Ahir, 24 de juny, es celebrava el fatídic aniversari de la mort de Carlos Gardel (nom artístic de Charles Romuald Gardés, 1890-1935), el nom del qual està lligat al Tango i a Argentina gràcies a un dels seus balls més internacionals: el tango.Tot i no haver nascut a Argentina, va viure en aquest país des de molt petit i el 1923 es va nacionalitzar argentí.

Segons fonts biogràfiques, va adoptar el seu nom artístic del cognom de la seva mainadera, natural d’Uruguai.

Va gravar diversos discos, però no només de tangos (en castellà, francès, italià…), sinó també altres estils de cançons de caràcter tradicional i folklòric, com milongas o ranxeres.

+ info: relació de cançons

+ info: discografia i temes relacionats

Cantant de tangos per excel·lècia, també va protagonitzar diverses pel·lícules com Melodía de arrabal (1932), Mi Buenos Aires querido (1934) o El día que me quieras (1935), entre d’altres. (veieu algunes escenes d’aquestes pel·lícules en els vídeos següents)

+ info: filmografia.

+ info: Biografia i audicions. El Poder de la Palabra

+ info: “75 anys sense el rei del tango”. Diari de Girona

Gardel morí en un accident d’aviació a Colòmbia durant una de les seves gires. Concretament, quan anava a Cali des de Bogotà, l’avió es va estavellar quan sobrevolava Medellín.

Feu CLIC sobre el mapa per veure la localització.

El tango

El tango argentí va néixer al port de la ciutat de Buenos Aires. La seva popularitat arrenca de la seva difusió en sales d’espectacles europees.

+ info: com iniciar-se en els passos de ball (vídeos)

És una dansa d’orígen africà de ritme binari, de tempo lent i melodia de caràcter melangiós. Com a modalitat de ball de saló, es tocava amb una formació instrumental formada per violí, guitarra, bandoneó o  acordió, piano, contrabaix i percussió.

Feu CLIC sobre les imatges per ampliar-les. 

La seva popularitat va fer que compositors com Albéniz o Stravinsky fessin composicions dedicades al tango.

Albéniz, Isaac: “Tango”. Suite Espanyola núm. 2.
Stravinsky, Igor. “Tango”. Història d’un soldat (1917) +info

+info: audicions

Inicialment, doncs, era de gènere instrumental, però en incorporar-s’hi la veu, tingué un element afegit: les lletres de les cançons i la l’argot dels barris de Buenos Aires (el lungfardo) i de la zona del Río de la Plata (Argentina i Uruguai).

Feu CLIC sobre les imatges per ampliar-les.