Category Archives: Cinema

Nit de campanes

Nit de campanes. Concert dels campanals del Barri Vell de Girona.
Girona, 11 de maig dels 2016, dins de la setmana: Girona, temps de flors.

de Llorenç Barber (compositor) i Montserrat Palacios (direcció artística), amb la col·laboració del  Conservatori de Música Isaac Albéniz

(Extret del tríptic informatiu)

“Donar vida a la nit. A la nit de la memòria. La Quotidiana, la gran Beneta o el Bombo, la Dominical, la Maria Assumpta, la Capitular, són signa (com deien els antics) que activen i mosseguen diverses parcel·les de la nostra memòria, parcel·les de vigília, de reunió, de pietas, de festa, de reposat tempus fugit.

Música arcaica, de fúria sònica d’aquest retrobar les campanes subratlla i l’articulació mítica de l’escolta amb la força dels seus contundents cops de maça.

Música fronterera, aquest so de campanes en la nit de Girona és un marcar espais, ressons i marges.

Música d’irregular plurifocalitat que ens convida a un arriscat recórrer insegurs camins per gaudir-la, ja que aquesta música no és mai un còmode i paralitzant instal·lar-se davant d’un tot (opus conclusum) sinó, al contrari, un intuir, olorar i rastrejar frecs dondons al vent.

Sons que fabulen, és aquesta una música a cavall entre el paisatge de velles places i carrerons i el més íntim. Música pública, el sonar de campanes postula un genuí i sonat canvi d’alè: tots o ningú.

Música al cap i a la fi que ens demora entre el(s) altre(s) obrint-nos a la fascinació auràtica del quasisilenci, dels ressons, dels ecos i els memorables no-res

LLORENÇ BARBER, músic

Situació dels campanars


Plànol de Girona amb la situació dels campanars:

  1. Basílica de Sant Feliu
  2. Catedral
  3. Sant Lluc
  4. Església Filles de Sant Josep
  5. Església del Carme
  6. Ajuntament
  7. Església del Sagrat Cor
  8. Generalitat de Catalunya
  9. Església del Mercadal

Consells per escoltar el concert

  • Recomanem silenci. D’aquesta manera tots podrem gaudir del concert.
  • És millor no situar-se sota els campanars. L’audició serà més satisfactòria si us situeu en llocs equidistants als punts sonors. És preferible, també, emplaçar-se a espais oberts o enlairats. En aquest sentit, les muralles poden ser un lloc idoni. Fixeu-vos en la direcció del vent.
  • Moveu-vos i deixeu-vos portar. Aquest pot ser un bon suggeriment per participar en l’acte.
  • EL Barri Vell s’engalanarà per a l’ocasió. Si us desplaceu al llarg del concert, podreu descobrir-hi espais únics.
  • El concert, per les seves característiques, es pot sentir de manera diferents. A cada punt que us situeu canviarà la vostra percepció.

Els autors

Llorenç Barber

Introductor a Espanya del minimalisme, de la free improvisation, o de les músiques contextuals, els seus ciutadans CONCERTS DE CAMPANES, Maumàquias, De SOl a Sol, o els festius i molt valencians concerts/multitud amb BANDES, etc., l’assenyalen com a autèntic especialista de l’ART PÚBLIC SONOR.

Paral·lelament, conferències, cursos, tallers, articles i llibres donen a la seva tasca artística una dimensió pedagògica amb ressonàncies ben útils, urgents i pràctiques.

Montserrat Palacios

Cantant i etnomusicòloga, des de l’any 2000 treballa com a directora artística als ciutadans CONCERTS DE CAMPANES de Llorenç Barber. Ha escrit diversos llobres de catalogació de campanes (Buenos Aires, Santo Domingo, Quito), així com un llarg estudi sobre l’ART SONOR.

Com a canant, els seus concerts a Praga, Berlín, París, Madrid o Mèxic DF mostren com la sorprenent varietat de les seves emissions vocals es fan acompanyar d’objectes o sons com el vapor xiulant de teteres, el frec de peixeres de cristall, o el vell casolà motor de màquines de cosir. De fet, són la màquina de cosir i el seu remorós motor els que han esdevingut instruments acompanyat (singer i Singer) habitual del seu cant.

Què n’ha dit la premsa?

  • FANALS, Laura. “Nit de flors i campanes a Girona”. Diari de Girona i Empordà, 12/05/2016 Article complet

(…) Els repics procedents de la Catedral, Sant Feliu, Sant Lluc, les Filles de Sant Josep, la Mare de Déu del Carme, el Sagrat Cor, el Mercadal, l’Ajuntament i la Generalitat es van poder sentir des d’un quart de dotze fins a mitjanit. La pluja, que l’any 1993 va acompanyar l’anterior concert de campanes celebrat a Girona, aquest cop no va fer acte de presència.

Una vintena d’estudiants de música, liderats per sis professors del Conservatori, van ser els encarregats de fer sonar les campanes al so de la partitura composta pel campanòleg Llorenç Barber, que va dirigir el concert juntament amb Montserrat Palacios.  (…)

«Pot semblar un instrument fàcil de tocar, però en realitat es necessita tècnica: has de tocar amb el batall al punt més gruixut de la campana i fer que soni amb tocs secs», va explicar ahir en Blai Ciurana, un dels voluntaris que va participar en el repic; en el seu cas, dirigint els tocs de l’Ajuntament. Ciurana, que és un apassionat de l’instrument i ha elaborat un inventari de campanes de la Selva i el Gironès, es va mostrar molt il·lusionat de poder participar en el concert perquè, segons va explicar, és un instrument «públic», que tothom pot sentir quan repica. En aquest sentit, va defensar que les campanes formen part del patrimoni històric de la ciutat i va recordar que els quarts i les hores sonen de nit des de fa molts anys. (…).  Els repics d’unes i altres campanes es van combinar, dialogar i complementar per embolcallar tot el Barri Vell amb el seu so (…)

  • “Girona retruny amb el concert de campanes”. TVGIrona, 12/05/2016. Vídeo ( ). Intervé Josep Quintana, membre de l’Associació de Veïns del Barri Vell i antic professor i director de l’Institut Jaume Vicens Vives (Girona).

Com sonen les campanes de Girona?

  • Vídeo (15:23). Llorenç Barber dirigint des de la Catedral, el Concert de Campanes del juliol de 2013.
  • Vídeo. Títols de crèdit de la pel·lícula ¿Por quién doblan las campanas? (For Whom the Bell Tolls). El títol de la novel·la (1940) i la pel·lícula (1943) d’Ernest Hemingway, ambientada en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), correspon a un vers d’un poema de John Donne (1572-1631), que pertany al recull Devociones para ocasiones emergentes (1624)

¿Quién no echa una mirada al sol cuando atardece?
¿Quién quita sus ojos del cometa cuando estalla?
¿Quién no presta oídos a una campana cuando por alguna muerte tañe?
¿Quién puede desoír esa campana cuya música lo traslada fuera de este mundo?
Ningún hombre es una isla entera por sí mismo.
Cada hombre es una pieza del continente, una parte del todo.
Si el mar se lleva una porción de tierra, toda Europa queda disminuida,
Como si se tratara de un legendario monte, o de la casa solariega de uno de tus amigos o la tuya propia.
Ninguna persona es una isla; la muerte de cualquiera me afecta porque me encuentro unido a toda la humanidad;
Por eso, nunca preguntes por quién doblan las campanas;
doblan por ti.

GERSHWIN. Un americà a París

1928: poema simfònic de G. Gershwin per LA PhilHarmonic, Gustavo Dudamel (dir), 2014.

  • Escena 1 (0.01-3.13). Primer contacte amb la ciutat de París: els carrers principals, els bistrot, els barris emblemàtics de la ciutat (Montmartre, Pîgalle…). els parcs i jardins (Tuileries), els monuments…
    • (3.14-4.36)
    • 4.37-5.57)
    • (5.58-7.41)
  • Escena 2 (7.42- 13.10). Nostàgia del seu país: tema de blues. Comença amb eun solo de trompeta, amb els saxos com a contrapunt tímbric, acompanyat de les seccions de corda i percussions.
  • Escena 3 (13.10-15.55 ). Balls de moda: xarleston, ragtime i swing. S’inicia el amb solo de trompeta.
    • (15.56-16.30).
  • Escena 4 (16.30-18.47). Comiat de París. El clarinet inicia la reexposició del tema principal de l’obra.

1951: pel·lícula de Vincenn Minelli (dir) protagonitzada pel ballarí i coreògraf Gene Kelly. Final

DOCUMENTACIÓ

PALACIOS, F. “Un americano en París”. Conciertos escolares. Fundación Caja Madrid 2003-2004 [PDF]

SUSTERSIC, G. “Coreografía cinematográfica: Un amerciano en París”. El espectador imaginario, a http://www.elespectadorimaginario.com/coreografia-cinematografica-un-americano-en-paris/

Nadal de pel·lícula

Text i fotos: Marta Orts

Ahir 16/12/2011, la Girona Banda Band (GBB), dirigida per Sam Atencia, va oferir un concert al Teatre Ignasi Bonnín del nostre Institut Jaume Vicens Vives (JVV).

Continue Reading →

Delusion

A R. Weis, artista de Sound Art, perquè em va fer descobrir Laurie Anderson qui, com ell, experimenta amb els sons i amb la conjunció i la intersecció dels llenguatges a través dels recursos de les noves tecnologies.

Assistir a l’espectacle multimèdia Delusion: a new solo opera de l’artista nord-americana Laurie Anderson ha estat una experiència vital. Violinista, pianista, rondallaire; música i escriptora; filòsofa i comunicadora, Anderson ha ofert un espectacle que ha entusiasmat el públic.

Continue Reading →

Les mans com a llenguatge*

En la seva pel·lícula “Encuentros en la tercera fase” (1977), el director Steven Spielberg va deixar clar que les mans podien ser un llenguatge alternatiu a les paraules.+info: veieu l’escena (al final del track)

Continue Reading →

María y yo

En el marc dels actes relacionats amb el Dia Mundial de l’Autisme (2 d’abril), a Girona, el divendres 25 de març es va projectar a l’Auditori de la Caixa la pel·lícula “María y yo” (2010), un documental de Félix Fernàndez de Castro basat en el còmic del mateix títol del dibuixant Miguel Gallardo. + info: trailer i fitxa tècnica de la pel·lícula.L’acte va culminar amb un sorteig benèfic entre els assistents del quadre “El naixement de l’autisme” de Joana Burset.

Continue Reading →

La força de l’equip

  

Davant de catàstrofes com la que malauradament està vivint aquest moments el Japó, observem que en les tasques des rescat de les víctimes és imprescindible el treball en equip; també ho és per socórrer i atendre els ferits i els supervivents.

Continue Reading →

El valor de l’amistat

En aquestes diades nadalenques penso que és un moment immillorable per reflexionar sobre el valor de les coses que tenim i les que no tenim, i de donar importància a aquelles que realment en tenen. L’amistat n’és una d’elles. I si no, què me’n dieu d’aquest vídeo?

“Zeus i Roxanne” (1997), amb música de Vangelis

  

Continue Reading →

Girona Banda Band

Ahir divendres 17 de desembre, en el nostre institut Jaume Vicens Vives (Girona) hem gaudit d’una iniciativa de la Girona Banda Band (bé, suposo que gràcies a l’impuls d’un dels seus membres…): començar a celebrar el Nadal amb música!!!

Continue Reading →

Fragile*

  El curtmetratge (3′) Fragile, protagonitzat per Quim Noguera, es va idear, enregistrar i produïr en només 72 hores. Això inclou la realització del guió, la posada en escena, la filmació en sí, la composició de la música… És una magnífica mostra de treball en equip!  

Continue Reading →