musicarts

Avui es commemora el centenari de la publicació del “Manifest del Futurisme” del poeta italià Filippo Tommaso Marinetti (1876-1944) al diari francès Le Fígaro, un document que va sentar les bases d’una nova concepció estètica, el futurisme, una de les avantguardes del s. XX .

+ info: Manifest del futurisme (1909), F. T. Marinetti.

Les idees principals que es proclamen en aquest manifest són -entre altres- el rebuig al passat i l’enaltiment dels valors moderns -i de futur- com la velocitat i el moviment, el progrés, les màquines i el soroll; el dinamisme i ritme frenètic que es porta a les ciutats -en contraposició a la tranquil·litat dels pobles-; i la potència i la utilització de les màquines i els mitjans de comunicació moderns.

Literatura

El màxim representant del futurisme català va ser el poeta Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

+ info: biografia

+ info: poemes de Salvat-Papasseit musicats i interpretats per diversos cantautors. (audicions i textos)

Arts plàstiques

+ info: el futurisme en les arts plàstiques.

La velocitat de l’automòbil, de Giacomo Balla (1871-1958)

+ info : altres obres de Giacomo Balla.

Música

El futurisme literari va tenir el seu ressó en les arts plàstiques i en la música. Concretament, el 1910 Francesco Balilla Pratella va publicar el “Manifest dels Músics futuristes”.

+ info: Manifest dels músics futuristes (1910), F. Balilla Pratella

A nivell musical, cal destacar Luigi Russolo, l’impulsor del sorollisme, una avanguarda que té la seva projecció en la denominada música concreta. A partir d’aquí, els sorolls del carrer, els sorols quotidians i el de les màquines van convertir-se en elements tímbrics de les noves composicions de l’època.

+ info: Manifest de l’art dels sorolls (1913), L. Russolo

“La vida d’abans es basava en el silenci. En el s. XIX, amb la invenció de la maquinària, va néixer el soroll. Avui, el soroll és el protagonista absolut i ha triomfat sobre les sensibilitats de l’home”. (Roussolo, 1913)

Segons això, Russolo pensava que els instruments tradicionals no podien servir per expressar la realitat de l’època en què vivia i va construir diversos aparells amb els que produir sorolls: els intonarumori (entona-sorolls).

El que sí ens ha arribat fins a nosaltres són les partitures per a aquest instruments.

Vegeu una reproducció d’aquest instrument i escolteu quin tipus de sons produia.

Els concerts que va fer Russolo a París amb les seves “màquines de produir sorolls” no van deixar indiferents al públic però, sobretot, impressionaren favorablement a joves compositors com Darius Milhaud, Maurice Ravel, Arthur Honegger o Edgard Varèse.