Category Archives: Cinema

Silenci, estem rodant!

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 18/10/200. Revisat el 05/07/2008

Si esteu interessats/ades en el món del cinema i la publicitat, si us agrada la música contemporània, si… no sabeu què fer la tarda del proper diumenge 21 d’octubre… aquesta notícia us interessa moltíssim!!!

Continue Reading →

Què en diria Gerswhin?

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 03/10/2007.

L’altre dia parlàvem de que George Gerswhin va incorporar botzines de cotxes en el seu poema simfònic Un americà a París. I parlant de clàxons, botzines i altres artilugis sonors, coneixeu els germans Marx?… Recordeu el que feia de mut i que tocaba una botzina en els moments més inpensats?… Sabieu que es deia Adolph i que li van posar el motiu de “Harpo” perquè tocava l’arpa?

Continue Reading →

Dia europeu sense cotxes

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 22/09/2007. Revisat i ampliat el 04/07/2008.

Des del 1999, a Catalunya celebrem el Dia europeu sense cotxes. Aquesta és una iniciativa per promoure l’ús del transport públic i els mitjans de transport alternatius i contribuir a millorar la qualitat de l’aire.

La campanya també va adreçada a conscienciar-nos sobre la contaminació acústica i els seus efectes en la nostra salud.

Però si no s’haguessin inventat els cotxes i no formessin part de la nostra quotidianitat, de ben segur que el poema simfònic titulat Un americà a París (1928) del compositor nord-americà George Gershwin sonaria molt diferent.

Continue Reading →

30 anys de la mort de la soprano Maria Callas

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 16/09/2007. Revisat el 04/07/2007.

Avui 16 de setembre es commemora el 30è aniversari de la mort de la soprano Maria Callas.

+ info: biografia i font de la imatge

Continue Reading →

El pianista del gueto de Varsòvia

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 14/09/2007. Revisat i ampliat el 04/07/2008.

Els qui no hàgiu vist al cinema la pel·lícula “El pianista” (2002) del director Roman Polanski, diumenge tindreu l’oportunitat de fer-ho per televisió. No us la perdeu! És una adaptació del testimoni d’un dels supervivents de l’holocaust nazi, Wladyslaw Szpilman, un pianista polonès de família jueva. A la banda sonora de la pel·lícula escoltareu algunes de les obres del compositor i pianista polonès Frederic Chopin.

La pel·lícula “El pianista” (2002) està basada en les memòries del pianista jueu polonès Wladyslaw Szpilman, publicades l’any 1946 amb el títol “El pianista del gueto de Varsòvia”.

Continue Reading →

Música de pel·lícula

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 14/09/2007. Revisat i ampliat el 04/07/2008.


Aquest cap de setmana a TVE es programen dues pel·lícules sobre un malahurat episodi de la història d’Europa: l’ocupació nazi i la persecució i extermini de jueus. “El cònsul Perlasca” (2002) d’Alberto Negrin la podrem veure divendres i “El pianista” (2002) de Roman Polanski, diumenge. Ambdues pel·lícules estan basades en fets reals i en les respectives novel·les que van donar lloc: “La banalitat del bé” d’Enrico Deaglio i “El pianista del gueto de Varsòvia” de Wladyslaw Szpilman.

A “El cònsul Perlasca” s’utilitza música original d’Ennio Morricone i a “El pianista” s’utilitza música adaptada del pianista i compositor polonès del Romanticisme, Frederic Chopin.

Continue Reading →

Tous les matins du monde

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 27/05/2007El proper 30 de maig, a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona podrem escoltar obres del barroc francès que van servir de BSO (banda sonoroa original) de la pel·lícula Tous les matins du Monde. Serà una bona ocasió per veure i escoltar en directe instruments com la viola de gamba, el clavecí i la tiorba, en un conjunt instrumental dirigit per Jordi Savall.

Continue Reading →

Dia internacional de la dansa

Article publicat per Marta Orts Alís el 29/04/2007 al bloc <http://jvv-musica.bloc.cat/>  i posteriorment al <http://blocs.xtec.cat/musicarts>, el 29/04/2008.

El 1982, el Comitè de l’Institut Internacional del Teatre de la UNESCO va instaurar el dia 29 d’abril com el Dia Internacional de la Dansa, en commemoració del naixement del coreògraf francès Jean-Georges Noverre (1727-1810).

Continue Reading →

Ray Charles

ÁLVAREZ, Juan Luis. “Ray Charles. la intensa biografía del padre  del soul llega al cine con Ray“. Magazine La Vanguardia, 30/01/2005. P. 16

“Nunca han estado tan de moda. Las películas basadas en celebridades com aura legendaria y lado oscuro generan expectación y buenos dividendos. (…). Llega la del padre del soul: “Ray”. Después de 15 años intentándolo, el director Taylor Hackford -Oficial y caballero (1982)- no se iba a dejar nada en el tintero a la hora de contar la procelosa vida de Ray Charles. El legendario músico nació en el sur de Estados Unidos durante la Depresión, en una familia pobre que no pudo evitar que a los 5 años el glaucoma le dejara ciego, pero sí logró que se educara en una escuela especial. De ella salió para enfrentarse a un país en el que los negros aún eran segregados, y su ceguera no era precisamente una ayuda. Nunca usó bastón ni perro lazarillo, pero poco después de que el mundo se rindiera ante su talento -a mediados de los cincuenta-, buscó uns “muletas” para la vida mucho más difíciles de abandonar. Sus adicciones a la heroína y al sexo acabaron con relaciones y matrimonios, pero nunca, en 50 años de carrera, le impidieron llegar puntual a los 2.000 conciertos que ofreció. Bautizado “el Genio”, canciones como “Unchain my heart” o “Georgia of my mind” fomentaron un mito bien sustentado: ganó 12 premios Grammy y grabó 75 álbumes. El último, poco antes de morir -el verano pasado-, junto a artistas de la talla de Diana Krall o Elton John. Un trabajo que lleva meses entre los más vendidos del mundo y que, junto al filme sobre su vida y su banda sonora, han demostrado que Charles sigue siendo un mito. Así lo ha interpretado Jamie Foxx, su rostro cinematogràfico, convertido en actor de moda y capaz de pasar 14 horas al día ciego gracias a unes lentillas especials, en el rodaje, para dar más verosimilitud al personaje que le ha hecho ganar, por ahora, un Globo de Oro. Y lo que vendrá.”

AUDICIONS

  • Àudio (2’49″) “Unchain my heart”
  • Àudio (3’52″) “Georgia of my mind”

 

s/a. “Ray, la biografia de l’inventor del soul”. Què fem? La Vanguardia. 28/01-3/02 de 2005, p. 20

Ray (2004), de Taylor Hackford (dir). Drama

“Hi ha dues poderoses raons per anar veure Ray: la interpretació de Jamie Foxx (justament nominada a l’Oscar d’enguany) i la música de Ray Charles. Aquest compositor, cantant i pianista va inventar-se el soul, la banda sonora de la comunitat afroamericana de la segona meitat del segle XX. Escoltar els seus clàssics és sempre un plaer, i més si es transmeten amb la intensitat i convicció de Foxx, que interpreta el músic amb un mimetisme esfereïdorament realista. Foxx fa playback, pero certament sembla que les notes li surtin de l’ànima. L’actor (…) va treballar durant la preproducció al costat del mateix Charles, i sens dubte es va encomanar de la seva vitalitat i geni creatiu.

El film repassa la trajectòria vital i artística del Ray Charles, marcat per la ceguesa, els records traumàtics de la infància, l’esperit de superació , una agitada vida sentimental i un viatge d’anada i tornada a l’infern de la drogodependència. Un biopic típic. (…) A la pel·lícula es mostra més la història d’un mite que l’anàlisi de la seva personalitat. (…)

ESCENES DE LA PEL·LÍCULA

Infància

Vida personal i professional

  • Context (3’27″) de la cançó: “Hit the road, Jack”. Subtitulat en castellà

Vida professional

  1. Audició (2’49″). Subtitulat en anglès
  2. Actuació: “What’d I Say” (3’10″). En anglès