Celebració del DENIP*
27 01 2010 |
El 30 de gener es celebra el DENIP, Dia escolar de la no-violència i la pau.La diada es va promoure arran de la mort del pensador i polític pacifista Mohandas Gandhi (1869-1948) i des del 1964, els centres educatius dinamitzen activitats per fomentar actituds cíviques realacionades o per conscienciar els estudiants sobre les conseqüències de la violència, ja sigui a nivell domèstic, local, nacional o internacional. |
Per promoure la pau entre les nacions i per abolir o reduïr les armes, anualment es convoca el Premi Nobel de la Pau, que el comité dels Premis Nobel atorga a la persona la trajectòria personal o professional de la qual hagi destacat en aquest camp i que hagi tingut un ressó internacional.
+ info: relació de distincions des de 1901.
+ info: origen dels Premis Nobel
Activitat
Et proposem que suggereixis cançons o obres musicals el tema de les quals tracti sobre temes relacionats amb aquest post.
.png)
.png)
.png)
.png)
Hola,
El dia 30 de gener a mi m’agrada recordar en Mohandas Gandhi, i pensar en el que deuen patir la pobre gent perjudicada per les guerres.
Lluís Coromina
Des de petita a l’escola he celebrat aquest dia i m’agrada fer-ho. Crec que tothom li agrada parlar de pau però a l’alhora de la veritat són molt pocs els qui treballen per ella. La majoria dels qui encara creoem en la pau som nens i nenes; els polítics en parlen molt però no fan res, només guerres i màquines per fer guerres. Aquest any, per exemple, es va premiar amb el Nobel de la Pau al president dels EUA, Barack Obama, i que la pregunta que després tothom es feia era què havia fet per la pau? Se’l mereix realment el premi o potser hi ha altres persones que se’l mereixen més. Persones no tant famoses com ara Pere Casàldiga. De Gandhis n’hi han pocs, com també Nelson Mandela. Ells van treballar per la pau, com la Mare Teresa de Calcuta, perquè era el que creien que havien de fer, no pas per cap premi. Crec que per treballar per la pau no s’hauria de premiar ningú, perquè eés el que hauríem de fer tots sempre sense que ho digués o recordés ningú.
Ara, al cinema es pot veure “Invictus” un pel·lcula que també parla de pau.
Per un món en pau, per un món millor, tots hi podem fer alguna cosa, començant per no enfadar-nos com ho fem quan ens renyen o quan no podem fer el que volem, o quan un amic o una amiga ens diu o fa una cosa que no ens agrada o ens sap greu. Suposo que fent aixó, ja fariem alguna cosa per la pau, però és dificil tot i que no ho sembli. La pau, com tot, ens l’hem de guanyar treballant, fent petites coses com no enfadar-nos i quan l’haguem aconseguit, cuidar-la com el tresor més valuós de tots.
De cançons, proposo: “El món seria”, “Tots els nens cantem cançons”, “El Cant dels Ocells”, “Blowin’ in the wind” i “Masters of War” de Bob Dylan, “Give peace a chance” i “Imagine” de John Lennon; “We are the world, we are the children” de Michael Jackson i friends; “Peace on heart”, U2; “El soldat universal”, grup de folk; “No woman, no cry”, Bob Marley; “Si Peter Pan viniera”, d’Ismael Serrano; “Me voy a convertir en un ave”, de Manà; i “Clandestino”, de Manu Chao.
La veritat és que, quan penso en la gent que està en guerra, em poso trista pensant en lo malament que s’ho estaran passant. Per això des de sempre m’agrada celebrar el DIA MUNDIAL DE LA PAU I NO VIOLÈNCIA.