Category Archives: Acústica

Nit de campanes

Nit de campanes. Concert dels campanals del Barri Vell de Girona.
Girona, 11 de maig dels 2016, dins de la setmana: Girona, temps de flors.

de Llorenç Barber (compositor) i Montserrat Palacios (direcció artística), amb la col·laboració del  Conservatori de Música Isaac Albéniz

(Extret del tríptic informatiu)

“Donar vida a la nit. A la nit de la memòria. La Quotidiana, la gran Beneta o el Bombo, la Dominical, la Maria Assumpta, la Capitular, són signa (com deien els antics) que activen i mosseguen diverses parcel·les de la nostra memòria, parcel·les de vigília, de reunió, de pietas, de festa, de reposat tempus fugit.

Música arcaica, de fúria sònica d’aquest retrobar les campanes subratlla i l’articulació mítica de l’escolta amb la força dels seus contundents cops de maça.

Música fronterera, aquest so de campanes en la nit de Girona és un marcar espais, ressons i marges.

Música d’irregular plurifocalitat que ens convida a un arriscat recórrer insegurs camins per gaudir-la, ja que aquesta música no és mai un còmode i paralitzant instal·lar-se davant d’un tot (opus conclusum) sinó, al contrari, un intuir, olorar i rastrejar frecs dondons al vent.

Sons que fabulen, és aquesta una música a cavall entre el paisatge de velles places i carrerons i el més íntim. Música pública, el sonar de campanes postula un genuí i sonat canvi d’alè: tots o ningú.

Música al cap i a la fi que ens demora entre el(s) altre(s) obrint-nos a la fascinació auràtica del quasisilenci, dels ressons, dels ecos i els memorables no-res

LLORENÇ BARBER, músic

Situació dels campanars


Plànol de Girona amb la situació dels campanars:

  1. Basílica de Sant Feliu
  2. Catedral
  3. Sant Lluc
  4. Església Filles de Sant Josep
  5. Església del Carme
  6. Ajuntament
  7. Església del Sagrat Cor
  8. Generalitat de Catalunya
  9. Església del Mercadal

Consells per escoltar el concert

  • Recomanem silenci. D’aquesta manera tots podrem gaudir del concert.
  • És millor no situar-se sota els campanars. L’audició serà més satisfactòria si us situeu en llocs equidistants als punts sonors. És preferible, també, emplaçar-se a espais oberts o enlairats. En aquest sentit, les muralles poden ser un lloc idoni. Fixeu-vos en la direcció del vent.
  • Moveu-vos i deixeu-vos portar. Aquest pot ser un bon suggeriment per participar en l’acte.
  • EL Barri Vell s’engalanarà per a l’ocasió. Si us desplaceu al llarg del concert, podreu descobrir-hi espais únics.
  • El concert, per les seves característiques, es pot sentir de manera diferents. A cada punt que us situeu canviarà la vostra percepció.

Els autors

Llorenç Barber

Introductor a Espanya del minimalisme, de la free improvisation, o de les músiques contextuals, els seus ciutadans CONCERTS DE CAMPANES, Maumàquias, De SOl a Sol, o els festius i molt valencians concerts/multitud amb BANDES, etc., l’assenyalen com a autèntic especialista de l’ART PÚBLIC SONOR.

Paral·lelament, conferències, cursos, tallers, articles i llibres donen a la seva tasca artística una dimensió pedagògica amb ressonàncies ben útils, urgents i pràctiques.

Montserrat Palacios

Cantant i etnomusicòloga, des de l’any 2000 treballa com a directora artística als ciutadans CONCERTS DE CAMPANES de Llorenç Barber. Ha escrit diversos llobres de catalogació de campanes (Buenos Aires, Santo Domingo, Quito), així com un llarg estudi sobre l’ART SONOR.

Com a canant, els seus concerts a Praga, Berlín, París, Madrid o Mèxic DF mostren com la sorprenent varietat de les seves emissions vocals es fan acompanyar d’objectes o sons com el vapor xiulant de teteres, el frec de peixeres de cristall, o el vell casolà motor de màquines de cosir. De fet, són la màquina de cosir i el seu remorós motor els que han esdevingut instruments acompanyat (singer i Singer) habitual del seu cant.

Què n’ha dit la premsa?

  • FANALS, Laura. “Nit de flors i campanes a Girona”. Diari de Girona i Empordà, 12/05/2016 Article complet

(…) Els repics procedents de la Catedral, Sant Feliu, Sant Lluc, les Filles de Sant Josep, la Mare de Déu del Carme, el Sagrat Cor, el Mercadal, l’Ajuntament i la Generalitat es van poder sentir des d’un quart de dotze fins a mitjanit. La pluja, que l’any 1993 va acompanyar l’anterior concert de campanes celebrat a Girona, aquest cop no va fer acte de presència.

Una vintena d’estudiants de música, liderats per sis professors del Conservatori, van ser els encarregats de fer sonar les campanes al so de la partitura composta pel campanòleg Llorenç Barber, que va dirigir el concert juntament amb Montserrat Palacios.  (…)

«Pot semblar un instrument fàcil de tocar, però en realitat es necessita tècnica: has de tocar amb el batall al punt més gruixut de la campana i fer que soni amb tocs secs», va explicar ahir en Blai Ciurana, un dels voluntaris que va participar en el repic; en el seu cas, dirigint els tocs de l’Ajuntament. Ciurana, que és un apassionat de l’instrument i ha elaborat un inventari de campanes de la Selva i el Gironès, es va mostrar molt il·lusionat de poder participar en el concert perquè, segons va explicar, és un instrument «públic», que tothom pot sentir quan repica. En aquest sentit, va defensar que les campanes formen part del patrimoni històric de la ciutat i va recordar que els quarts i les hores sonen de nit des de fa molts anys. (…).  Els repics d’unes i altres campanes es van combinar, dialogar i complementar per embolcallar tot el Barri Vell amb el seu so (…)

  • “Girona retruny amb el concert de campanes”. TVGIrona, 12/05/2016. Vídeo ( ). Intervé Josep Quintana, membre de l’Associació de Veïns del Barri Vell i antic professor i director de l’Institut Jaume Vicens Vives (Girona).

Com sonen les campanes de Girona?

  • Vídeo (15:23). Llorenç Barber dirigint des de la Catedral, el Concert de Campanes del juliol de 2013.
  • Vídeo. Títols de crèdit de la pel·lícula ¿Por quién doblan las campanas? (For Whom the Bell Tolls). El títol de la novel·la (1940) i la pel·lícula (1943) d’Ernest Hemingway, ambientada en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), correspon a un vers d’un poema de John Donne (1572-1631), que pertany al recull Devociones para ocasiones emergentes (1624)

¿Quién no echa una mirada al sol cuando atardece?
¿Quién quita sus ojos del cometa cuando estalla?
¿Quién no presta oídos a una campana cuando por alguna muerte tañe?
¿Quién puede desoír esa campana cuya música lo traslada fuera de este mundo?
Ningún hombre es una isla entera por sí mismo.
Cada hombre es una pieza del continente, una parte del todo.
Si el mar se lleva una porción de tierra, toda Europa queda disminuida,
Como si se tratara de un legendario monte, o de la casa solariega de uno de tus amigos o la tuya propia.
Ninguna persona es una isla; la muerte de cualquiera me afecta porque me encuentro unido a toda la humanidad;
Por eso, nunca preguntes por quién doblan las campanas;
doblan por ti.

Delusion

A R. Weis, artista de Sound Art, perquè em va fer descobrir Laurie Anderson qui, com ell, experimenta amb els sons i amb la conjunció i la intersecció dels llenguatges a través dels recursos de les noves tecnologies.

Assistir a l’espectacle multimèdia Delusion: a new solo opera de l’artista nord-americana Laurie Anderson ha estat una experiència vital. Violinista, pianista, rondallaire; música i escriptora; filòsofa i comunicadora, Anderson ha ofert un espectacle que ha entusiasmat el públic.

Continue Reading →

Diàleg de sords

Continuant amb les expressions populars, diàleg de sords fa referència a una conversa entre persones que no s’escolten entre elles perquè o bé cadascuna fa el seu propi monòleg, sense interactuar amb els altres i sense ser receptives al què diuen o pensen els altres, o bé perquè tothom parla al mateix temps, també sense fer cas del què diuen els altres. 

Continue Reading →

Tempestes primaverals

Ja ho havien fet Antonio Vivaldi o Ludwig van Beethoven de recrear una tempesta amb els instruments d’una orquestra, però què me’n dieu d’aquesta interpretació, només utilitzant percussions corporals?

Quins sons diferents s’utilitzen?… Què és el que dóna la impressió de què plou?…Sabríeu explicar com s’ho fan els intèrprets d’aquest vídeo per a recrear una tempesta?…

Piano gegant

El curs passat alguns/es ens preguntàveu si es podien comprar els pianos gegants dels vídeos que us proposava a l’article “Divertim-nos!” pubicat en aquest mateix weblog (+info). Doncs ja sabem on!Però em penso que haurem d’esperar al Tió, al Pare Noel o als Tres Mags d’Orient, a veure si ens el porten!+ info: compra del producte

La prisa y el silencio

de Luis Racionero. Extracte de l’article publicat a Cultural. La Vanguardia, 13/05/2010, p. 15.

“.. El lujo máximo de la época fantástica en que vive Europa desde la revolución industrial es parar. Estarse quieto. No seguir corriendo.Estamos en la civilización de la prisa y nuestro lujo empieza a ser el sosiego. Nos evadimos en la acción, borrachos de actividad, la resaca es quedarse quietos y no hacer nada…

Continue Reading →

Cal que neixin flors*

Amb la 55a. edició de Girona, Temps de Flors, el barri vell de la nostra ciutat s’omple de flors; places, patis, jardins i balcons s’engalen amb instal·lacions florals, amb testos florits, amb gerros -més o menys convencionals- que conserven per uns dies la fragància i bellesa d’efímera de les flors però, que per uns dies, són les protagonistes indiscutibles d’aquest tipus d’art al carrer. L’oferta cultural es completa amb variada programació que inclou, també, concerts…

… com els de l’Orquestra dels Luthiers Drapaires o els de la recentment formada Associació d’Amics de l’Òpera de Girona.

Continue Reading →

Més sorolls? No, gràcies

Dimecres 28/04, Dia Internacional contra el Soroll. lLamentablement, l’excés de soroll torna a ser notícia. En una notícia que es publica avui al Diari de Girona, “l’estat espanyol és el segon més sorollós del món”. Segons la mateixa font, “set de cada deu espanyols suporta cada dia uns nivells mitjans de soroll que superen els 70 decibels (dB), quan el límit acceptable establert per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i per la Llei del Soroll és de 65 dB.”

+ info: notícia publicada al Diari de Girona el 29/04/2010

+ info: notícia a El comercio digital

+ info: Sociedad Española de Acústica

Música amb joguines i material de rebuig

La sonoritat de les interpretacions del músic Pascal Comelade -al capdavant o no de la Bel Canto Orquestra, creada per ell mateix el 1983- no deixa indiferent els que l’escolten per primera vegada: instruments de joguina, material de rebuig… tot és possible d’utilitzar en la seva música, en el seu discurs personal.Transgressor i rupturista, avantguardista?… Popular i populista, tradicional?… O una barreja d’ambdues coses?… Tothom hi diu la seva, però què en diu Pascal Comelade de la seva pròpia obra?

Continue Reading →

Bateria precoç*

El passat 30/11/09, a TV2 van donar aquesta notícia: la marca de bateries Ludvig ha signat una esponsorització amb un nen de 3 anys, Valentin. Es tracta del primer contracte que s’ha signat amb una persona tant jove.

Continue Reading →