Category Archives: Comunicació I Llenguatge

*Va, pensiero…

Gràcies a Sigrid, per estar sempre al cas de les coses interessants que es publiquen a la xarxa. I a Emilio, per compartir, també, les seves troballes.

Probablement, “Va pensiero sull’ali dórate” (Pensament, vola sobre ales daurades) és el cor més conegut de l’òpera Nabucco del compositor italià Giuseppe Verdi (1813-1901).La història de l’òpera està basada en l’Antic Testament. Es situa a l’any 560 a.C.,  a Jerusalem i Babilònia.

Segons un salm de l’Antic Testament que inspira el llibret de l’òpera, en aquesta escena els esclaus hebreus són a Babilònia, presoners. Amb els seus cants, resen i demanen la llibertat. Enyoren la seva pàtria.

Continue Reading →

Creació artística i arrels

“Creació artística i arrels: quan la nostra morada es dirigeix cap a l’art i la creació d’emocions i bellesa”, per Carles Duarte i Montserrat. Bon Art: paisatges construïts, setembre 2011,  p.24 i 25.

En la vida humana hi ha una dimensió imprescindible que té a veure amb la necessitat de nodrir-se, de rentar-se, de descansar… I les rutines que practiquem amb un cert automatisme fan que hi hagi molts moments de la nostra experiència quotidiana en què no intervé un pensament crític, exigent, que no són fruit d’una cadena de reflexió i acció. (…) De tant en tant aturem el pilot automàtic de la nostra ment. I aleshores ens interpel·lem davant del sentit de l’existència, ens convoca la fascinació pel misteri, el que intuïm però no percebem a través de l’experiència física, deixem que emergeixi la nostra dimensió espiritual i els nostre anhel de transcendència, que sovint es manifesta en uns creences religioses, i encenem la nostra mirada amb la pulsió primordial cap a l’art, cap a la creació de bellesa i d’emoció.

Continue Reading →

Delusion

A R. Weis, artista de Sound Art, perquè em va fer descobrir Laurie Anderson qui, com ell, experimenta amb els sons i amb la conjunció i la intersecció dels llenguatges a través dels recursos de les noves tecnologies.

Assistir a l’espectacle multimèdia Delusion: a new solo opera de l’artista nord-americana Laurie Anderson ha estat una experiència vital. Violinista, pianista, rondallaire; música i escriptora; filòsofa i comunicadora, Anderson ha ofert un espectacle que ha entusiasmat el públic.

Continue Reading →

Diàleg de sords

Continuant amb les expressions populars, diàleg de sords fa referència a una conversa entre persones que no s’escolten entre elles perquè o bé cadascuna fa el seu propi monòleg, sense interactuar amb els altres i sense ser receptives al què diuen o pensen els altres, o bé perquè tothom parla al mateix temps, també sense fer cas del què diuen els altres. 

Continue Reading →

La comunicació més enllà de les paraules*

Parlant, la gent s’entén“.  Aquesta citació popular pot servir per posar de relleu que el diàleg serveix per intercanviar opinions, aprendre uns dels altres; també permet resoldre conflicte de manera enraonada, perquè cadascú manifesta les seves pors, preocupacions, inquietuds, etc.

Continue Reading →

La dissidència. L’artista maleït

ALSINA, Mercè. “La dissidència. L’artista maleït”. Bonart, núm. 122. Desembre 2009, pp. 38-39

Al llarg de la història, moviments com el gòtic, el manierisme o el barroc van contestar als models autoritaris, absolutistes, dogmàtics i religiosos de les ideologies dominants de l’època i en van transformar els cànons. La influència del pensament modern en les transformacions de l’ordre social, polític i econòmic, a més de l’expansió d’un model homogeni en el món occidental basat en el progrés, van tenir importants repercussions en les pràctiques de coneixement de la realitats sustentades en els valors espirituals i de les creences. Els artistes maleïts, en tant que dissidents del pensament oficial, contesten a les transformacions fetes en nom de la raó i la instauració del model burgès. En el conflicte, la modernitat s’esquerda per deixar pas a la postmodernitat després de la II Guerra Mundial. (…) La fragmentació i la diversitat seran les noves claus per interpretar i expressar la realitat, que deixa de ser monolítica.

Continue Reading →

El silencio

FONT: “El silencio” [Monogràfic]. El Correo de la Unesco. Maig 1996

AL CORRER DE LOS MESES

  • Bengat Elnadi y Adel Rifaat (p. 9)

En julio de 1967 aparecía un número de El Correo titulado “¡Silencio!”. Estaba en realidad enteramente dedicado al ruido -a las molestias que provocaba ya entonces, a la acción de las asociaciones que lo combatían por doquier, a las diversas soluciones propuestas para limitar sus efectos nefastos sobre el organismo y sobre el cuerpo social. Es decir que el silencio, com tal, sólo era aprehendido por contraste, como el reverso del ruido. Ahora bien, el silenci puede ser otra cosa y mucho más que eso. Puede ser plenitud. Un contacto -consigo mismo, con el mundo, con lo sagrado-. Así, está estrechamente ligado con la experiencia religiosa -la ascesis a menudo pasa por el silencio-, como con la experiencia artística (…). Los autores de este número dan testimonio, cada cual a su manera, del poder del silencio cuando se convierte en una vía de realización interior o de relación con el prójimo.

(…) el silencio rodea de una halo sacralizado (…), nos habla del secreto acuerdo que instaura el silencio entre los vivos y los muertos en ciertos ritos fúnebres [tribus africanas] (…), el silencio es a veces la única respuesta con que el hombre puede expresar su plena dignidad [prisioneros]. Pero el silencio está también estrechamente unido al éxtasis [música sufí] (…), a la inspiración (…), a la poesía (…), a la pintura (…). Por último, se experimenta intensamente en la armonía recobrada entre el cuerpo y el espíritu (…), el dominio del silencio desemboca en un arte de vivir.

El silencio. Una palabra de paz.

Continue Reading →