musicarts

Article de Marta Orts publicat a <http://jvv-musica.bloc.cat> el 22/09/2007. Revisat i ampliat el 04/07/2008.

+ info:  efectes del soroll en la la nostra salut i font de la imatge.

Des del 1999, a Catalunya celebrem el Dia europeu sense cotxes. Aquesta és una iniciativa per promoure l’ús del transport públic i els mitjans de transport alternatius i contribuir a millorar la qualitat de l’aire. La campanya també va adreçada a conscienciar-nos sobre la contaminació acústica i els seus efectes en la nostra salud.

Però si no s’haguessin inventat els cotxes i no formessin part de la nostra quotidianitat, de ben segur que el poema simfònic titulat Un americà a París (1928) del compositor nord-americà George Gershwin sonaria molt diferent.

Un americà a París (1928) de Gershwin

El compositor George Gershwin (1898-1937) va dir que amb aquest poema simfònic pretenia “pintar les impressions d’un visitant americà a París, metre passeja per la ciutat, escolta els doferents sorolls del carrer i respira l’atmòsfera francesa”.

En aquesta composició instrumental hi podem escoltar tres temes:

Tema del passeig

El caràcter de la música ens suggereix el caminar airòs i despreocupat del visitant (secció de corda) pels carrers de París. Per fer-nos adonar de l’ambient sorollós de la ciutat (secció de vent-metall), Gershwin no dubtà en incorporar clàxons a la instrumentació pròpia d’una obra per a orquestra.

Vegeu la dispocisió de les diferents seccions de l’orquestra simfònica a la següent imatge:

Després d’una breu pausa, les cordes ens suggereixen l’astorament de l’americà davant per la particularitat dels monuments i edificis de la capital francesa: es queda bocabadat per la seva bellesa. Aquest motiu del tema, basat en la repetició d’una mateixa nota, va passant d’un instrument a l’altre, i això ens retorna al brogit inicial.

Per situar-nos del tot en el cor del París de la Belle Époque, amb els seus cabarets característics, el compositor incorpora el fragment d’una cançó de moda de l’època titulada “La Machicha”. I perquè no quedi cap dubte de quin lloc es troba el protagonista d’aquest poema simfònic, Gershwin crea un interludi d’estètica impressionista, a la manera dels compositors francesos Claude Debussy i Maurice Ravel. Però, en qualsevol cas, el tema del passeig continua sempre present.

Tema del blues

La nostàlgia atrapa el nostre visitant i és aleshores quan recorda el seu país. Per a suggerir aquesta escena, el compositor utilitza un blues, el el que un solo de trompeta amb sordina destaca per sobre del quartet de saxofons (baríton, tenor, contrals i soprano). També hi escoltem instruments de percussió. Els reconeixes?…

“Un americà a París” de Gershwin va inspirar la película del mateix títol del director Vincent Minnelli el 1951. Vegeu el making off:

Sabries dir a quin gènere cinematogràfic pertany?

GEORGE GERSHWIN (1898-1937)

El passat 11 de juliol va fer 70 anys que Jacob Gershowitz (més conegut com a George Gershwin) va morir, víctima d’un tumor cerebral. Tenia 37 anys.

Aquest compositor i pianista autodidacta, fill d’un família jueva de procedència russa, va fusionar tendències i estètiques diferents, aconseguint un estil propi i característic. En les seves composicions hi troben elements tant de la música simfònica de tradició clàssica com de la música lleugera o de la música popular com el jazz.