musicarts

Els dies 14 i 15 de febrer, a París, es van realitzar els actes oficials d’inauguració de l’Any Internacional de l’Astronomia. Aquesta celebració va ser proclamada per la UNESCO el desembre de 2007 per tal de commemorar dos fets que van ocórrer el 1609, ara fa 400 anys:

1. que el físic i astrònom italià Galileo Galilei (1571-1630) va fer les primeres observacions astronòmiques en les que s’utilitzava un telescopi.
2. que l’astrònom alemany Johannes Kepler (1571-1630) va publicar el seu llibre Astronomia Nova.

 + info: web de la UNESCO

+ info: per si voleu gaudir de la imatge astronómica del dia que proposa la NASA (Nacional Aeronautics and Space Administration). No sé què en diria  en Galileo de les imatges d’arxiu…

+ info: web oficial de la NASA

Galilei i la Música

Vincenzo Galilei (1520-1591), pare de l’astrònom Galileo Galilei, era músic. Es dedicava a l’estudi de la teoria de la música, a la composició i a tocar el llaüt. Formà part del grup d’intel·lectuals humanistes anomenat Camerata Fiorentina que es reunien sota la protecció del compte Gionanni de Bardi per parlar i debatre sobre temes culturals i artístics i a recuperar la cultura grecollatina de l’antiguitat.

+ info: sobre la Camerata Fiorentina

+ info: Vincenzo Galilei

Kepler i la Música

Seguint els postulats de l’astrònom i matemàtic grec Claudi Ptolomeu (100-170) i la teoria heliocèntrica de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic (1473-1543) , Johannes Kepler (1571-1630) va estudiar les òrbites dels sis planetes coneguts en el seu temps (Urani, Neptú i Plutó encara no s’havien descobert). També va reprendre les teories de Pitàgores i el que aquest filòsof i matemàtic grec anomenava “la música de les esferes” segons la qual el moviment dels planetes produïa un so inaudible per l’oïda humana. Els resultats d’aquestes investigacions les va exposar en el seu llibre Harmonices Mundi (Sobre l’harmonia del món, 1619)

+ info 1:  La música de les esferes

+ info 2: La música de les esferes

+ info: La NASA confirma la teoria de la “música de les esferes”

Els astres en la Música

Vegem ara alguns exemples d’obres musicals inspirades en elements del cosmos.

1831: Casta diva

“Casta diva” és una ària de l’òpera Norma del compositor italià Vincenzo Bellini (1801-1835) en la que la saterdotessa druida Norma fa una pregària a la lluna.

+ info: text de l’ària (en italià)

+ info: anàlisi de l’òpera

+ info: argument de l’òpera

1918: The Planets

Els planetes op. 32 és una suite per a orquestra del compositor britànic Gustav Holst (1874-1934). Escolteu el moviment titulat “Venus, el planeta portador de la Pau”:

+ info: sobre l’obra

1934: Blue Moon

Blue Moon (Lluna blava) és una cançó de Richard Rodgers i Lorenz Hart. Escolteu la versió de la cantant Diane Shaw:

+ info: el fenòmen de la lluna blava (Blue Moon)

+ info: partitura (versió per a cor mixte)

1961: Moon river

Moon river (Riu de lluna) és una cançó de Johnny Mercer (lletra) i Henry Mancini (música) per a la pel·lícula Breakfast at Tiffany’s que a Espanya es va comercialitzar com a “Desayuno con diamantes” i que va guanyar l’òscar a la millor cançó. Escolteu la interpretació de l’actriu Audrey Hepburn en una escena de la pel·lícula:

+ info: partitura (versió per a cor mixte)

+ info: lletra (en anglès) i àudio de la interpretació de Frank Sinatra

+ info: traducció (en castellà)

Per si voleu continuar escoltant i llegint cançons que tractin sobre la lluna…

+ info: relació de cançons sobre la Lluna i enllaços a audicions, vídeos i lletres.