit de campanes. Concert dels campanals del Barri Vell de Girona.
Girona, 11 de maig dels 2016, dins de la setmana: Girona, temps de flors.

de Llorenç Barber (compositor) i Montserrat Palacios (direcció artística), amb la col·laboració del  Conservatori de Música Isaac Albéniz

(Extret del tríptic informatiu)

“Donar vida a la nit. A la nit de la memòria. La Quotidiana, la gran Beneta o el Bombo, la Dominical, la Maria Assumpta, la Capitular, són signa (com deien els antics) que activen i mosseguen diverses parcel·les de la nostra memòria, parcel·les de vigília, de reunió, de pietas, de festa, de reposat tempus fugit.

Música arcaica, de fúria sònica d’aquest retrobar les campanes subratlla i l’articulació mítica de l’escolta amb la força dels seus contundents cops de maça.

Música fronterera, aquest so de campanes en la nit de Girona és un marcar espais, ressons i marges.

Música d’irregular plurifocalitat que ens convida a un arriscat recórrer insegurs camins per gaudir-la, ja que aquesta música no és mai un còmode i paralitzant instal·lar-se davant d’un tot (opus conclusum) sinó, al contrari, un intuir, olorar i rastrejar frecs dondons al vent.

Sons que fabulen, és aquesta una música a cavall entre el paisatge de velles places i carrerons i el més íntim. Música pública, el sonar de campanes postula un genuí i sonat canvi d’alè: tots o ningú.

Música al cap i a la fi que ens demora entre el(s) altre(s) obrint-nos a la fascinació auràtica del quasisilenci, dels ressons, dels ecos i els memorables no-res

LLORENÇ BARBER, músic

Situació dels campanars


Plànol de Girona amb la situació dels campanars:

  1. Basílica de Sant Feliu
  2. Catedral
  3. Sant Lluc
  4. Església Filles de Sant Josep
  5. Església del Carme
  6. Ajuntament
  7. Església del Sagrat Cor
  8. Generalitat de Catalunya
  9. Església del Mercadal

Consells per escoltar el concert

  • Recomanem silenci. D’aquesta manera tots podrem gaudir del concert.
  • És millor no situar-se sota els campanars. L’audició serà més satisfactòria si us situeu en llocs equidistants als punts sonors. És preferible, també, emplaçar-se a espais oberts o enlairats. En aquest sentit, les muralles poden ser un lloc idoni. Fixeu-vos en la direcció del vent.
  • Moveu-vos i deixeu-vos portar. Aquest pot ser un bon suggeriment per participar en l’acte.
  • EL Barri Vell s’engalanarà per a l’ocasió. Si us desplaceu al llarg del concert, podreu descobrir-hi espais únics.
  • El concert, per les seves característiques, es pot sentir de manera diferents. A cada punt que us situeu canviarà la vostra percepció.

Els autors

Llorenç Barber

Introductor a Espanya del minimalisme, de la free improvisation, o de les músiques contextuals, els seus ciutadans CONCERTS DE CAMPANES, Maumàquias, De SOl a Sol, o els festius i molt valencians concerts/multitud amb BANDES, etc., l’assenyalen com a autèntic especialista de l’ART PÚBLIC SONOR.

Paral·lelament, conferències, cursos, tallers, articles i llibres donen a la seva tasca artística una dimensió pedagògica amb ressonàncies ben útils, urgents i pràctiques.

Montserrat Palacios

Cantant i etnomusicòloga, des de l’any 2000 treballa com a directora artística als ciutadans CONCERTS DE CAMPANES de Llorenç Barber. Ha escrit diversos llobres de catalogació de campanes (Buenos Aires, Santo Domingo, Quito), així com un llarg estudi sobre l’ART SONOR.

Com a canant, els seus concerts a Praga, Berlín, París, Madrid o Mèxic DF mostren com la sorprenent varietat de les seves emissions vocals es fan acompanyar d’objectes o sons com el vapor xiulant de teteres, el frec de peixeres de cristall, o el vell casolà motor de màquines de cosir. De fet, són la màquina de cosir i el seu remorós motor els que han esdevingut instruments acompanyat (singer i Singer) habitual del seu cant.

Què n’ha dit la premsa?

  • FANALS, Laura. “Nit de flors i campanes a Girona”. Diari de Girona i Empordà, 12/05/2016 Article complet

(…) Els repics procedents de la Catedral, Sant Feliu, Sant Lluc, les Filles de Sant Josep, la Mare de Déu del Carme, el Sagrat Cor, el Mercadal, l’Ajuntament i la Generalitat es van poder sentir des d’un quart de dotze fins a mitjanit. La pluja, que l’any 1993 va acompanyar l’anterior concert de campanes celebrat a Girona, aquest cop no va fer acte de presència.

Una vintena d’estudiants de música, liderats per sis professors del Conservatori, van ser els encarregats de fer sonar les campanes al so de la partitura composta pel campanòleg Llorenç Barber, que va dirigir el concert juntament amb Montserrat Palacios.  (…)

«Pot semblar un instrument fàcil de tocar, però en realitat es necessita tècnica: has de tocar amb el batall al punt més gruixut de la campana i fer que soni amb tocs secs», va explicar ahir en Blai Ciurana, un dels voluntaris que va participar en el repic; en el seu cas, dirigint els tocs de l’Ajuntament. Ciurana, que és un apassionat de l’instrument i ha elaborat un inventari de campanes de la Selva i el Gironès, es va mostrar molt il·lusionat de poder participar en el concert perquè, segons va explicar, és un instrument «públic», que tothom pot sentir quan repica. En aquest sentit, va defensar que les campanes formen part del patrimoni històric de la ciutat i va recordar que els quarts i les hores sonen de nit des de fa molts anys. (…).  Els repics d’unes i altres campanes es van combinar, dialogar i complementar per embolcallar tot el Barri Vell amb el seu so (…)

  • “Girona retruny amb el concert de campanes”. TVGIrona, 12/05/2016. Vídeo ( ). Intervé Josep Quintana, membre de l’Associació de Veïns del Barri Vell i antic professor i director de l’Institut Jaume Vicens Vives (Girona).

Com sonen les campanes de Girona?

  • Vídeo (15:23). Llorenç Barber dirigint des de la Catedral, el Concert de Campanes del juliol de 2013.
  • Vídeo. Títols de crèdit de la pel·lícula ¿Por quién doblan las campanas? (For Whom the Bell Tolls). El títol de la novel·la (1940) i la pel·lícula (1943) d’Ernest Hemingway, ambientada en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), correspon a un vers d’un poema de John Donne (1572-1631), que pertany al recull Devociones para ocasiones emergentes (1624)

¿Quién no echa una mirada al sol cuando atardece?
¿Quién quita sus ojos del cometa cuando estalla?
¿Quién no presta oídos a una campana cuando por alguna muerte tañe?
¿Quién puede desoír esa campana cuya música lo traslada fuera de este mundo?
Ningún hombre es una isla entera por sí mismo.
Cada hombre es una pieza del continente, una parte del todo.
Si el mar se lleva una porción de tierra, toda Europa queda disminuida,
Como si se tratara de un legendario monte, o de la casa solariega de uno de tus amigos o la tuya propia.
Ninguna persona es una isla; la muerte de cualquiera me afecta porque me encuentro unido a toda la humanidad;
Por eso, nunca preguntes por quién doblan las campanas;
doblan por ti.

STRAUSS. Till Eulenpiegel, op. 28

Till Eulenspiegel’s lustige Streiche, nach alter Schelmenweise, in Rondeauform (1895) és un poema simfònic en forma de rondó basat en aquest personatge de la tradició alemanya.

Moneda acunyada amb motiu del seu 500è aniversari

Till Eulenspiegel, d’eulen (òliba o mussol) i spiegel (mirall), és el sobrenom (“Mirall de les òlibes”) que es donà a Till, un personatge que provablement va existir en el s. XIV. Les seves aventures -reals o atribuïdes- van passar de la tradició oral a l’escrita quan el 1500 se’n va fer la primera versió impresa.

El centre del poble de Mölln (Alemanya), ciutat on es creu que va morir Till Eulenspiegel a causa de la Peste Negra.

Àudioguia

A partir d’aquest vídeo.

00:25 (0:01) Introducció

SECCIÓ DE CORDA. L’inici de l’obra pren el caràcter rondallístic: “Hi havia una vegada…”, de manera que Strauss ens indica que es tracta d’una obra de gènere programàtic. CLARINET

00:45 (00:17) Presentació del tema o descripció de Till

A1 A2 TROMPA – A3 OBOÈS – A4 CLARINET – A5 FAGOT – CORDA – CLARINET
El compositor repeteix cinc vegades el tema que correspon a Till. Això ens dóna una idea del caràcter camaleònic del personatge.

  • T1 i T2. Les dues primeres repeticions del tema són gairebé idèntiques. És perquè ens quedi clara la melodia i el ritme que defineixen el tema de Till que s’anirà repetint al llarg de la composició en forma de leitmotiv. Ens suggereix un personatge despreocupat i alegre, alhora que sarcàstic i burlesc. Se’l presenta segur i amb aplom.
  • T3. OBOÈS. La tercera presentació del tema té un timbre diferent i les notes ràpides del final indiquen que és un personatge astut que ha de sortir per cames de les situacions en les que es troba. Les corredisses, doncs, seran un altre element característic de Till. Això ens indica que és un personatge àgil i ràpid.
  • T4. CLARINET. La quarta versió del tema té més tensió i suggereix l’actitud d’atenció i vigilia constant a la què Till ha de mantenir-se per no ser apressat.
  • T5. FAGOT. La darrera versió, el tema té un caràcter més teatral, cosa que indica el vessant camaleònic i enginyós de Till, capaç de representar més d’un personatge, imitant el posant i les maneres d’un o altre, segons les circumstàncies.
  • CORDA
  • CLARINET. El disseny joganer de la darrera melodia de la presentació de Till ens descriu el caràcter del personatge.

01:34 (01:12) Aventura 1. En el mercat

Till camina sigilós entremig de la gent i les parades. A vegades atrapa alguna mercaderia i s’escapuleix ràpidament; d’altres, amb el seu do de paraula, distreu i entabana la venedora mentre li manlleva algun gènere. Quan els mercaders s’adonen que els ha robat, comencen a perseguir-lo i Till ha de córrer i amagar-se perquè no l’atrapin. El cop de PLATS i les CARRAQUES marquen l’inici de la persecució. En no veure’s descobert, Till es mofa dels seus perseguidors que passen de llarg del seu amagatall. Aprofita el seu avantatge per preparar una estratègia que li permeti sortir-se’n.

04:14 (03:55) Aventura 2. Prèdica

Till es disfressa de sacerdot i surt amb pas cerimoniós. Tot i haver-se camuflat, el motiu del CLARINET ens recorda la veritable personalitat de l’impostor. Per això, immers en el seu paper, utilitza un to amable i bones paraules per fer prèdiques moralitzants a l’auditori. Però en entreveure els seus perseguidors que no deixen de buscar-lo, Till pressent l’amenaça i no se sent segur. Strauss ho explica amb el timbre de les TROMPETES AMB SORDINA. De nou, el CLARINET i després l’OBOÈ, ens presenten un Till que no es dóna per vençut i prepara una nova estratègia.

05:58 (05:46) Aventura 3. El joc de la seducció

Till intenta seduir una noia però ell mateix cau en el seu engany i s’acaba enamorant. El seu és un sentiment apassionat i no suporta que ella el rebutgi. Aleshores se sent ofès i clama venjança. L’ennuig li dura poca estona i torna a pensar-ne una de nova.

07:10 (06:59) Aventura 4. Entabanant nobles cavallers

Apareixen uns nobles cavallers en escena. Till es mofa del posat solemne i seriós, i s’afegeix a la seva conversa. La seva seguretat, aplom i presència, juntament amb el seu discurs, fan que prengui protagonisme i que s’imposi als seus interlocutors, als qui acaba entabanant.

08:46 (08:31) Passatge de transició

Till es cansa del seu paper de persona respectable i seriosa. Està content del tipus de vida que porta, lliure i despreocupat, sense lligams i aspiracions que vagin més enllà de gaudir del moment. Pressent que alguna cosa no va bé, però fa com si no res.

09:59 (09:40) REEXPOSICIÓ

Tornem a sentir temes de l’exposició. Till se sent victoriós perquè ha aconseguit sortir-se’n dels embolics on s’ha ficat. Les seves aventures s’han explicat arreu i és el que l’ha fet un personatge conegut. Se sent satisfet. A vegades, però, intueix que hi ha alguna cosa que l’amenaça i no el permet acabar de sentir-se segur del què fa.

12:29 (12:08) Captura de Till

El redoble de la CAIXA suggereix la captura. L’actitud dels jutges i del botxí contrasten amb la de Till qui, amb la soga al coll, encara gosa expressar-se en to burleta. No s’apenedeix ni tampoc assumeix els càrrecs que l’imputen. Finalment, Till és condemnat a morir en el patíbul. Penjat de la corda, és com si es resistís a abandonar-se al destí.

14:24 (14:00) EPÍLEG

Després d’un silencia de dóna dramatisme a l’escena, la música té un caràcter nostàlgic, com de record. No hem d’oblidar que aquesta composició és un poema simfònic basat en històries de tradició oral. De sobte, de nou l’alegria que caracteritza Till, un personatge que perviu en la memòria col·lectiva del poble alemany i que s’ha estès arreu gràcies.

Anàlisi del tema

Analitza la partitura del tema de Till:

  1. Elements rítmics: compàs, número de compassos, figures rítmiques, signes de perllongació…
  2. Elements melòdics: notes, armadura, alteracions accidentals, àmbit,
  3. Elements de dinàmica: canvis sobtats d’intensitat, canvis graduals d’intensitat, indicació de tempo…
  4. Elements d’interpretació: picat, legato, apoiatura…

Fonts documentals

AfriKa d’Ivori*

Dimarts 17 de maig, de 12:00 a 13:00, al Teatre Ignasi Bonnin del nostre institut Jaume Vicens Vives (Girona), assistirem a una audició en directe: “ÀfriKa d’Ivori”. Es tracta d’una combinació de percussió, cançó tradicional i dansa de la música africana. Vídeo.

Continue Reading →

PCIH 2010

Entre el 15 i el 19 de novembre de 2010, a Nairobi (Kènia), els 24 Estats membres del Comitè de la Salvaguarda del Patrimoni Cultural de la UNESCO han evaluat  51 candidatures de patrimoni representatitu cultural i van declarar, entre altres, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (PCIH) les manifestacions catalanes següents: +info

  1. els Castells (“les torres humanes”) A propòsit del reconeixement dels Castells, Xavier Sabaté, delegat del govern al Camp de Tarragona va declarar que els Castells “simbolitzen esforços comuns de maneres de pensar i de ser diferents que s’uneixen amb un sol objectiu” +info: Fitxa de la UNESCO
  2. el Cant de la Sibil·la de Mallorca (2010), dramatització del cant profètic medieval de la nit de Nadal que actualment perviu a Mallorca i a l’Alguer (Sardenya). +info: Fitxa de la UNESCO

Continue Reading →

Tempvs Fvgit

Diumenge vam assistir al concert de Tempvs Fvgit. Dins les galeries del claustre de la Catedral de Girona, les ressonàncies de la polifonia vocal a capella d’aquest grup cors embolcava les lloses silents, els sarcòfags, els capitells i tota la massa pètria del conjunt monumental sacre en una esperiència sensorial quasi mística.

Font de la imatge: Ajuntament de Girona (àrea de premsa) Continue Reading →

Centenari de la mort d’Isaac Albéniz

  Avui hem commemorat el centenari de la mort del pianista i compositor Isaac Albéniz i Pascual a Cambo-les-Bains (França), que va néixer a Camprodon (Ripollès) el 29 de maig de 1860.Com a curiositat local, el Conservatori de Música de Girona porta el nom d’aquest músic.

 

Continue Reading →

Stille Nacht (Santa Nit)

Gràcies a les meves amigues Isolina i Rosa Maria de Madrid perquè m’han facilitat la següent informació que m’ha permès poder compartir també amb tots vosaltres aquest post.

Enguany es commemora el 190 aniversari de la popular nadala Stille Nacht (Santa Nit per nosaltres).

Continue Reading →

Concert de cor i arpa

El proper diumenge 14 de desembre a les 18:00 h. els cinquanta cantaries que aplega el Cor de la Universitat de Girona sota la direcció de Joan de la Creu Godoy i Tomàs oferiran un concert de Nadal a l’Auditori del Centre Cultural de la Mercè (Girona). Serà el primer concert nadalenc que aquesta formació vocal fundada el 1998 ofereix fora de l’àmbit universitari.

La primera part estarà dedicada a nadales tradicionals catalanes arranjades i harmonitzades per prestigiosos compositors. Tal com s’indica al programa de mà, és un Homenatge als Mestres Harmonitzadors, un “petit homenatge a les seves aportacions al món coral i a la revalorització que ha suposat la cultura popular”.

A la segona part, anomenada genèricament “Cor i arpes”, interpretaran obres originals i arranjaments per a Cor i Arpa. Serà una ocasió gairebé única per poder gaudir d’un repertori d’aquestes característiques.

Continue Reading →

121 anys del naixement de Chagall

Moishe Segal (Marc Chagall). Rússia, 1887 – França, 1985

Gràcies a Google, he recordat que avui 7 de juliol es commemora els 121 anys del naixement del pintor Marc Chagall. En aquest logo d’aquest popular cercador hi ha representat detalls d’obres d’aquest artista com Jo i el poble (1911), L’aniversari (1915) o El violinista blau (1947).

 

Continue Reading →

Els segadors i l’himne nacional de Catalunya

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 11/09/2007. Revisat i ampliat el 04/07/2008.

Quadre d’Antoni Estruch: Corpus de sang (oli, 1907)

Des d’aquí, avui 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, volem retre un petit homenatge al mestre Josep Viader i Moliner que el passat 1 de setembre va celebrar els seus 90 anys.

El motiu pel qual el volem homenatjar viader precisament en aquest 11 de setembre és perquè és l’autor d’una de les versions corals de la cançó “Els segadors”, l’himne nacional de Catalunya i que, sens dubte, ha esdevingut la versió més popular i la més es cantada arreu del nostre país.

Continue Reading →