Author Archives: Marta Orts I Alís

ENDE, Michael. La historia interminable

ENDE, Michael. La historia interminable. Alfaguara juvenil. Madrid: Santillana, 2014

Fuera hacía una mañana fría y gris de noviembre. y llovia a cántaros. Las gotas correteaban por el cristal y sobre las adornadas letras. Lo único que podía verse por la puerta era una pared manchada de lluvia, al otro lado de la calle.

La puerta se abrió de pronto con tal violencia que un pequeño racimo de campanillas de latón que colgaba sobre ella, asustado, se puso a repiquetear, sin poder tranquilizarse en un buen rato.

El causante del alboroto era un muchacho (…) de unos diez u once años (…) Ante él tenía una habitación larga y estrecha, que se pendría al fondo en la penumbra. En las paredes había estantes que llegaban hasta el techo, abarrotados de libros de todo tipo y tamaño..(p. 7)

Nit de campanes

Nit de campanes. Concert dels campanals del Barri Vell de Girona.
Girona, 11 de maig dels 2016, dins de la setmana: Girona, temps de flors.

de Llorenç Barber (compositor) i Montserrat Palacios (direcció artística), amb la col·laboració del  Conservatori de Música Isaac Albéniz

(Extret del tríptic informatiu)

“Donar vida a la nit. A la nit de la memòria. La Quotidiana, la gran Beneta o el Bombo, la Dominical, la Maria Assumpta, la Capitular, són signa (com deien els antics) que activen i mosseguen diverses parcel·les de la nostra memòria, parcel·les de vigília, de reunió, de pietas, de festa, de reposat tempus fugit.

Música arcaica, de fúria sònica d’aquest retrobar les campanes subratlla i l’articulació mítica de l’escolta amb la força dels seus contundents cops de maça.

Música fronterera, aquest so de campanes en la nit de Girona és un marcar espais, ressons i marges.

Música d’irregular plurifocalitat que ens convida a un arriscat recórrer insegurs camins per gaudir-la, ja que aquesta música no és mai un còmode i paralitzant instal·lar-se davant d’un tot (opus conclusum) sinó, al contrari, un intuir, olorar i rastrejar frecs dondons al vent.

Sons que fabulen, és aquesta una música a cavall entre el paisatge de velles places i carrerons i el més íntim. Música pública, el sonar de campanes postula un genuí i sonat canvi d’alè: tots o ningú.

Música al cap i a la fi que ens demora entre el(s) altre(s) obrint-nos a la fascinació auràtica del quasisilenci, dels ressons, dels ecos i els memorables no-res

LLORENÇ BARBER, músic

Situació dels campanars


Plànol de Girona amb la situació dels campanars:

  1. Basílica de Sant Feliu
  2. Catedral
  3. Sant Lluc
  4. Església Filles de Sant Josep
  5. Església del Carme
  6. Ajuntament
  7. Església del Sagrat Cor
  8. Generalitat de Catalunya
  9. Església del Mercadal

Consells per escoltar el concert

  • Recomanem silenci. D’aquesta manera tots podrem gaudir del concert.
  • És millor no situar-se sota els campanars. L’audició serà més satisfactòria si us situeu en llocs equidistants als punts sonors. És preferible, també, emplaçar-se a espais oberts o enlairats. En aquest sentit, les muralles poden ser un lloc idoni. Fixeu-vos en la direcció del vent.
  • Moveu-vos i deixeu-vos portar. Aquest pot ser un bon suggeriment per participar en l’acte.
  • EL Barri Vell s’engalanarà per a l’ocasió. Si us desplaceu al llarg del concert, podreu descobrir-hi espais únics.
  • El concert, per les seves característiques, es pot sentir de manera diferents. A cada punt que us situeu canviarà la vostra percepció.

Els autors

Llorenç Barber

Introductor a Espanya del minimalisme, de la free improvisation, o de les músiques contextuals, els seus ciutadans CONCERTS DE CAMPANES, Maumàquias, De SOl a Sol, o els festius i molt valencians concerts/multitud amb BANDES, etc., l’assenyalen com a autèntic especialista de l’ART PÚBLIC SONOR.

Paral·lelament, conferències, cursos, tallers, articles i llibres donen a la seva tasca artística una dimensió pedagògica amb ressonàncies ben útils, urgents i pràctiques.

Montserrat Palacios

Cantant i etnomusicòloga, des de l’any 2000 treballa com a directora artística als ciutadans CONCERTS DE CAMPANES de Llorenç Barber. Ha escrit diversos llobres de catalogació de campanes (Buenos Aires, Santo Domingo, Quito), així com un llarg estudi sobre l’ART SONOR.

Com a canant, els seus concerts a Praga, Berlín, París, Madrid o Mèxic DF mostren com la sorprenent varietat de les seves emissions vocals es fan acompanyar d’objectes o sons com el vapor xiulant de teteres, el frec de peixeres de cristall, o el vell casolà motor de màquines de cosir. De fet, són la màquina de cosir i el seu remorós motor els que han esdevingut instruments acompanyat (singer i Singer) habitual del seu cant.

Què n’ha dit la premsa?

  • FANALS, Laura. “Nit de flors i campanes a Girona”. Diari de Girona i Empordà, 12/05/2016 Article complet

(…) Els repics procedents de la Catedral, Sant Feliu, Sant Lluc, les Filles de Sant Josep, la Mare de Déu del Carme, el Sagrat Cor, el Mercadal, l’Ajuntament i la Generalitat es van poder sentir des d’un quart de dotze fins a mitjanit. La pluja, que l’any 1993 va acompanyar l’anterior concert de campanes celebrat a Girona, aquest cop no va fer acte de presència.

Una vintena d’estudiants de música, liderats per sis professors del Conservatori, van ser els encarregats de fer sonar les campanes al so de la partitura composta pel campanòleg Llorenç Barber, que va dirigir el concert juntament amb Montserrat Palacios.  (…)

«Pot semblar un instrument fàcil de tocar, però en realitat es necessita tècnica: has de tocar amb el batall al punt més gruixut de la campana i fer que soni amb tocs secs», va explicar ahir en Blai Ciurana, un dels voluntaris que va participar en el repic; en el seu cas, dirigint els tocs de l’Ajuntament. Ciurana, que és un apassionat de l’instrument i ha elaborat un inventari de campanes de la Selva i el Gironès, es va mostrar molt il·lusionat de poder participar en el concert perquè, segons va explicar, és un instrument «públic», que tothom pot sentir quan repica. En aquest sentit, va defensar que les campanes formen part del patrimoni històric de la ciutat i va recordar que els quarts i les hores sonen de nit des de fa molts anys. (…).  Els repics d’unes i altres campanes es van combinar, dialogar i complementar per embolcallar tot el Barri Vell amb el seu so (…)

  • “Girona retruny amb el concert de campanes”. TVGIrona, 12/05/2016. Vídeo ( ). Intervé Josep Quintana, membre de l’Associació de Veïns del Barri Vell i antic professor i director de l’Institut Jaume Vicens Vives (Girona).

Com sonen les campanes de Girona?

  • Vídeo (15:23). Llorenç Barber dirigint des de la Catedral, el Concert de Campanes del juliol de 2013.
  • Vídeo. Títols de crèdit de la pel·lícula ¿Por quién doblan las campanas? (For Whom the Bell Tolls). El títol de la novel·la (1940) i la pel·lícula (1943) d’Ernest Hemingway, ambientada en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), correspon a un vers d’un poema de John Donne (1572-1631), que pertany al recull Devociones para ocasiones emergentes (1624)

¿Quién no echa una mirada al sol cuando atardece?
¿Quién quita sus ojos del cometa cuando estalla?
¿Quién no presta oídos a una campana cuando por alguna muerte tañe?
¿Quién puede desoír esa campana cuya música lo traslada fuera de este mundo?
Ningún hombre es una isla entera por sí mismo.
Cada hombre es una pieza del continente, una parte del todo.
Si el mar se lleva una porción de tierra, toda Europa queda disminuida,
Como si se tratara de un legendario monte, o de la casa solariega de uno de tus amigos o la tuya propia.
Ninguna persona es una isla; la muerte de cualquiera me afecta porque me encuentro unido a toda la humanidad;
Por eso, nunca preguntes por quién doblan las campanas;
doblan por ti.

GERSHWIN. Un americà a París

1928: poema simfònic de G. Gershwin per LA PhilHarmonic, Gustavo Dudamel (dir), 2014.

  • Escena 1 (0.01-3.13). Primer contacte amb la ciutat de París: els carrers principals, els bistrot, els barris emblemàtics de la ciutat (Montmartre, Pîgalle…). els parcs i jardins (Tuileries), els monuments…
    • (3.14-4.36)
    • 4.37-5.57)
    • (5.58-7.41)
  • Escena 2 (7.42- 13.10). Nostàgia del seu país: tema de blues. Comença amb eun solo de trompeta, amb els saxos com a contrapunt tímbric, acompanyat de les seccions de corda i percussions.
  • Escena 3 (13.10-15.55 ). Balls de moda: xarleston, ragtime i swing. S’inicia el amb solo de trompeta.
    • (15.56-16.30).
  • Escena 4 (16.30-18.47). Comiat de París. El clarinet inicia la reexposició del tema principal de l’obra.

1951: pel·lícula de Vincenn Minelli (dir) protagonitzada pel ballarí i coreògraf Gene Kelly. Final

DOCUMENTACIÓ

PALACIOS, F. “Un americano en París”. Conciertos escolares. Fundación Caja Madrid 2003-2004 [PDF]

SUSTERSIC, G. “Coreografía cinematográfica: Un amerciano en París”. El espectador imaginario, a http://www.elespectadorimaginario.com/coreografia-cinematografica-un-americano-en-paris/

KETELBEY. En un mercat persa

En un mercat persa (1920), d’Albert Ketelbey (Anglaterra, 1875-1959)

  1. Versió per a orquestra (5′ 51″): audició amb imatges que presenten els diferents personatges que apareixen.
  2. Versió per a orquestra (7′ 23″): audició comentada
  3. Versió de Jazz de l’Acker Bilk Band en un enregistrament de 1962
  4. Versió per a conjunt instrumental d’harmòniques i percussions (7′ 34″)
  5. Partitura per a flauta (2/4 i signes de repetició).
  6. +info: sobre l’autor i l’obra
  7. +info (1′ 27″): fragment inicial de la pel·lícula Esther, reina de Pèrsia.
  8. +info (12′): documental sobre Pèrsia.

EXERCICIS I ACTIVITATS

  1. Copia la partitura del tema del mendicants a la teva llibreta.
  2. Aprèn a tocar la melodia del tema dels mendicats amb la flauta.
  3. Compara l’audició de les versions musicals i fes-ne el teu comentari. Fixa’t en els instruments que s’utilitzen i el tempo* en què s’executa cadascuna.
  4. Compara el mercat i els personatges de la pel·lícula Esther amb els que descriu Albert Kételbey en la seva obra En un mercat persa.
  5. Fes un resum del documental sobre Pèrsia.
  6. Compara la història real (documental sobre Pèrsia), la pel·lícula Esther i l’obra d’Albert Ketelbey, “En un mercat persa”. Fixa’t en on transcórre la història (lloc i època) i els personatges.

STRAUSS. Till Eulenpiegel, op. 28

Till Eulenspiegel’s lustige Streiche, nach alter Schelmenweise, in Rondeauform (1895) és un poema simfònic en forma de rondó basat en aquest personatge de la tradició alemanya.

Moneda acunyada amb motiu del seu 500è aniversari

Till Eulenspiegel, d’eulen (òliba o mussol) i spiegel (mirall), és el sobrenom (“Mirall de les òlibes”) que es donà a Till, un personatge que provablement va existir en el s. XIV. Les seves aventures -reals o atribuïdes- van passar de la tradició oral a l’escrita quan el 1500 se’n va fer la primera versió impresa.

El centre del poble de Mölln (Alemanya), ciutat on es creu que va morir Till Eulenspiegel a causa de la Peste Negra.

Àudioguia

A partir d’aquest vídeo.

00:25 (0:01) Introducció

SECCIÓ DE CORDA. L’inici de l’obra pren el caràcter rondallístic: “Hi havia una vegada…”, de manera que Strauss ens indica que es tracta d’una obra de gènere programàtic. CLARINET

00:45 (00:17) Presentació del tema o descripció de Till

A1 A2 TROMPA – A3 OBOÈS – A4 CLARINET – A5 FAGOT – CORDA – CLARINET
El compositor repeteix cinc vegades el tema que correspon a Till. Això ens dóna una idea del caràcter camaleònic del personatge.

  • T1 i T2. Les dues primeres repeticions del tema són gairebé idèntiques. És perquè ens quedi clara la melodia i el ritme que defineixen el tema de Till que s’anirà repetint al llarg de la composició en forma de leitmotiv. Ens suggereix un personatge despreocupat i alegre, alhora que sarcàstic i burlesc. Se’l presenta segur i amb aplom.
  • T3. OBOÈS. La tercera presentació del tema té un timbre diferent i les notes ràpides del final indiquen que és un personatge astut que ha de sortir per cames de les situacions en les que es troba. Les corredisses, doncs, seran un altre element característic de Till. Això ens indica que és un personatge àgil i ràpid.
  • T4. CLARINET. La quarta versió del tema té més tensió i suggereix l’actitud d’atenció i vigilia constant a la què Till ha de mantenir-se per no ser apressat.
  • T5. FAGOT. La darrera versió, el tema té un caràcter més teatral, cosa que indica el vessant camaleònic i enginyós de Till, capaç de representar més d’un personatge, imitant el posant i les maneres d’un o altre, segons les circumstàncies.
  • CORDA
  • CLARINET. El disseny joganer de la darrera melodia de la presentació de Till ens descriu el caràcter del personatge.

01:34 (01:12) Aventura 1. En el mercat

Till camina sigilós entremig de la gent i les parades. A vegades atrapa alguna mercaderia i s’escapuleix ràpidament; d’altres, amb el seu do de paraula, distreu i entabana la venedora mentre li manlleva algun gènere. Quan els mercaders s’adonen que els ha robat, comencen a perseguir-lo i Till ha de córrer i amagar-se perquè no l’atrapin. El cop de PLATS i les CARRAQUES marquen l’inici de la persecució. En no veure’s descobert, Till es mofa dels seus perseguidors que passen de llarg del seu amagatall. Aprofita el seu avantatge per preparar una estratègia que li permeti sortir-se’n.

04:14 (03:55) Aventura 2. Prèdica

Till es disfressa de sacerdot i surt amb pas cerimoniós. Tot i haver-se camuflat, el motiu del CLARINET ens recorda la veritable personalitat de l’impostor. Per això, immers en el seu paper, utilitza un to amable i bones paraules per fer prèdiques moralitzants a l’auditori. Però en entreveure els seus perseguidors que no deixen de buscar-lo, Till pressent l’amenaça i no se sent segur. Strauss ho explica amb el timbre de les TROMPETES AMB SORDINA. De nou, el CLARINET i després l’OBOÈ, ens presenten un Till que no es dóna per vençut i prepara una nova estratègia.

05:58 (05:46) Aventura 3. El joc de la seducció

Till intenta seduir una noia però ell mateix cau en el seu engany i s’acaba enamorant. El seu és un sentiment apassionat i no suporta que ella el rebutgi. Aleshores se sent ofès i clama venjança. L’ennuig li dura poca estona i torna a pensar-ne una de nova.

07:10 (06:59) Aventura 4. Entabanant nobles cavallers

Apareixen uns nobles cavallers en escena. Till es mofa del posat solemne i seriós, i s’afegeix a la seva conversa. La seva seguretat, aplom i presència, juntament amb el seu discurs, fan que prengui protagonisme i que s’imposi als seus interlocutors, als qui acaba entabanant.

08:46 (08:31) Passatge de transició

Till es cansa del seu paper de persona respectable i seriosa. Està content del tipus de vida que porta, lliure i despreocupat, sense lligams i aspiracions que vagin més enllà de gaudir del moment. Pressent que alguna cosa no va bé, però fa com si no res.

09:59 (09:40) REEXPOSICIÓ

Tornem a sentir temes de l’exposició. Till se sent victoriós perquè ha aconseguit sortir-se’n dels embolics on s’ha ficat. Les seves aventures s’han explicat arreu i és el que l’ha fet un personatge conegut. Se sent satisfet. A vegades, però, intueix que hi ha alguna cosa que l’amenaça i no el permet acabar de sentir-se segur del què fa.

12:29 (12:08) Captura de Till

El redoble de la CAIXA suggereix la captura. L’actitud dels jutges i del botxí contrasten amb la de Till qui, amb la soga al coll, encara gosa expressar-se en to burleta. No s’apenedeix ni tampoc assumeix els càrrecs que l’imputen. Finalment, Till és condemnat a morir en el patíbul. Penjat de la corda, és com si es resistís a abandonar-se al destí.

14:24 (14:00) EPÍLEG

Després d’un silencia de dóna dramatisme a l’escena, la música té un caràcter nostàlgic, com de record. No hem d’oblidar que aquesta composició és un poema simfònic basat en històries de tradició oral. De sobte, de nou l’alegria que caracteritza Till, un personatge que perviu en la memòria col·lectiva del poble alemany i que s’ha estès arreu gràcies.

Anàlisi del tema

Analitza la partitura del tema de Till:

  1. Elements rítmics: compàs, número de compassos, figures rítmiques, signes de perllongació…
  2. Elements melòdics: notes, armadura, alteracions accidentals, àmbit,
  3. Elements de dinàmica: canvis sobtats d’intensitat, canvis graduals d’intensitat, indicació de tempo…
  4. Elements d’interpretació: picat, legato, apoiatura…

Fonts documentals

LEWIS. Les cròniques de Nàrnia. El nebot del mag

LEWIS, C. S. Les cròniques de Nàrnia. El nebot del mag. Barcelona: Estrella Polar, 2014

Capítol 9: La fundació de Nàrnia

El lleó es passejava amunt i avall per la terra deserta, tot entonant la nova cançó. Era molt més dolça i més cadenciosa que el càntic amb què havia invocat els estels i el sol; era una música suau com un murmuri. I mentre ell caminava i cantava, la vall s’anava tornant verda per l’herba que hi creixia. S’estenia des d’on s’estava el lleó com un estany. Muntava pels vessants dels pujols com una onada. Al cap d’uns minuts, s’escampava per les faldes de les muntanyes distants, tot fent que aquell món novell fos cada vegada més plaent. Ara se sentia que aquell ventijol esbullava l’herba. (p. 143)

Tota l’estona el lleó entonava la cançó i continuava passejant sense parar amunt i avall. (…) La Polly trobava la cançó cada vegada més interessant, perquè considerava que començava de veure la relació entre la música i les coses que s’esdevenien.  Quan va brotar una filera d’avets de color verd fosc en una serralada a gairebé un centenar de metres de distància, va tenir la impressió que estaven vinculats amb una sèrie de prolongades notes agudes que el lleó havia entonat un segon abans. I quan la fera va engegar un enfilall de notes més agudes, no es va sorprendre de veure apraèixer sobtadament primaveres grogues per tot arreu. Aií, amb una emoció indescriptible, estigué contemplant segura que totes les coses sorgien (com deia ella) “del cap del lleó”. Quan escoltàveu la seva cançó sentíeu les coses que imaginava; quan miràveu al vostre voltant, les vèieu materialitzar-se. (p. 146-147)

KINNEY. En Rodrick mana

KINNEY, Jeff. En Rodrick mana, vol. 2, col. Diari del Greg (9 volums). Barcelona: Estrella Polar.

ARGUMENT. Rodrick, el germà del protagonista (Gregory, Greg), toca la bateria en un grup: “Bolkers kagats”.

FRAGMENT SELECCIONAT

Exctret de: En Rodrick mana, vol 3 de la col·lecció “Diari del Greg” (p. 13, 26-27)

I sobre no em deixava seure al davant. Deia que el clor faria malbé el seient, tot i que la seva camioneta té com a mínim quinze anys. En realitat, la camioneta del Rodrick no té seients al darrera. Per això m’havia de ficar allí, enmig de tot el material del grup. I cada vegada que la camioneta s’aturava, jo havia de resar perquè no em caigués la bateria del Rodrick al cap. (…)

La mare ha decidit que en Rodrick em reculli després de l’escola, igual que com feia després dels entrenaments de la piscina. M’imagino que no va aprendre res de l’altra experiència però jo si. Per això, quan m’ha recollit avui, li he demanat que anés tranquil amb els frens. En Rodrick ha dit “OK”, però ha fet una volta immensa per trobar totes les estúpides esquenes d’ase que limiten la velocitat.

RUSSELL. KFT! Ha nascut una friqui del pop

RUSSELL, Rachel Renée. KFT! Ha nascut una friqui del pop. Col. Diari d’una penjada, vol. 3 (7 volums). Barcelona: Estrella Polar. (2011, 1a ed. en català). 2013, 6a ed.

ARGUMENT. Hi ha un concurs de música i la protagonista (Nikki) fa un grup per participar-hi.

Captura - 020215 - 11:01:48

PEACOCK, Shane. L’ull del corb

PEACOCK, Shane. L’ull del corb. Col. El jove Sherlock, vol. 1. Barcelona: Castellnou, 2010

ARGUMENT. La Rosa, mare de Sherlock Holmes, el porta a escoltar una òpera. En sortir es troben un mort i ell comença a investigar. La trama s’embolica i el culpen i el tanquen a la presó. Una noia l’ajuda perquè es creu la seva versió de què és innocent.

FRAGMENT SELECCIONAT (pp. 63, 65-67)

Vol que vagin junts a l’òpera. Hi han anat moltíssimes vegades. La mare l’hi ha dut sempre, que ell recordi. Està comvençut que ja l’hi duia en braços, cap a la part del darrere de la Royal Opera House a Covent Graden, molt a prop de Trafalgar Square. Enmig de les ombres s’esmunyen cap al racó de la Rose, un lloc on el compartiment del carbó dóna al carrer a a través d’una reixeta. Allí es poden asseure a la gatzoneta i escoltar la música com si fossin dins el recinte. Mentre el noi escolta, ella li va explicant la història de cada òpera (…).

Abans que les grans portes es tanquin darrere l’última distingida parella, la Rose estira el seu fill pel braç i travessen el carrer. S’escapoleixen cap a la banda nord e l’Opera House i s’esmunyen sota una escaleta de ferro forjat situada a la part posterior de l’enorme edifici. L’escaleta mena a una entrada secreta, utilitzada per les estrelles del cant. La porteta fosca està camuflada amb heura, i el compartiment del carbó, amagat sota les escales, ofereix un portell resguardat. És com si estiguessin a primera fila. S’arrauleixen asseguts a terra. (…) La música comença. A ella se li escapa un xiscle. És La garsa lladre. (…) Primer retruny l’obertura amb el redoblar dels tambors, el so d’una execució: l’execució d’una noia. Però la Rosa no diu res. Espera. Llavors, sospira.

“Els violins”. – Parlen -diu sovint- de les tragèdies de la vida. Ella en diu “la terra dels violins”. És on se’n va quan els sent. En Sherlock sap de què parla. Ell també ho pot sentir. Són uns instruments únics. Els violins són tristos: són punyents; diuen la veritat. Quan la melodia és lenta, et fan plorar. Quan és ràpida, t’esperonen, t’empenyen i et llancen al camp de batalla de la vida.

- Para-para-pap-para… Para-pap-para pap-para…

La Rosa taral·leja dolçament, al compàs del remolí de cordes, el so de la garsa que solca el cel com una fletxa, en direcció al seu tresor. La mare va explicant la història, la seva musical i dolça veu per sobre les precioses notes. En Sherlock es pot fer una idea de l’espectacular interior del teatre: l’escenari il·luminat, els pisos de llotges, els luxosos seients de vellut vermell, les magestuoses aranyes de plata. I també es pot imaginar la història. (…) La Rose Holmes mai no en revela el final. El noi sap què passarà, però ella no deixa anar mai una sola paraula per molts cops que escoltin l’òpera. S’arrauleixen en la foscor fins que sona la última nota. Llavors marxen com si fossin lladregots, caminant entre les ombres fins a Bow Street i després, riu avall fins a casa.

Sense prejudicis

Hi ha persones amb unes habilitats innates que manifesten ja des de la infantesa; d’altres ho fan en altres etapes de la vida. Aquestes aptituds poden ser de caràcter físic, artístic o cognitiu. No sempre una persona és habilidosa en tot!

A vegades, però, cal deixar de banda prejudicis socials que ens frenarien a fer públiques aquestes habilitats.

  1. Vídeo. Bebé imitant Beyoncé.
  2. Vídeo. Jonathan, de tres anys, dirigeix el 4t moviment de la 5a simfonia de Beethoven.
  3. Vídeo. Susan Boyle canta al Britain’s Got Talent 2009.
  4. Vídeo. Paddy i Nico ballen al Britain’s Got Talent 2014.

També és cert que hi ha capacitats o habilitats que se’ns poden resistir i que aquesta indisposició inicial pot fer-nos arribar a sentir incopetents o fins i tot, diferents de la majoria. Provablement és perquè genèticament no hi estem predisposats. No cal desanimar-se. Sempre podem aprendre a fer coses si ens ho proposem!

5. Vídeo. Ballant en parella amb una cama i amb crossa.

En qualsevol cas, cal dedicar temps i esforç per treballar i desenvolupar qualsevol destresa o habilitat per tal d’assolir-la, millorar-la i optimitzar-la, no tant per guanyar algun concurs, sinó per la pròpia satisfacció de superar un repte.

ACTITUD

  • GEC. Predisposició apresa culturalment per l’individu segons la qual valora objectes, altres individus, col·lectivitats, grups i institucions.
  • RAE. Postura del cuerpo humano, especialmente cuando es determinada por los movimientos del ánimo, o expresa algo con eficacia. Disposición de ánimo manifestada de algún modo.

APTITUD

  • GEC. Disposició o capacitat natural o adquirida per a fer alguna cosa.
  • RAE. Capacidad para operar competentemente en una determinada actividad. Capacidad y disposición para el buen desempeño o ejercicio de un negocio, de una industria, de un arte, etc.  Suficiencia o idoneidad para obtener y ejercer un empleo o cargo.

ASSAIG – ASSAJAR

  • GEC. Representació, execució, d’una obra teatral, d’un concert, etc, abans de representar-la, d’executar-lo, en públic.
  • RAE. Preparar el montaje y ejecución de un espectáculo antes de ofrecerlo al público.  Hacer la prueba de cualquier otro tipo de actuación, antes de realizarla. Intentar (procurar). Probar a hacer algo para ejecutarlo después más perfectamente o para no extrañarlo.

ENTRENAR -ENTRENAMENT

  • GEC. Conjunt de pràctiques físiques, psíquiques i dietètiques destinades a proporcionar a l’atleta una preparació per a poder efectuar una prova en les millors condicions de rendiment.
  • RAE. Preparar, adiestrar personas o animales, especialmente para la práctica de un deporte.

ESFORÇ

  • GEC. [Esfprçar-se] Desplegar algú la seva força física o moral a vèncer una resistència, a aconseguir quelcom vencent dificultats.
  • RAE. Empleo enérgico del vigor o actividad del ánimo para conseguir algo venciendo dificultades.  Empleo de elementos costosos en la consecución de algún fin.

GENIALITAT – GENI

  • GEC. Aptitud superior de què és dotat un esperit creador, poder altíssim d’invenció i organització.
  • RAE. Capacidad mental extraordinaria para crear o inventar cosas nuevas y admirables.
  • WKP. Un genio es una persona que se destaca de manera paranormal por sus talentos intelectuales, la genialidad se asocia típicamente a logros sin precedente, creativos y originales. El mismo origen de la palabra le ha dado el sentido de «inventor», persona dotada de un talento «fuera de lo común», con una capacidad intelectual extraordinaria.

HÀBIL -HABILIDÓS/HABILIDOSA

  • GEC. Apte per a alguna cosa, capaç, idoni. Llest, capaç de reeixir en allò que es proposa o que fa.
  • RAE. Capaz y dispuesto para cualquier ejercicio, oficio o ministerio. Apto para algo.

PREDISPOSICIÓ – PREDISPOSAR

  • GEC. Condició de predisposat, inclinació prèvia.
  • RAE. Preparar, disponer anticipadamente algo o el ánimo de alguien para un fin determinado.

TALENT – TALENTÓS/TALENTOSA

  • GEC. Especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses (art, mecànica, etc).
  • RAE. Inteligencia (capacidad de entender).  Aptitud (capacidad para el desempeño o ejercicio de una ocupación). Persona inteligente o apta para determinada ocupación.